30/9/08

SETMANA 39 / 2008

La darrera setmana, ‘oficiosament’, de 2008, començava de nou sense cap sortida intersetmanal. Això sí, una nova dosis d’spinning, amb classes dimarts, em vaig trobar el Ferran Ferranet al gym de Cambrils ¿?, dijous i divendres. En aquestes setmanes on intento quadrar horaris de tot, les substitucions, rotacions i follons diversos, et porten a fer més classes del compte.
Mais aussi important, c’était que j’ai commencé le 3ème course du française a l’école oficiel des langues, à Reus. C’était amusant de retrouver à Santi et Juan Carles, et les autres. Maintenant, je suis parlant avec Juan Carles, parce qu’il fa de vélo aussi, et j’espère qu’il viendra l’année prochaine 2009 à l’AC77, comme Oscar Kaito Monne a fait cet année. Alors, lundi-mercredi soir sont ocuppées à cause de française. Els spinnings els faré dimarts a Valls, només una classe, però la bona, i divendres Cambrils. Menys classes, menys peles, més descans i no arribar tant tard a casa. Ja m’està bé! I potser faré alko de piscina, que l’esquena la tinc a Cuenca!
Bé, doncs amb 6 classes per uns 100km indoor em presentava a dissabte pel comiat oficial de l’Uri aquest 2008. Una sortida amb un únic objectiu, els croissants marranos de xocolata a Cambrils. Quedàvem l’Oscar, l’Uri i la Judit..i s’incorporaven de camí Ninu Mise Hummer Iñaki. El que va passar, però, és que després ens vam allargar cap a Tarragona, previ pas per la P-16 en horari de migdia, això no crec ho hagi fet ningú, i tornada per Constantí. Com que era una sortida de final de temporada, jo em vaig retirar, sortint-me uns 85km, que no són pocs, però alguns van seguir i tot. De nit, sopar-cumple de l’Iñaki i sortida per Salou...ara toca! I algun dia d’aquests, a fer un Matinée! Diumenge vago de chacha per casa, i espectant pel Mundial, que va resultar ser un frau, una pesadilla. Fracàs tàctic espanyol i belga. Ja els està bé, per córrer malament! Bé, només 180km, per un total de 11850km. Les properes setmanes, amb el curs d’spinning, a bones hores després de 7 anys fent classe, potser actualitzo menys, perquè sortiré poc. De dia, vull dir!

21/9/08

SETMANA 38 / 2008 : LOS PORTS FREDES-BEL

La primera setmana "d'hivern" començava sense sortides de migdia. La culpa era de les 2 classes diàries d'spinning, de dimarts a divendres, que em va tocar menjar-me. Les clàssiques de Valls, el comiat del Faro, on s'han portat de conya amb mi, i on mai se sap si algun dia tornarem (això és com Melrose Place), i el retorn temporal a Cambrils, on, pena la meva, vaig haver de deixar el banyador a la bossa, per culpa del manteniment de la piscina (esquena meva, fote't 15 dies més!). Així doncs, amb uns 125km indoor acumulats, ens disposàvem a conquerir el dissabte 'los' ports de Besseit, amb dos clàssics que tenia pendents, Fredes i Bel. Trasllat en cotxe cap a la Senia, on el dia sortia bo, i amunt pel primer.
De Fredes tenia una dada, uns 17km al 4'5%. Veient els plans inicials, ja m'imaginava un final més dur. Després de passar una presa, cap al km7, just després d'un tram dur, teníem de nou un pla, i poc després ja començava a picar de nou, fins a l'alçada d'un monestir.
Cap al km12, on ja portàvem un bon tram al 6-7%, teníem una cruïlla on hi deia Fredes 12. Així doncs, serien 25km des de la Senia. Bé, paciència. Aquí l'asfalt estava molt nou i es feia bé. La pendent no era pas dura, 5-6%, i algun tram de descans teníem. Passades unes paelles, tornaven trams rectes llargs.
Al final, unes quantes de 180º ens portaven a final de port, des d'on teníem 1'5km en descens fins al poble de Fredes, final d'asfalt. Un port assequible, una mica llarg, però es roda bé i les vistes no estan gens malament.

Baixada cap a la Senia i enllaç de 6km fins al Rossell, ara ja Comunitat Valenciana (Fredes poble també ho era). Aquí serien 9km al 5'7%, segons Internet. La veritat, passats els primers 700m, la cosa es posava ja dura de veritat. Trams al 8-9-10% constants. Vistes escarpades, bon asfalt. De seguida t'adonaves que el 5'7% era perquè tard o aviat hi hauria plans, però que quan pugés, ho faria i molt.
Cap al km5'5 hi havia un primer descans de 200m de baixada, però de seguida hi tornava. Era un entrant de muntanya força espectacular, però seguíem i un cop passat un tram obert, s'entrava en una zona tapada, curta. Tot seguia igual fins al km7'5, quan per fi trobàvem un pla que ens portaria ja fins al poble.
Així sortia la mitja del port, que a mi em va semblar bastant més dur i guapo que Fredes. Amb això completava la sortida del dissabte. Ara tocava una vacaina...que després tenia sopar de comiat de l'Aitor, de la feina, que es passava a mosso, i em semblava que ens allargaríem. I així fou.
Diumenge tocaria descans, però no per un matat obsessionat en sortir sense parar com jo. Així que per la tarda amb en Rafa, vaig fer 65km de penitència per anul.lar tota la taurina dels Red Bull que portava passejant pel cos.
Final de setmana amb 280km, i 11680 acumulats.

15/9/08

SETMANA 37 / 2008 : ITT SORTENY

Doncs després del calvari de les proves a peu de la JuankyXtrem, la setmana la començava dimarts fent un parell de classes a Valls. Ja que era una setmana un pel rara, entre ponts i festes, dimecres tarda sortia amb l'Uri a fer una Teixeta i després cap a la costa a fer xispa. Van sortir unes 85 milles. La Teixeta em va dir que no estava super, ni tampoc mini.
Dijous era festa, i així ho vaig respectar. Matí manso per casa, i de tarda una ruta planeta per Montroig i costa amb en Rafa. Ja allà baix en vam trobar la 3º corredora d'Espanya, l'Uri i l'Iñaki. En total 65 km més amb alguna sèrie en pla acoplat, cosa que comença a ser una costum.
Divendres vaig descansar, i la veritat és que s'agraeix. Una tarda tranquil.la de tendes amb un solet que no pica, de vegades està prou bé.
Dissabte tocava matinar i anada cap a Andorra per la darrera crono. Tot i sortir al migdia, no es pot dir que fes calor. Queia una suau pluja que no va impedir fer el reconeixement de la prova. Després de Sorteny, vam anar fins dalt d'Arinsal per acabar de fer temps per veure la pujada a l'Angliru. 45km al sac.
Diumenge, la crono final. He de reconeixer que el traçat m'anava bé. Tot i despertar-nos a 8º, veure neu uns 300m damunt nostre i blablabla, la cosa hauria d'haver anat millor. Les meves positives sensacions de dissabte no van apareixer, un cop més, en una crono andorrana dominada sense oposició per MotoGP Morales. De totes maneres, l'AC77 va tenir una sòlida presència. Rafa,Uri,Oscar,Ninu i jo, que tot i quedar lluy dels primers (és un altre món), demostrem estar un bon i homogeni segon pla, il.lusionant de cara al 2009.
El 35km fets diumenge acumulen ja uns 260 aquesta setmana i uns 11400 en el que portem de 2009.

9/9/08

SETMANA 36 / 2008 : JUANKY XTREM

Època d’activitats alternatives, aquesta setmana es presentava amb el retorn de l’spinning i la JuankyXtrem. Jo, tossut, seguia amb els acoples de crono, i dimarts em feia unes series de migdia pels plans vallencs, uns 35km, rematats amb un segon sector de tarda, una dura classe d’spinning amb el bojos del Forma Sport. Total, uns 50km. Dimecres tornava a sortir al migdia, fent només un parell d’intervals, ja que picava de costat, i dijous el retorn era al Faro, 2 classes més.
Finalment, divendres feia la tercera intersetmanal d’uns 55km aquest cop, allargant per Sant Salvador-Pallaresos-Bràfim-PlaStaMaria, poc abans d'assistir al torneig StagePro de bàsquet a Reus, on hi participaven Pamesa, CAI, Madrid i Joventut. Tot i odiar-los a tots, em va semblar bé apoiar aquesta iniciativa d'esport de primer nivell, i és que no deix de ser un luxe que en Ricky Rubio o Felipe 'Espartaco' Reyes vinguin a jugar al teu poble. Total, estàvem a divendres amb 170km. Dissabte vam quedar amb l’Uri, el Ninu, Mise i Oscar, per fer un Escornalbou ocult-Teixeta-Colldejou. Sempre sota un xiu-xiu molt suau que no arribava ni a mullar, vam descobrir la pista encimentada que porta al restaurant del Castell. És menys dur que Riudecanyes, jo ho prefereixo xq per allí m’asfixio. Total uns 110km.
Diumenge, Cornudella, JuankyXtrem. Grandiosa currada del Proa, en forma de raid adaptat al que ens agrada. 2 sectors de crono (1 plana, 1 muntanya), 1 cursa urbana, 1 prova d’orientació en muntanya i 1 sector d’escalada. Ens ho vam passar de conya en la que, de ben segur, és la millor etapa d’aniversari d’aquest any.
La primera crono, uns 10km des de Les Ventes dins Poboleda i tornar. Semblant a lo de Tailandia, em va anar força bé, rodant a més de 38km/h. Després tocava la cursa urbana, 2 voltes de 2’5km per Cornudella, amb molts canvis de ritme. Aquí el canvi de disciplina, una tònica durant el dia, començava a castigar. Personalment al principi em vaig morir. Tornem a la bici per fer Cornudella-Siurana i tornada. Uns 12 km, però amb 4’5 de dura pujada. Aquí les diferències ja no eren segons. Encara així, penso que em va anar prou bé.El quart sector, des de Siurana poble, era el més temut. Una orientació, que començava baixant fins al pantà, on estaven totes les balisses. Tret de les baixades, on conec les meves limitacions, he de reconeixer que em vaig orientar prou bé, i això em va permetre arribar tercer, encara que a una vida del Ninu i el Proa. Lògic, però content. La darerra prova, el sector d’escalada, era un 4, asequible per una colla de setos com nosaltres. Jo em vaig quedar a una xapa de dalt, però més que suficient. La poca tècnica es pot suplir tirant de braços i cames…fins a cert punt.
El resum de bici de la setmana, uns 300km, per posar-me en 11150. Però per damunt d’això, el record d’una jornada guapísima. El reconeixement al Proa, que també s’ha de sentir ple per l’entrega que hi vam posar. Avui és dimarts, i han passat dos dies. Jo encara no camino bé. De fet, estic pitjor que ahir, i aquesta tarda tinc classe. A veure què tal!

2/9/08

SETMANA 35 / 2008 : LARRA-LARRAU

La setmana de la darrera marxa de l'any, la més dura de totes, la de més muntanya, la començava amb els acoples de crono integrats a la Giant. Darrera setmana també sense spinning, va bé el parón!
Dimecres vaig fer una serie que no venia a compte de res. Al migdia, com a la primera meitat de temporada, feia a full i acoplat tant com podia, una horeta pels plans de Valls. Quasi 35 per hora sense escalfar ni res. Em venia de gust. Res més en tota la setmana, i divendres cap a Isaba amb l’Oscar, on ens reuníem part de l’AC77’2009, amb els dos Figuerola, els dos Jordis Tardiu i Sala, el Kaito i el Carles Juncosa. Dissabte, 9 del matí. Isaba. Nou recorregut a la força, fent Laza-Larrau per Espanya, i després la tornada per l’Issarbe. Les sensacions però, familiars. Tot i començar el Laza progressant, i fent el Larrau a ritme fortet, 14-15 coronant amb l’Oscar, em començo a creure que estic gastant més del que toca. Per cert, Larrau per Espanya no està malament. Els ‘plans’ navarresos ens aproximen a la trampa de la marxa, l’estació d’Issarbe. Tot i saltar-me una mica la cadena, el començo amb agilitat i sense perdre la referència de l’Oscar, sempre a vista. Això no és dolent, però sí ho és que se’m comenci a fer pesada la part final, en teoria més suau, on ja noto que per mantenir referències he de cremar bastanta traca. A aquesta hora ja m’imagino com acabaré, però ara que hi estem posats, intento no perdre temps, ja que fins allí, és descarat l’any que m’està sortint millor. Arribem a l’innombrable, al meu terror. Em despenjo voluntariament de l’Oscar, no vull seguir ningú, i vull anar molt suau fins Larrau poble. De fet, hi vaig, però els darrers 500m abans d’arrribar-hi, ja em poso en uns perillosos 8 per hora, sense recuperar. L’Oscar fa una xispa al poble, arribo jo i li dic que vagi fent, que allí comença el meu calvari. Des d’allí fins dalt, és un forat negre, a 6’5-7 per hora, incapaç d’anar a 10. Recordo la Iratí, on vaig pujar el monstre en 53’. Aquí dubto fer menys de 1h40’. Només el pas de l’Uri, coronant Erroymendi, a qui no puc ni parlar-li, ni evidentment seguir, trenquen una monotonia tètrica. Un cop més, em pregunto ‘com collons es puja bé aquest port en aquesta marxa???’ La resta, pillar un grupet cutre per arribar, una vegada més, amb un desastrós crono de 6h35’. Fatal. L’Oscar em fot 15’ en una pujada i una baixada. L’Uri, més de 5’ en 2km de pujada i una baixada. I estava per fer 6h15’ si l’hagués fet amb dignitat. Menció pel Kaito, que pateix com un gusano per arribar. Aquest sí té mèrit. I per l'Uri, que acaba prou bé l'examen de final de temporada. Tornada a Reus, i diumeenge de cocacola sense donar un pal ni res que s’assembli, per sumar 50 milletes més.
Total 240km aquesta setmana i 10850 acumulats.