SETMANA 28-29 / 2008 : VIVE LE TOUR

La setmana del remat als Pirineus començava tranquila de nou, calia alliberar les cames de tanta tralla. Així que les dues classes del dimarts, la Teixeta del dimecres, i les dues classes del dijous van ser l'únic rodat entre setmana. Això sí, el gas de la Teixeta amb l'Oscar i Pacman ja em deia que pel finde, les cames funcionarien. Divendres tocava enllaç fins a la capital de totes les capitals de l'AC77, Cauterets, 4 anys després de l'últim cop. L'excusa, el Tour a Hautacam, com al 2000, en l'inici de les nostres noves vides, un retorn als orígens.
Dissabte, Pirineus 1. El dia es preveu mullat, i així serà. Comencem a les 10, des de Luz St.Sauveur, amb una cursa de pujada a Luz Ardiden. Seran uns 13km a tope. L'únic realment competitiu d'aquests dies, però ens fa gràcia. De sortida no m'entra el pedal, els primers se'n van, però progresso molt i molt bé. Assimilo l'arrancada dura, extrany en mi, i m'imposo un treno molt fort. Estic pujant a 15-16, passo al Ninu, al Proa, a l'Oscar, al Dottore i a Hummer...i a Mise, que havia sortit abans. Se'm fa raro tenir un primer port bo, però em sento molt motivat. Passats els primers km, la velocitat s'assenta als 13-14, que no és poc, i així aguantaré tot. És llavors quan em situo en un grup amb 3 francesos més, donant temps al 10è. En el darrer km, em deixen i entren uns segons davant meu, però fer un 13è, amb 49'35" a Luz Ardiden, pues m'agrada.

De baixada, comença la pluja, protagonista del dia, i que ens acompanyarà sempre. Ens quedem una estona a Luz per si afluixa. Quan assumim que no, tornem a Cauterets, per pujar a Cambasque de tranks, el Proa té mal de queixal. Finalment, acomiadant el dia, Ninu Hummer i jo decidim regalar-nos la pujada definitiva, un Pont d'Espagne a gas, com ha de ser, a les 18 de la tarda, com ha de ser, amb pluja. Grans moments ciclistes en una pujada sense miraments. Fantàstic. 105km al sac.Diumenge, Pirineus 2. L'excursió que justifica el viatge, al menys per mi. Dos comptes pendents que saldem amb sol, tot i les pessimistes prediccions. Des de Luz de nou, anem cap a Gedre, per pujar el preciós port de Tromousse, amb el circ a dalt. Tenia unes ganes boges de pujar-hi, tantes fotos, articles i revistes. La pujada és llarga i es fa llarga, i a més lo dur al final. L'asfalt és dolent, però ja és maco això. Les paelles finals són genials i dures, amb 8-9% mantinguts. Les vistes a dalt no tenen preu, ni la pau que s'hi respira.De baixada, fem una esquerra per apuntalar una mini-emboscada que havíem vist pujant, el Lac des Gloriettes, menys de 3km, però duríssims. Qun arribem l'apartament, veig que el company Taurus Molons ens havia suggerit de fer-la. Doncs aquí la tens, com si t'haguéssim sentit!

Com que el dia sembla disposat a perdonar-nos la vida, aprofitem la finestra de temps per pujar a l'altre circ, el de Gavarnie, el Port de Boucharo. 8'5km des de Gedre fins a Gavarnie poble, i des d'allí són 13km molt mantinguts al 8%, ni més ni menys. Port molt serio, millor asfalt que Tromousse, no entenc com el Tour no hi arriba. Em fa pensar en Plateau de Beille per la constància de les rampes. Aquí l'Uri ens pega un palo a mi i al Ninu i arriba a dalt sol. El Proa pateix molt però arriba, com no! El circ és impressionant. Visualment ha estat una gran sortida. Com a entreno també, pel low pulse que hem mantingut. 105km més al sac.

Dilluns, Pirineus 3. El dia del Tour, d'Hautacam, del sr.Marcarini. Un regal. Hautacam és molt dur, a rampes, són un conjunt de sacsades. Però el dia del Tour és més fàcil que anar a Salou a fer la chispa. Deixo fotos del dia, que vam passar amb el Javi Vara i el Luisito. Destacable la segona pujada al Pont d'Espagne que vam fer, després del Tour, cap a les 20.30. Una bona hora pujar un port i per rematar el viatge amb 85 milles més.

Dimarts, Pirineus 4. El dia de la tornada, vam anar en cotxe fins a Campan, amb la intenció de regalar-li al Dottore Figuerola un Tourmalet, com a símbol definitiu del bateig pirinenc. Així doncs, vam pujar allò que tot ciclista ha de pujar algun cop a la vida. Tot i començar amb males sensacions, cap al km.6 vaig decidir-me a executar un pal, no sabia si amb molt de futur, als meus companys. Les sensacions, de sobte, van començar a ser les de Luz Ardiden. Em veia molt bé de peu, amb el 39x23, aguantant a 12-13 a les galeries, i extranyament coronant bé la Mongie, on el Ninu em va estar a punt de pillar. De sobte, vaig trobar a 4'5km de dalt un cartutxet, i veient que Ninunstein no em pillava, vaig decidir-me a fer un 'gloria o muerte' fins a petar que em va sortir bé, anant a 14-15 fins dalt. Bé, un cop tots al cim, fotos, aire pur i cap avall...i cap a Reus. 45km més.

Arribem a dimecres, vacances. Toca dormir, toca algo diferent. Què millor que canviar la roba i començar una quizena Matinée a l'Atlàntida? Així que amb el Proa decidim fer un canvi i ens apuntem al festival del dimecres. Dijous tocava jaure, i així va ser. Després del Tour, sortida amb Uri i Proa per la costa, Montroig-Salou, i dues classe d'spinning al sac. I divendres, una Teixeta molt de tranks amb Rafa.

Finalment, Hummer em convida a fer el dissabte, junt amb el Robert, una sortida que feia moltíssim que no repetia, l'emboscada de Margalef. 135km amb sol i mosques i poca sombra, i molt 'falso llano', del que fa mal.

I així tanquem la quinzena. Ja estic en 9350km, i em fa molta pena abandonar aquest bon estat de forma. Espero no perdre gaire per la traca final, amb cronos mantequilloses, marxa de Larrau i el meu cumple!