Després del relax eivissenc, tocava una posta en marxa de nou, però suau, sense grans objectius. Així que vaig decidir-me per la curta però motivant opció d'apuntar-me a la tercera de les 4 cronos dels andorrans, aquest cop la més seria, fins dalt de tot d'Ordino-Arcalís, començant a Llorts.
La setmana començava com moltes abans, descans dilluns, dimarts 2 spinnings, dimecres Teixeta i dijous 2 spinnings més, per sumar 110km intersetmanals. No gaire, que estem de baixada. La Teixeta, que s'acostuma a sincerar força, ja em va dir que Eivissa m'estva corrent encara per dintre.
Efectivament, va arribar dissabte, pujada a Andorra amb l'Oscar, molt motivat en aquestes cronos, i jo....blufffff de nou. Ja des de l'escalfament, em noto sense ritme, amb ganes de pujar però no de picar-me. Crec és l'horari, o altres coses, però la Teixeta ja em va avisar, jo ja m'ho imaginava. El meu crono va ser nefast, ridícul, 47'20", a quasi 10' del guanyador. Bé, aquest cop això era un fora de concurs. L'Oscar ho va fer raonablement bé, a 4' del Gerard.
Diumenge tocava fer el dominguero, com no, i vam anar a veure de públic la cursa del préssec al Morell, possiblement una de les més desagradables pels corredors, duríssim. Els andorrans es van defensar, però van patir com no ho havia vist abans.
Fluixíssima setmana amb 160km de vago, esperant que el viatge a Astúries m'activi de nou, ja que la Larrau s'acosta. 9400km acumulats ja!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada