SETMANA 35 / 2008 : LARRA-LARRAU

La setmana de la darrera marxa de l'any, la més dura de totes, la de més muntanya, la començava amb els acoples de crono integrats a la Giant. Darrera setmana també sense spinning, va bé el parón!
Dimecres vaig fer una serie que no venia a compte de res. Al migdia, com a la primera meitat de temporada, feia a full i acoplat tant com podia, una horeta pels plans de Valls. Quasi 35 per hora sense escalfar ni res. Em venia de gust. Res més en tota la setmana, i divendres cap a Isaba amb l’Oscar, on ens reuníem part de l’AC77’2009, amb els dos Figuerola, els dos Jordis Tardiu i Sala, el Kaito i el Carles Juncosa. Dissabte, 9 del matí. Isaba. Nou recorregut a la força, fent Laza-Larrau per Espanya, i després la tornada per l’Issarbe. Les sensacions però, familiars. Tot i començar el Laza progressant, i fent el Larrau a ritme fortet, 14-15 coronant amb l’Oscar, em començo a creure que estic gastant més del que toca. Per cert, Larrau per Espanya no està malament. Els ‘plans’ navarresos ens aproximen a la trampa de la marxa, l’estació d’Issarbe. Tot i saltar-me una mica la cadena, el començo amb agilitat i sense perdre la referència de l’Oscar, sempre a vista. Això no és dolent, però sí ho és que se’m comenci a fer pesada la part final, en teoria més suau, on ja noto que per mantenir referències he de cremar bastanta traca. A aquesta hora ja m’imagino com acabaré, però ara que hi estem posats, intento no perdre temps, ja que fins allí, és descarat l’any que m’està sortint millor. Arribem a l’innombrable, al meu terror. Em despenjo voluntariament de l’Oscar, no vull seguir ningú, i vull anar molt suau fins Larrau poble. De fet, hi vaig, però els darrers 500m abans d’arrribar-hi, ja em poso en uns perillosos 8 per hora, sense recuperar. L’Oscar fa una xispa al poble, arribo jo i li dic que vagi fent, que allí comença el meu calvari. Des d’allí fins dalt, és un forat negre, a 6’5-7 per hora, incapaç d’anar a 10. Recordo la Iratí, on vaig pujar el monstre en 53’. Aquí dubto fer menys de 1h40’. Només el pas de l’Uri, coronant Erroymendi, a qui no puc ni parlar-li, ni evidentment seguir, trenquen una monotonia tètrica. Un cop més, em pregunto ‘com collons es puja bé aquest port en aquesta marxa???’ La resta, pillar un grupet cutre per arribar, una vegada més, amb un desastrós crono de 6h35’. Fatal. L’Oscar em fot 15’ en una pujada i una baixada. L’Uri, més de 5’ en 2km de pujada i una baixada. I estava per fer 6h15’ si l’hagués fet amb dignitat. Menció pel Kaito, que pateix com un gusano per arribar. Aquest sí té mèrit. I per l'Uri, que acaba prou bé l'examen de final de temporada. Tornada a Reus, i diumeenge de cocacola sense donar un pal ni res que s’assembli, per sumar 50 milletes més.
Total 240km aquesta setmana i 10850 acumulats.