CAPÍTOLS APART III : VALLMOLLBERG

De molts és coneguda la meva passió pel món flamenc (no la part llatina, sinó per la de Flandes). Els murs, els trams adoquinats, les rampes descomunals mesclades amb plans infinits enimig de camp i més camp. Camins de cabres asfaltats d'aquella manera, per gaudir rodant. Ciutats històriques i caràcters molt diferents als nostres, però francament adictius.

Doncs tot aquell sabor transportat al Camp de Tarragona, just al costat del treball, és possible. El que ja he batejat com Vallmollberg, un tram de camí asfaltat mig fet pols, al que últimament estic traient molt suc. 2'5km de sabor flamenc per totes les bandes. Un tram que em recorda al vell Kwaremont, el meu favorit, ja que va de més a menys.

El meu tontòdrom particular, d'uns 11km sortint de Valls direcció Vallmoll, trenca a l'esquerra després d'un tram en lleugera baixada. Aquí comença un tram per mi, mític.

L'entrada al mur és un homenatge al Molenberg, abandonant la nacional de forma violenta per encarar un ciment irregular. Una a esquerra, una a dreta, i el mur de cop. Uns 400m que en certs moments superen el 15%. Passar-los a com un flandrien sense aixecar-se amb 39x23 no és fàcil.

Com tot bon mur, s'acaba amb una corba tancada, canvi d'asfalt, i fals pla on no es pot descansar. Com quan corones el Leberg, amb una paella a dreta...però encara segueix picant. No és fins superat 1km, que l'asfalt, irregular, planeja i es pot posar plat, encara que costa moure'l. Superada l'urbanització, una miqueta de bosc, on ja es roda millor, i sortida a la carretera de Nulles. 3km més tard, arribarem a la plaça on hem començat, i ja hi podem tornar.

Visca Flandes! Visca el Vallmollberg!