W1509 : COMANDO MORCILLA

Ni les previsions més pessimistes ens podien fer pensar en una setmana blanca a l'abril...però tampoc ens aturarien en les nostres intencions de conquerir nous cims. Per fi ciclo-turisme del bo, per fi un viatget.

Dijous marxàvem de Reus amb en Jose i en JR2, per trobar-nos ja a Logronyo amb els Xavis i en Ruben, i també amb l'Albert i família. Després d'uns montaditos veient el Barça passar a la Final Four, arribava el divendres, amb previsions aquàtiques.

Després d'un començament trencacames, i d'una autèntica remullada que ens va deixar freds, decidíem atacar Moncalvillo, el port dur del dia...i quasi bé del viatge. Un port duríssim, molta pendent i molt constant. Els núvols donaven pas a l'aigua, l'aigua-neu, nevada suau, i finalment nevada radical. Empapats i gelats, decidíem retornar a Logronyo, amb menys km, i amb una baixada inoblidable i criminal, però amb els deures fets. A la tarda, cami a Santo Domingo de la Calzada, visita per un poble que respira de ple el camí de Santiago.

Dissabte les previsions no eren optimistes. La cota de neu baixava, però nostre Senyor ens regalava un gran dia, molt tapat però sense precipitar, de moment. Això ens va permetre disfrutar de ple la pujada a la Cruz de la Demanda, amb unes vistes que han sigut el millor del viatge. Indescriptible pujada totalment nevada des de baix. Només el darrer km va ser de trekking.

Per rematar el dia, un petit xàfec de camí a Valdezcaray, pujada bastant sosa i suau, però que també sumava en una jornada de 115km molt complets. Després tocava camí, i mai millor dit, cap a Quintanar de la Sierra, per atacar l'altre gran objectiu, las Lagunas de Neila.

Diumenge s'aixecava amb 'sol y sombra', però amb moltíssim fred. Decidíem retallar l'etapa i anar directes a Lagunas de Neila. Primer es coronava el Puerto del Collado, on s'agafava l'accés a las Lagunas. Dels 6km, només en vam poder fer un parell, ja que la neu, que ja ens acompanyava feia estona, anul.lava el camí. Dos pams de pols només ens van donar l'opció de caminar...i així v a ser Una pujada que considero pendent encara, un final realment duríssim i espectacular, que m'ha fet obrir els ulls d'una zona sense desperdici, i que penso conquerir algun dia a la marxa de Neila.

Per acabar el viatge, dinar de germanor amb tota la patrulla, amb la Paris-Roubaix de fons, i tornada a casa.

Genial cap de setmana, tot i el fred, que ens ha permès en molt bona companyia seguir disfrutant d'Espanya, un país que poc a poc anem descobrint després de tantes sortides a l'estranger.