W2009 : EL REPTE...GLOBO SEGUR!

Són les 10 de la nit, i els dits possiblement siguin la única part del cos que funciona amb certa agilitat. Les cames, amb vida pròpia, han decidit abandonar-me, i estic fet un bluf... Encara així, el coco sembla que va. I és que unes 15 persones a Catalunya, aquest cop han fet, hem fet, algo especial.

Quedada rosa a la Seu d'Urgell divendres, on ens trobem els Xavis i en Tirapu, l'Edu Ararà i en Gubi. L'objectiu és clar: completar amb la màxima dignitat 2 marxes en un cap de setmana. Una d'elles, sens dubte, la més dura del Circuit (o Circuits).

La del Cadí-Moixeró no l'havia tastada mai. Espectacular, duríssima, perfecte organització, magnífic dia. En Molons executa el seu anunciat 'gloria o muerte', i s'escapa de pito. Quins pebrots! Va ser muerte, però allí queda. Aguanto als cracks 2 corbes de la Masella. O sigui, no aguanto. Decideixo posar l'automàtic, cadència, tensió, però que ningú em tregui les caselles. M'he informat de la marxa i sé que les pujades són eternes, cal no clavar-se, menjar més del compte i no enfonsar-se quan veus algo com 'Sommet 27km'. El tram de Josa a Tuixent no se m'oblidarà fàcil. I a en Jose la Creueta tampoc...Déu meu quina òstia! Per sort no va passar d'aquí! A l'arribada, els AC77 completem bastant cansats el recorregut més exigent de Catalunya. Ara cal recuperar, canvi de lloc no instantani, i a Banyoles per enfrontar les Goges-Rocacorba.

Diumenge, el dia comença genial per coneixer per fi l'Anna, la germana de l'Edu, i la Mariona (gràcies per les fotos!, en tinc més d'1 dia que d'1 any!). A la sortida, el maasai ens guardava posició. Què cony, el repte es mereix certs privilegis! Em col.loco davant, i intento la frikada d'accelerar a veure què tal. No aconsegueixo ni 1m d'avantatge, i en la primera rampa de 600m, em passen 60-70 tíos. Serà que estem cansats! I jo en aquell moment un pel acollonit, pel que queda. Amb en Gubi acabem en el grup que avui ens tocava. Ritme prudent, avituallant-nos quan toca, bebent quan toca. Una demostració d'experiència i seny, allò que a vegades diuen que no tenim. Anem passant els ports, les milles, amb el convenciment que les cames estan millor del que esperàvem. Arriba el monstre del dia, el final del Repte, Rocacorba. Després de 300km s'havia de pujar, tot estava pensat per arribar al cim 'con empaque y entereza'. Un port duríssim, gran final de marxa. 14-15-16%...brutal però aconseguit. I és que com era de preveure, al final te cagas! Els altres integrants del Repte hem anat arribant, amb la opinió generalitzada d'haver afrontat el dia amb molt de seny, i d'haver-lo superat una miqueta millor del previst.

Un cap de setmana especial, inoblidable, pioner a Catalunya. Una gran companyia de divendres a diumenge, gràcies a tots i ens veiem diumenge a Terres de l'Aigua. Som los putos cracks!