W4709: A 4 MESOS DE FLANDES

Només 4 mesos ens separen d'un viatge il.lusionant, del Tour de Flandes 2010. Serà en Setmana Santa, serà el meu 3º Flandes. Alguna sèrie en adoquins ja entra dins les meves rutines més habituals. Segurament un esdeveniment únic i genuí com pocs en el món cicloturista, i també en l'àmbit més pro. No diguem Volta a Flandes, no sona bé, és De Ronde van Vlaanderen, és De Ronde.

De Ronde és adoquí, és fang, és pols, és pluja, potser sol, potser... De Ronde és fred, és una cosa del s.XIX en ple s.XXI. De Ronde és la història pura i dura del ciclisme, de l'esforç contra els elements, de la superació. De Ronde és passió, és el dia en què un país surt al carrer a fer esport, a animar, a cridar, a vibrar. De Ronde fa que un país respiri bicicletes.

La sortida és a Bruges, al Grote Markt, davant la Catedral, el millor escenari, el més majestuós. I llavors tot és pla, i ple de gegants que pedalen i fan una palanca que pocs llatins podem assolir. Km's i km's rodant a grans velocitats, fins que arriben els primers trams adoquinats, com Lede.

Les primeres sensacions en adoquí són horroroses, tothom et passa mig posseït. Lede o Mariaborrestraat són indrets que queden en memòria...i poc després arriben els murs. L'entrada al Molenberg és antològica, i en un no res et trobes avituallant a Oudenaarde. Portes 160km i et queda tot per fer.

Alguns dels murs més mítics arriben ara. L'Oude Kwaremont, per mi el més bonic de tots, i després el Koppenberg i el Paterberg, rampes-trampes adoquinades monstruoses, superant el 20%, el cor es dispara, però es tracta dels moments més il.lusionants. Les imatges dels millors a peu formen part de la memòria històrica d'aquest esport.

Llavors entrem en una fase de desgast, alternant molts murs enllaçats i trams estrets. Steenbeekdries-Taaienberg-Leberg-Berendries...estem rondant els 220km i això no té treva. És la part que més crema i on més cap cal tenir, ja que del contrari la part final pot ser una agonia.

I els darrers 30km es caracteritzen pels murs més separats, amb trams més llargs d'enllaç, amb molts km's a les cames, amb molta fatiga, amb molt ciclisme. Tenbosse-Eikenmolen...i arribem a Geraardsbergen.

Sens dubte el moment del dia, el moment pel que estem aquí. És escriure aquestes línees, i la pell se'm posa de gallina. Arribar a la plaça central, plena de gent, tots disposats a superar el mur més famós, el de la capella, el de la càmera fixa, aquell on les motos no passen. Grammont, Kapelmuur, és tot el mateix, i estem allí. És la història i la mística en la que tant es suporta aquest esport. És pedalar amb la pell de gallina.

I superat el millor moment del dia, queda el postre final, el Bosberg, on si queda alguna cosa per decidir, possiblement es decideixi. Des d'allí, tot és favorable, les persecucions i atacs són constants amb les poques forces que queden. I l'arribada a Ninove, on l'homenatge del públic és sincer i per tothom, perquè herois són tots, tots aquells qui aconsegueixen acabar aquesta aventura.

Serà d'aquí 4 mesos, però serà.