En una època de l'any on no passa res especial, sols que quasi tothom va fent, mig d'amagat, mig com pot...trobar sortides que tinguin quelcom d'especial, de diferent, costa força. La gent acumula milles sense pausa, i qui digui que no, menteix. La resposta és a les socials de gener i febrer, on tornarà a quedar en entredit allò de...'ningú entrena'.
Aprofitant la darrera setmana de bon temps, molt proablement, l'altre dia em va trucar el Carles, per nosaltres en Paco...i per molts altres Der Kletterer. I és que després d'anys i anys de desafiar els límits verticals, sembla que vol tornar a donar-li a la bici. En Paco sempre s'ha entregat a tot allò que li ha despertat curiositat. Va ser en la bici, va ser en la escalada...i a veure si torna a ser en la bici.
Així doncs, la sortida a la carta tenia un objectiu, desconegut per ell a cops de pedal, però segona residència en les seves escalades. Siurana.
Poble singular molt recomanable, i paradís mundial pels escaladors, en Paco s'hi va deixar l'ànima, i evidentment va fer cim. La il.lusió de conquerir el seu temple era patent, i justifica de sobres la sortida, perquè d'il.lusions i reptes vivim tots.
3 comentaris:
Ese Der Kleter!!!!!!!!!
Ni jo m'ho crec!! Sambarinait!
Paco, ben tornat al mon del pedal.
Una abraçada.
Publica un comentari a l'entrada