W1008 : RABIETES POST-CANONJA

Avui podria començar fent una freda crònica del que ha passat, com de costum, però no ho faré. No ho faré perquè penso que avui a la Canonja hem sortit 79 malalts, però 79 herois, que es mereixerien estar dins de control.

És cert, començo pel final perquè avui he pringat jo...però em toca els collons, i molt, que la setmana passada la gent entrés a 17 minuts dins de cursa, i avui, en l'etapa reina i en condicions lamentables, el fora de control hagi estat entorn als 5 minuts. Em toca els collons perquè avui, la única motivació que tenia, era apareixer en la general d'una prova mítica i entranyable com la Challenge de la Canonja, perquè les generals premien l'esforç continuat, la regularitat, i la fidelitat a un seguit de proves, i això crec haver-ho complert tot.

Els fores de control ja ho tenen això, que vas a trànsit obert, però em sembla patètic que no tinguem ni un cartell, ni un auxiliar senyalant cruïlles, ni mossus ni res. Sort que m'ho coneixia, ja que del contrari, alguns Trujillos encara estarien buscant l'arribada. Penós perquè insisteixo que avui, 79 ens mereixíem un monument, ja que sense els 79, avui no hi hagués hagut cursa.

I de la cursa, doncs poc puc dir. El ritme fins a Botarell, on es decidien els 3 dies de cursa, ha sigut bastant bastant dur, crec degut a que el vent bufava menys que altres dies. I allí he punxat, i m'he quedat sol, i ja no m'he enterat de res. A full fins rebentar, i des de la Teixeta amb 2 Trujillos i l'Enrique com bonament hem pogut.

Em quedo amb el suport de l'Oscar-Natalia-Paco-Xavi-Roger...i és que tot i que jo no deia ni mu, perquè no podia, m'han animat moltíssim. I també amb la sèrie que m'he marcat jo solet...però en definitiva, amb un regust amarg.