La temporada ciclista dóna una treva. És hora de fer aquelles sortides diferents.I una d’elles consistia en reeditar d’alguna manera la genial Volta a Girona que tant ens va agradar l’any passat, amb l’Edu Ararà de mestre de ceremònies. 
Així que, en format d’1 dia aquest cop, anem amb en Lluis cap a Sant Feliu. I la volta aquesta vegada, amb un objectiu molt clar, l’Alt de Sant Grau que va quedar pendent l’any passat. Una sortida agradable, per Romanyà, Calonge-Bisbal i cap a Santa Pellaia, Caldes i Llagostera abans de Sant Grau. Tornada per ‘la carretera més bonica del món’, 110km a bon sac, bon dinar i sobretaula, aquesta vegada amb l’esperada presència de la més peque de totes, la Claudia, i a seguir la nostra particular Volta a Catalunya. 
A l’endemà el Tour arriba a Ax-3-Domaines, així que la pallissa de cotxe ja és per sí sola, com una etapa més. Sant Feliu-AxLesTherrmes, per Vic-Ripoll-Puigcerda-Puymorens. Seran les 11 de la nit quan arribem amb Lluis i Natalia a lloc, ple per cert. Acampada patillera a mig Port de Pailheres, mai hauria pogut triar un millor indret.
Així que, en format d’1 dia aquest cop, anem amb en Lluis cap a Sant Feliu. I la volta aquesta vegada, amb un objectiu molt clar, l’Alt de Sant Grau que va quedar pendent l’any passat. Una sortida agradable, per Romanyà, Calonge-Bisbal i cap a Santa Pellaia, Caldes i Llagostera abans de Sant Grau. Tornada per ‘la carretera més bonica del món’, 110km a bon sac, bon dinar i sobretaula, aquesta vegada amb l’esperada presència de la més peque de totes, la Claudia, i a seguir la nostra particular Volta a Catalunya. A l’endemà el Tour arriba a Ax-3-Domaines, així que la pallissa de cotxe ja és per sí sola, com una etapa més. Sant Feliu-AxLesTherrmes, per Vic-Ripoll-Puigcerda-Puymorens. Seran les 11 de la nit quan arribem amb Lluis i Natalia a lloc, ple per cert. Acampada patillera a mig Port de Pailheres, mai hauria pogut triar un millor indret.Diumenge despertem d’hora. Al Tour cal agafar lloc ben aviat. Ja que aquest cop vaig mig per lliure, decideixo anar a posar una creu a un port pendent, el Col de Chioula, i tornar cap a Ax pel Marmare. Començant el Plateau de Bonascre em trobo en Parrix, i més endavant en Lluis i Natalia. Coronem el curt i dur port, repostem i a agafar lloc per veure el Tour. 
La resta, 4 riures, mitja ‘siesta’, sol a sac, pell cremada, friki-caravana, pas dels cracks i per fi el moment més esperat, acomiadar-me del ciclista que més odio del món i a qui espero no tornar a veure mai més. Darrera etapa tornada a Reus, amb un pit-stop a Sabadell per temes logístics, sopar amb Miquel-Teresa i gas cap a casa. 
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada