SETMANA 17/2008

I ara venia ja de debò. La setmana la començava de curset fins dimecres a Anglaterra. Bé, dilluns tenia lliure, així que vaig baixar fins a Londres, per fer de turista hooligan, un deute pendent des de feia moltíssimanys. Vaig visitar tots els camps d'equips londinencs de la Premier, per acabar al concorregut i clàssic Picadilly. Dimarts i dimecres, de persona passiva, curset per la feina i menjar i no suar. Vaig arribar a Reus furiós per fer algo. Era la setmana de Degollaos, i el meu pes sobrepassava els 77kg.

El dijous no vaig poder sortir, per feina acumulada, i divendres, l'únic dia per rodar, em vaig posar el manillar de crono per practicar per Tailandia. No era la millor preparació per Degollaos, que pràcticament tirava a la brossa, però no hi havia més dies. Lo de la pose de crono és brutal, et catapulpes...però les nostres bicis no són les adients. Bueno, 80km amb series i a l'endemà, 4.30 del matí, cap a Venta la Pintada.

Dissabte, Degollaos. La sortida eren 50m en baixada i 2km al 8%. Les carreteres bastant fetes pols. Al km70, quan coronaves el que segons altimetria era el 3er port, no portaves menys de 8 pujades sòlides, res de repetxons. Una autèntica emboscada. Després teníem l'únic tram d'enllaç, per completar la pujada final que, evidentment, no era una, eren 4+8km enllaçats. Durant tot el dia em vaig notar una mica out, només al 3er port em vaig sentir bé. La última pujada va ser un funeral. Finalment, 4h51', a poc d'en Hammer que va tornar a morir després de viure in-situ el rush del grup principal.

Inici i primera rampa dels Degollaos a la dreta

La tornada a casa ens va obrir els ulls. Anar a Rocafort el diumenge, a sac, fins a morir. A ajudar a l'Uri, que tenia llicència per morir. Així, que, després d'un suc amb el nou night-group AC77, el que són les coses, al Pilee, a dormir 4hores que esperava Rocafort.

Diumenge, 5.30 del matí, cap a Rocafort. Vaig anar amb l'Uri quasi tota l'estona, ajudant-lo a enllaçar grups, passant de la cursa, que les cames ja no podien més. Cap al km 70, ens vam trobar en Hammer, que havia tornat a assaborir el cap de cursa, i s'havia deixat caure. Vam fer uns últims relleus per l'Uri, i començant Forés, vam abandonar tota activitat ciclista, per deixar-nos a la nostra sort, i fer recte a meta. Per cert, els andorrans van fer una exhibició, el David 1er i el Gerard 3er. Nosaltres, 115km al sac, i l'Uri, va acabar amb molt bones sensacions. Tarda playiki amb Laura, Aida, Proa i Oscar i merenar porc dolç-salat amb l'Uri també.

I amb aquests 335km, la preocupació del pes, però l'esperança d'haver fet un bon hivern, ens plantem a la setmana del viatge més exòtic de la nostra vida, a Tailàndia.