SETMANA 18-19 / 2008 : DIARI DE TAILANDIA

Doncs de tornada a casa farem un resum de dues setmanes inoblidables, d'un viatge per recordar, a Tailandia en motiu del Tour of Egat.

La setmana 18 començava amb dilluns festiu, dimarts spinning i poca cosa més, ja que el dijous marxavem i calia anar-ho preparant tot. Així que ens plantàvem a dijous, amb tot carregat, i tothom a despedir-se de nosaltres. Teníem un dia sencer de viatge fins a Bangkok.

DIA 1/2 - DIVENDRES 2

Arribem passades les 16h hora local. Ens venen a rebre 3 tios de la organització ¿?, i ens ajuden amb els tràmits per les bicis, que s'han quedat a Londres. Bé, ja arribaran. Ens trobem al Robert, anem cap a l'hotel Royal River, al costat del riu, i justet per anar a sopar, que a les 19 ja és tard, allí.

DIA 3 - DISSABTE 3

Aprofitem un dia de turisme abans de la cursa, i visitem el curiós mercat de Chatuchak al matí. Comencen les primeres compres, la primera d'elles el polo del club, rosa, que usarem pels actes oficials, i comencen també els primers regatejos. Deprés agafem el metro i anem cap al centre més europeu, ple de gratacels, i fem un tomb per allí, on ens trobem un show molt estil manga que ens sorprèn.Ens toca tornar a l'hotel. El sopar d'inauguració de la cursa és a les 18...i encara no tenim les bicis.

Finalment, i després de sopar, on la gent ens mirava amb cara molt extranya i de respecte cap a aquest equip espanyol, arriben les bicis, les muntem amb algun apanyo, i fem 200m per comprovar que tot està ok.

DIA 4 - DIUMENGE 4

A la sortida de l'hotel, a les 6 del matí, ja esmorzats, ens fan anar a la seu d'Egat, on ens ajuntem amb la resta de tailandesos que faran la cursa. Els moments previs són genials, ens ve la ministra d'industria tailandesa a saludar-nos, helicòpter, AC77 a primera fila, i neutralitzada amb la ministra davant en btt. Impressionant. Tenim un enllaç d'uns 30km fins la sortida real, a les afores de Bangkok, per escalfar.

La cursa de veritat comença, i tot Déu va a per nosaltres. Passen uns 100m i ja hi ha el primer palo. Nosaltres hi anem. Ja estem al lío! Tot comença rapidíssim, i la calor és extrema. La temp mitja de l'etapa serà de 35º. Correm amb els juniors, que no paren de saltar. Anem molt asfixiats, a 53 per hora bastanta estona. És quasi tot autopista que es fa a fondo, fins Nakon Nayok, on agafem la carretera que ens porta a la presa. Últim km en pujada i tothom molt fus a dalt. Quasi 98 km en 2h13'.

Per la tarda, la part divertida, una crono de 8'6km que faig en 13'2". Per ser la primera de la meva vida, no està mal. I em va molar molt, ja veurem si en faig més. Vaig acabar el 15e a 1'30" del guanyador.

DIA 5 - DILLUNS 5

Des del peu de la presa, fina a dalt del parc natural de Khao Yai, uns 85km amb els darrers 30 picant amunt. L'etapa comença molt tranquila, mostra de que la pallissa del dia anterior no només l'hem patida nosaltres. S'eviten les fugues i tot molt controlat fins a peu de port. La pujada comença a ritme fort. El Bianchi, l'Air Force Team, el Colin i nosaltres estem davant. El Bianchi tira molt fort i ens deixa. Jo passo uns sofocons inicials i em recupero. La pujada té bastants descansos i es pot fer fort. Començo a passar gent i vaig a més. Arribo dalt el 17, a uns 9' dels primers. Les sensacions han sigut bones, i hem acabat bastant bé tots. Trasllat llarg al paradís de Supalai, per fi massatges tailandesos, i demà, guerra.

DIA 6 - DIMARTS 6

Tot i no acabar en alt, és l'etapa reina. Són 140km, o sigui que en sortiran uns 155. Estem abans de sortir a 38º, 8 del matí. No fa bona pinta. La sortida és criminal. Ens hem promès intentar-ho, i abans del 5e metre de cursa, ja hi ha el primer palo. Hi sortim l'Oscar i jo, i als següents també. La calor és extrema i em començo a trobar fluix i sense ritme. A la primera emboscada, amb tailandesos per davant, no puc seguir el ritme, em quedo però puc enllaçar. A la segona, no més enllà del km25, em quedo tirat definitivament, i sort tinc de pillar un grup amb el que faré l'etapa. Per davant, l'emboscada tailandesa contra el Colin, el líder, és brutal. Hammer i Oscar li regalen la cursa al Colin, ja que marquen un tempo que no permet a ningú agafar avantatge. A peu del port King of the Mountains, cedeixen i es deixen a la seva sort. Jo per darrera, millorant, però ja molt lluny del cap. I el Proa, patint molt en les pujades per la calor, que avui arriba als 48º, prou feina té en anar fent.

Acabem l'etapa. El Colin manté el líder. Arriben 15 en 2 minuts, després el colega del Colin, el Nick, a 22', després Hammer i un altre a 27', i després l'Oscar jo i algun més a 33'. Enmig, res. Massacre total d'etapa. Tornada a Supalai, piscina, sopar i massatge. Aquest lloc enmig de res ni ningú és genial.

DIA 7 - DIMECRES 7

Darrera etapa de tornada a Bangkok. Es preveu una avorrida toranada, a ritme alt per evitar fugues orientals i que el Colin acabi guanyant la cursa. Per fi correm com un equip, quasi sempre junts. Amb el Hammer que té més palanca intentant posar-se en alguna fuga, i els altres amb l'Oscar per l'sprint final. El ritme és molt alt, 42-45km/h. Finalment, en l'sprint no aconseguim posar-nos del tot bé, però estem contents d'haver estat disputant fins l'últim dia allí, no gaire lluny. 115km més al sac, enllaços a part.

Es hora de celebrar la cursa. Ens ajuntem amb el Robert, els de Cycleworx i Anza per anar a sopar a un italià i oblidar-nos de l'arròs. És l'hora del turisme, ja que tenim un dia i mig a Bangkok.

DIA 8/9 - DIVENDRES 9

Les fotos poden parlar per sí soles. Temples, molt temples, volten en barca, canals, tuc-tuc, una mica de tot per aquesta ciutat mescla de modernitat i tradició, de riquesa i pobresa. Una ciutat per perdre's. Possiblement el millor viatge de la nostra vida. Possiblement, això només sigui de moment.

Estic contentísssim de com ha anat tot, de la gent que hem conegut, que potser no torni a veure mai...però potser sí. Aquesta herència anirà amb mi per sempre.

La setmana 19 s'acaba amb una tornada cap a casa, on està plovent moltíssim i tothom es raja de Remences. El resum corredor de les dues setmanes, és d'uns 650km en pocs dies. Esperem haver-los incubat bé i donar guerra a Terra de l'Aigua.