SETMANA 24 / 2008 : DESMITIFICANT MITES I (LARRAU)

Arribava una de les setmanes més esperades, la de la Irati Xtrem. 1 any i mig després de la seva creació, per fi la disfrutaríem el dissabte.

Dilluns mans a la feina amb una sortida tranquila que em va servir per descobrir una pujadeta molt interessant al Pont d'Armentera, les Ordes, 5km suavets però molt tranquils. Van ser 55km pels voltants de Valls.

Dimarts es va posar a ploure just abans de sortir a la tarda, així que em vaig limitar a la hora i pico d'spinning a gas.

Dimecres vaig sortir amb Rafa a fer una bona Teixeta, encara que la sortida de Reus va ser passada per aigua, per variar. Pujada suau, i allargant sèries planes al final per Riudoms-Vinyols per un total de 60 km. Les sensacions aquests dies són bones. Estrujant a les marxes, recuperant entre setmana. S'acosta Irati, Errozate, Larrau....

Dijous vaig recuperar un mica, fent només dos spinnings en companyia de Laura i Aida al Faro...

...I divendres tocava anar cap a Ochagavía, amb una possible nova incorporació, el Diego Antón, del BTT Tarragona, que porta poc en asfalt i sembla tenir ganes de biciar-se. Ens trobaríem amb en Gubi i els de Montjuic, guays!!!

Jaurrieta i Mur d'Orbaizeta

Dissabte, 9 matí. Ochagavia. Irati Xtrem. Marxa no competitiva. Jo m'ho volia pendre al peu de la lletra. Massa respecte per aquella zona. Tots els extres es paguen cars, així que 3 ports suaus, però 3 en els primers 13km no m'acceleren, i començo a treure la meva càmara de fotos. El principi és assequible i per bones carreteres, fins que cap al km 30 arriba el mur de la fàbrica d'Orbaizeta. 20%, ciment ratllat i rastre de vaques. Brutal!!! S'acaba, s'arriba a un poble on la carretera es converteix en una pista forestal encimentada. Ja hi som!!!

Alt d'Azpegi

Tot canvia de cop. S'entra en un bosc brutal per començar l'alt d'Azpegi, 5km que s'acaben complicant bastant. Fa boira a dalt, bastanta. Acompanyo al Xavi Odena mentre fem camí. És prou dur, però el peu el porto bastant aixecat. El descens és molt perillós. De fet, indigne. Errozate s'acosta. Una carretera d'uns 3m d'ample, amb gravilla, clots, aigua i pendent, s'acaba en una paella de 0'5 metres de radi. La pendent canvia del -10 al +12%. Errozate comença!!!

Alt d'Errozate-Artaburu

Aquest port em feia una especial il.lusió, i no em decepciona. El millor de la marxa. Molt semblant a l'agònic Bouezou de la QH'02, però amb més pendent. Molt estret, mal asfaltat, molt obert, molt agressiu. No recordo 1km per sota del 10% fins la meitat. Però la part final tenia algun tram al 19-20% que et clavava!!! Quins grans records. Allí ja vaig començar a anar pel meu compte, i apretant en la segona meitat amb el 39x27 vaig començant a passar bastanta gent. Bé, molta.

Alt d'Errozate-Artaburu

La baixada torna a ser molt perillosa, després comença un port que no recordo el nom, només que estava més perdut que jo a Torino. Ja al meu rotllo, segueixo avançant gent, sense parar-me a fer grups ni res. No hi ha res pla, no cal. Després s'enllaçava el coll d'Irati, de 6km, no gaire dur però que a dalt empalmava amb el Col de Bagargi, que s'ha fet al Tour, i que per on vam baixar és duríssim. El final d'aquesta baixada portava a Larrau poble. Així doncs, la Crono Larrau retallava 2'5km de la pujada total. Bé, tampoc cal queixar-se!!!

Irati i Bagargi

Larrau. Estic molt més descansat que altres cops. Mig kilometre abans, em prenc un xupetón, bec una mica d'aigua, buido un bidó, em trec el chaleco, els guants i els manguitos. Tot preparat física i mentalment per inetntar dominar al port que m'ha humillat tots els cops que l'he visitat. És el moment. Començo molt bé, 13-14 per hora. Fins abans de les esses famoses, que tothom qui hi ha estat sap on són, em mantinc ràpid. Les sensacions bones. Un cop allí, poso el 39x27, i a 10-11 supero aquell tram com mai. Ho acabo, baixo al 25 i segueixo fort. Em dono compte que en 4km estaré a Erroymendi. La cadència aguanta i quasi mai baixo d'11km/h. Estic avançant a molta gent, moltíssima. Puc mantenir velocitat fins i tot en coronar Erroymendi. Les sensacions són bones. Poso plat i començo sense perdre temps el tram assquible. Quan falten 2km, em trobo al Diego, però li dic que no estic per fotos, aquest cop, que l'espero dalt. Sé que estic fent-ho bé, i vull acabar millor. El tram final se'm fa dur, però amb el 27 intento aguantar cadència, i no va mal. Mantinc velocitat fins dalt, i marco un crono més que digne, 52'34". Posició 42 de la crono. Estic molt content per fer un top-50 amb gent de nivell, com són els bascos, i també per haver-li perdut la por, que no el respecte, a una muntanya que em bloquejava. La baixada final amb el Diego és un merescut regal per la millor marxa del que va de temporada. Ja vull tornar-hi.

Port de Larrau

El diumenge vam sortir amb els de Montjuic, en Lluis Tirapu, el Carles i l'Alex de Molins, a pujar la Seva d'Irati, pels dos costats, i l'ermita de Muskilda, acumulant 60km i 1500m de desnivell més, i ens vam trobar per allí amb gent de Pedalier.

Bosc d'Irati

Brillant setmana amb 375km i grans moments. M'encanta aquest grup de gent que estem fent. Els de Montjuic, aquest cop eren uns quants més amb els Xavis, l'Iñaki, l'Albert, amb en Lluis Tirapu, amb els de Molins de Rei i amb en Culito, i amb en Diego del BTT Tarragona, potencial incorporació i amb qui hem estat de puta mare i esperem seguir coincidint en un futur inmediat.

Bosc d'Irati

I es que no hi ha res com estar amb la gent que té les mateixes il.lusions que un mateix. Sembla que l'AC77 va prenent la forma que li volíem donar, la de reunir la gent que es mou com nosaltres, siguin d'on siguin. Seguim en creixement!