La setmana de l'atac del pipi aportava un nou ingredient, les classes al gimnàs Faro. Aquest dijous començava i tenia ganes de veure...lo bona que era la gent.
Després d'un dilluns en pau (amb la última classe de francès), tocava un dimarts amb spinning, passat per aigua. No vaig poder sortir (a mi, si no és en cursa, això de la pluja em fa venir peresa).
Dimecres vaig començar a perdre la Marxa als Ports d'Andorra, fent la darrera sortida a pota amb el Ricardo, un dels millors companys que he tingut a la feina, i a qui li desitjo el millor...menys quan jo corri contra ell. En resum, 1h45' de cursa a pota, camí i asfalt, pujades i plans, i molt molt molt de mal a les cames (després de 3 mesos sense fer running).
Dijous vaig fer les dues classes al Faro. Hi ha un cert nivell, he anat a millors llocs, i sens dubte a pitjors. Es poden pulir, es mereixen que els segueixi entrenant.
Divendres vaig fer la única sortida intersetmanal, un clàssic Teixeta-Colldejou acabant per la costa, per un total de 85km, amb l'Oscar i el Proa. Després un Indy 4 al cine i uns sucs de pinya al Pilée...i dissabte marmotero fins a despertar-me a les 12. Una mica de marujeo, dinar familiar i a veure la pujada al Mortirolo i a en Contador assegurant la maglia rosa...i cap a Andorra.
Diumenge 6 matí. Terra mullat i no plou perquè Déu no vol. Que així sigui! La Marxa té nou recorregut (aquest cop l'han encertat fent una mica de transiciço fins al primer port, que resulta molt guapo). Aconseguim amb dificultat coronar amb els de davant. En l'enllaç cap a la Rabassa, el Ninu pega un pal valent i se'n va. Veient el pèssim tempo camí de l'aduana, decideixo parar a fer un riu amb no menys de 15 persones més. I en aquell moment, un desgraciat valencià, d'on havia de ser, pega un palo i comencen les hostilitats. Començo la Rabassa amb 45" de retard, i amb un cabreig dels bons. La pujo bé, com mai. Remonto posicions, però no moltes. Estic approx el 25e a dalt. Baixo bé, i la Comella fa mal. Aquest cop no és al principi, i dol. L'últim mig km, ja em quedo buit. Porto a la meva bola des de l'aduana. Engolasters és un calvari a 9km/h. Arribo dalt amb més pena que glòria, sabent que podria haver fet un top 20, que per mi no és poc. Tot i així, les sensacions segueixen sent molt positives aquest any i això em motiva a seguir lluitant...contra valencians mamons que trenquen la cursa quan mig pilot fa consentidament una parada tècnica. Fàstic de gent!
En resum, poc menys de 300km aquesta setmana, però prou bons. Esperem pari de ploure, i tornem a trobar-nos aviat amb el Gerard, el David & pare, el Kiko i tota la patrulla de pulgas azules del ACA.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada