W1809 : MONEGROS FESTIVAL

Setmana d'improvització. Setmana buida que he omplert com menys em pensava. Ni més ni menys que...BTT¡!¿?¿?¡! L'Oscar em suggeria fa uns dies la Marató dels Monegros, 115km de BTT. Jo no li prestava atenció, fins que em va dir que els guanyadors anaven a 30 de mitja. M'hi vaig tirar de cap. Amb aquestes xifres, havia de ser pla i llis.

Mil gràcies a l'Uri, que amablement em va deixar la seva BTT, un pepino dels que no he tingut mai, per anar entrenant. Un parell de sortides intersetmanals...i a la cancha!

Sariñena, Monegros, 2-05-09, 2pm. Sortida bastant a full, en les 'primeres' posicions. L'objectiu, córrer com a equip i intentar arribar els màxims AC77 junts. Gubi, Oscar, Juanky, Mario, JR1 i JR2 som els representants. S'aixeca pols als primers km, un camí en lleugera baixada, on no es veu res. Només saps que el de davant frena, o no frena. Als 10km arriba la primera rampeta de pujada, i tot s'espatarra.

Apareixen les pistes, amples, molt amples, es pot progressar i hi ha cames...però preferim fer pinya, i anem tirant l'Oscar en Juanky i jo. Aquest tram no passa del tot ràpid, però superada 1 de les 2 pujades consistents, al km25, comença un tram progressiu, en baixada, on es corre moltíssim. Sembla una social de febrer. No ens adonem, i ens plantem al km 60, meitat de cursa, en 1h55'. Ara toca girar i remuntar.

Aquí ve la part dura, són uns 15km que dissimuladament, i amb descansets, van picant, picant i repicant, i on es demostra qui s'ha passat de valent...durant les 2 primeres horetes favorables. Després tenim una baixada fàcil de nou, i una paradeta al 80 per agafar forces.

Aquí ve la part més curiosa, amb alguna rampeta curta i bastant dura, i un tram al costat del riu un pel sinuós, però res de res, si un seto com jo ho aconsegueix superar. Ens trobem ja als 25 darrers km, i apareixen falsos plans eterns. Llargues rectes, vent de costat, gir de 90º, i més recta. Sembla Roubaix, sembla el nord...però estem als Monegros. Són moments inoblidables, que vull tornar a repetir.

Els darrers 10km repeteixen a la inversa la sortida, així doncs arribem millor o pitjor, però feliços, amb 4h 20 i pico. A l'arribada, l'Arantxa ens espera, càmara en ma, i la fideuà també. Han sigut 115km d'entreno molt i molt bo per Remences, espero. Saludo també a en Gaizka, company vasc que vaig coneixer en un tren a Flandes, al 2007, de tornada de la Ronde, i amb qui coincidirem l'any vinent.

I qui també espera és el Barça, per regalar-nos un 2-6 que sentencia la Lliga, i sobretot, fa callar a una premsa que no ha parat de vendre fum des de fa mesos, i també deixa muts a uns aficionats blancs que s'havien cregut aquest absurd discurs, fent-lo seu en les converses de màquina de cafè, als esmorzars de mig país. Per tot ells, que n'aprenguin.