Mirant enrera, un recorda moments tifosi de la seva vida, els anti-Lance no compten. I recordo Wembley, i en Belleti a Paris, i recordo partits sense tanta importància, com un gol d’en Sergi Barjuan al camp del PSV per guanyar 2-3, recordo un derbi amb l’Espanyol que crec vam guanyar 2-1 fa uns 10-12 anys, l’any aquell que la gespa del Camp Nou era un camp de patates, i recordo un moment francament nacional, quan dic nacional vull dir Ñ, quan Alfonso, aquell home que té un camp al seu nom, va fer el 4-3 en el descompte a Iugoslàvia en una Eurocopa. Va ser un esclat de 'furia roja' com no havia tingut mai, però em va sortir de dins, i un de les coses que li surten de tan endins, no té perquè amagar-se. 
Però ahir, cap a les 2235, estàvem tots, més o menys resignats. Al meu costat, el meu amic Oscar esperava, tal com jo, que una de les seves màximes futbolístiques arribés. Com diu ell, l’equip que ha de remuntar, sempre, sempre, sempre, en té una al descompte. Només una. Si la fica, passa, i del contrari no. Així de fred, així de cru. 
El Pilée del company Esteve, pub quasi sempre, però penya no-oficial culé de Reus quan hi ha partit, era l’escenari. El Barça allí es respira, i tots, no pocs, aplegats esperàvem el miracle. Recordo al 30 de la primera dir-li a l’Oscar que ja firmava l’1-0 i que ens la juguéssim a la que tindríem al descompte. 
De la resta hi ha qui ho escriurà amb més o menys passió, però per mi, aquell minut 93, amb en gusiluz Iniesta pegant un pepino amb les forces que ja no tenia ni ell ni ningú d’aquell equip, ha sigut el gol que més he cridat, en plena bogeria col.lectiva. Ha estat el gol Barça que més he disfrutat de la meva vida.
DUES HORES CADA QUINZENA
Fa 2 anys
3 comentaris:
Fins i tot jo a casa meva.... (despres d´arribar d´anar en bici una mica mes tard del normal)
Vaig veure la 2ª part i fins i tot jo, que me la porta fluixa, em va sortir un GGOOOOOOOOOOLLLL de tenore que no vegis!!!!!!!!
Hagués estat una gran injusticia!!!!!
P.D: Jo també recordo el gol d´Alfonso......
...pues mira que se nada bien estos dias de CHAMPIONS BARÇA en el REUS DEPORTIU, esa gente que nada en carriles rápidos utilizando flotadores, esa gente que estos días están llenando los estómagos de cacahuetes o cervezas, me encanta que gane el Barça siempre hasta que llegue a la final, me encanta que estos paquetes sufran haciendo ays...això es penalt...o...aixeca´t beneït que t´has tirat...y todo esto lo veo desde la piscina mientras hago series de 100 o 200 o haciendo técnica, se les ve eufóricos...y me encantan que estén allí porque en estos días es cuando verdaderamente se puede nadar...y es que disfrutaré más el día de la final...el ver la ilusión de esa gente, esa gente que se le va la vida por el barça y no por cuidar pequeños detalles de la vida, esa gente que verá como un tal C....R..aldo....les hagua la ilusión....y que feliz seré al poder nadar ese día solo en la piscina y más sabiendo que el protagonista de esa felicidad me la va a dar un futuro jugador merengue...ese día saldrán las series de 100 a minuto y poco.
Enhorabuena culés!!!!
i potser jo també ahir va ser un dia...., ja que ahir per primer cop vaig portar a les meves dues filles petites al Bar per mirar-ho i van plorar de POR al veure com el seu pare i tothom es tornava BoIg !!!!! ... visca el Barça i Visca Catalunya fins a la Mort.
molta SALUT
Publica un comentari a l'entrada