Arribat divendres, últim dia de treball, s'olorava ja la Maratona, els Dolomites, el Bondone i el Tour, els reptes a conquerir durant el viatge, que per pena no faria amb l'Aston Martin de prototip que teníem al curro. De fet, no hi caben bicis!
Moltes milles divendres tarda-nit-matinada, de camí a San Stefano al Mare, bonic poble de costa on faríem casualment escala amb en Jose, l'Oscar i en Rafa.
Casualment, San Stefano estava al costat de SanRemo, així que, ni que fos en cotxe, la visita al Poggio era obligada. Sincerament, és un bluf, però té història, important en això del ciclisme. Qui no reconegui la corba a esquerra on comença el descens, es pot declarar un principiant en això.
Un cop feta la baixada, de camí a l'autostrada per una nova patejada que, hores més tard, ens duria al Passo Gardena, possiblement el millor paratge que els Dolomites ens poden oferir mentre viatgem en cotxe.
Recollida de dorsals, i cap a San Cassiano a dormir. Diumenge esperava la Maratona dels Dolomites, amb 145km i 7 ports, quasi tots per damunt de 2000m.
1 comentari:
Cullons Jordi, com t'ho montes !!! Espero que anes molt be la Maratona, a veure si ara que començo a donar-li als pedals m'ho expliques en alguna sortida !! Records crack!
Publica un comentari a l'entrada