Doncs ara sí que la temporada està més que finalitzada, però com diu un company meu, això és un continue on...i el 2010 ja ha començat.
2009 el tanco amb un balanç prudentment positiu. Tenint en compte que un dels objectius principals és apuntar-se a un bombardeig, si cal, llavors és lògic imaginar que tard o aviat, l'estat de forma començarà una lenta però imparable davallada.
Aquest any he aconseguit un moment òptim, com només 1 o 2 cops en ma vida, però també l'he cremat molt aviat i la temporada se m'ha fet molt més llarga del que m'esperava. Puc dir que des de principis de juny, el volum intersetmanal l'he voluntàriament baixat perquè ja estava petat.
El meu molt bon punt de forma en acabar abril (doblette rosa que el seu mèrit té inclòs), degut a una sobredosis de km d'hivern, de vegades exigents(sobre tot pel clima), i a les socials, on he patit com poques vegades, van derivar en una lògica caiguda massa aviat, just després de Remences. Aquest any caldrà entrenar entre setmana un pel més suau.
A la vegada, m'he afincat massa a Valls, per comoditat, com a terreny d'entrenaments. M'ha enfortit en pla i pujades curtes...però he fet pocs ports llargs, i ho he pagat a les marxes dures (Andorra, Aigua, Cadí, Time, Maratona...), només a Bonaigua i Ariegeoise la gamba ha funcionat. Pel 2010, possiblement durant el maig faci un parèntesi en les marxes i faci algun mini-mini-stage en muntanya. Amb això espero arribar a la Marmotte amb dignitat. I tb baixar de pes, que aquest any no m'he estat de res, i a les pujades es nota.
I dit això disposat a acumular km, això sí aquest cop sense pujar gaire de pulsacions. Aquesta setmana ja he retornat als entrenaments d'hora i quart al migdia...i ben aviat alguna friki-etapa AC77, que és el que toca.
2 comentaris:
la davallada física et passa per posar la musicota que poses a l'spinning!!!!
conyes a part, enhorabona per la temporada, com deia un calvo que conec: "què se'ns ha perdut a uns nens com nosaltres allà amb tots aquells atletes i superdotats que entrenen a diari i en serio?... prou fem amb el que aconseguim, i que nus quitin lu bailau"
canya al mono, cinc contra un!
Màquinnnnnnaaaaa, si tu estàs petat, jo soc un dominguero.
Pel poc que se, nomès hi ha un secret constància i sacrifici, i fer les coses be.
Un dia un hem va dir, que no ens podem autoentrenar, pq tard o d'hora et passes de voltes i la K.gues.
Publica un comentari a l'entrada