W1006 : SOCIALS CANONJA + TORTOSA

Sens dubte es presentava un cap de setmana mogudet. Enllaçar dues socials dissabte tarda-diumenge matí crea dubtes, al menys a matats com jo. Cert és, fent un salt en el post, que les dues curses les ha guanyades en Victor Iturat, i per tant, això de guardar forces, fer el remolón i tal, doncs queda en paper mullat davant de demostracions com les que ha fet el jove i valent corredor del CJAM.
Dissabte tocava el retorn de la Challenge de la Canonja, que substituia la clàssica dels tombs per l’anada a Picamoixons i tornada per Valls. Una cursa que no tenia dificultats de perfil, i on a priori altres elements podien decidir la cursa, com les carreteres estretes i el vent. Una fuga molt al principi de 6 amb bona entesa va resultar definitiva. A Picamoixons portaven uns 40”, i la diferència no va arribar al minut al final. En Victor Iturat marxava a 5 de meta sol i guanyaria. Al pilot es va anar bastant agrupat, i jo aquest cop no vaig patir gaire allà dins.
Diumenge matí cap a Tortosa amb en Jose, una cursa realment dura a aquestes alçades. Algun port, trams trampa i rampes durotes. I com sempre, el final a la italiana a l’Ermita de Mig Camí. De sortida molt de vent, i ben aviat un atac de l’amic Josep Ferrer, que s’emporta 4-5 corredors més. Molt poc a poc van fent forat. El nou tram cap a Prat del Compte trenca el pilot, quedant uns 30. A mi se’m fa dur per moments, ja que hi ha alguns canvis de ritme. En un d’ells en Font i Iturat se’n van i enllacen davant. A mi les cames em fan putrum putrum i tinc dubtes de superar el Coll de Som.
Aquest cop la pujada no és tan selectiva. El grup arriba molt reduit i no cal remuntar posicions. Amb bastanta feina aconsegueixo coronar Som en el grup, que per variar es trenca baixant, i on per variar em quedo darrera, i on per variar m’he de marcar una sèrie per enllaçar de nou en el pla, esperant que el pilot relaxi el ritme. Afortunadament tot això passa. El que sí és clar és que davant se la jugaran els 5-6 en el dur final. En Josep Ferrer, rodejat de gent que podrien ser nebots seus, jijijij, quedarà 5e. Chapeau crack! En Victor s’imposarà a l’Ermita. M’hagués agradat veure-ho. Aquest noi fa la pinta de pujar com un dimoni! Nosaltres darrera fem un sálvese quien pueda, i m’imagino arribem cap al 25 de cursa, imagino.
Tot i que dissabte la sensació era de no haver-nos cansat gaire, diumenge la cosa no estava molt brillant. Ahir vespre i avui matí, estic bastant cadáver, ara toca el cony d’spinning que m’està fonent. Entenc que la setmana vinent, amb una Canonja més dura, i Mont-roig bastant selectiu, encara se’m farà més dur. Però hi serem!