W1028 : VOLTA GIRONA + LE TOUR

La temporada ciclista dóna una treva. És hora de fer aquelles sortides diferents.I una d’elles consistia en reeditar d’alguna manera la genial Volta a Girona que tant ens va agradar l’any passat, amb l’Edu Ararà de mestre de ceremònies. Així que, en format d’1 dia aquest cop, anem amb en Lluis cap a Sant Feliu. I la volta aquesta vegada, amb un objectiu molt clar, l’Alt de Sant Grau que va quedar pendent l’any passat. Una sortida agradable, per Romanyà, Calonge-Bisbal i cap a Santa Pellaia, Caldes i Llagostera abans de Sant Grau. Tornada per ‘la carretera més bonica del món’, 110km a bon sac, bon dinar i sobretaula, aquesta vegada amb l’esperada presència de la més peque de totes, la Claudia, i a seguir la nostra particular Volta a Catalunya. A l’endemà el Tour arriba a Ax-3-Domaines, així que la pallissa de cotxe ja és per sí sola, com una etapa més. Sant Feliu-AxLesTherrmes, per Vic-Ripoll-Puigcerda-Puymorens. Seran les 11 de la nit quan arribem amb Lluis i Natalia a lloc, ple per cert. Acampada patillera a mig Port de Pailheres, mai hauria pogut triar un millor indret.

Diumenge despertem d’hora. Al Tour cal agafar lloc ben aviat. Ja que aquest cop vaig mig per lliure, decideixo anar a posar una creu a un port pendent, el Col de Chioula, i tornar cap a Ax pel Marmare. Començant el Plateau de Bonascre em trobo en Parrix, i més endavant en Lluis i Natalia. Coronem el curt i dur port, repostem i a agafar lloc per veure el Tour.

La resta, 4 riures, mitja ‘siesta’, sol a sac, pell cremada, friki-caravana, pas dels cracks i per fi el moment més esperat, acomiadar-me del ciclista que més odio del món i a qui espero no tornar a veure mai més. Darrera etapa tornada a Reus, amb un pit-stop a Sabadell per temes logístics, sopar amb Miquel-Teresa i gas cap a casa.

W1026 : TROPHEE DE L'OISANS

El gran objectiu de l’any cicloturista ja ha passat. Mil records i anècdotes i millor companyia encara. Amb en Gubi i en JE com a integrants principals del comando Oisans, i amb en Robert, en Jose i en Jordi alguns dies, el Trophee de l’Oisans ha estat una bonica experiència, alternant 4 dies de cicloturisme pur i dur, 2 marxes descomunals, i 2 dies més inclassificables (a mig camí entre cursa de masters i una crono individual).

El pais ‘bleu’ ens rep amb un bat de sol potent, i en la primera prova del Trophee, la marxa Vaujany, aquest sol i una alimentació insuficient deriven en un globus total. 175km i 4000m de desnivell, pujant primer amb calma l’Alpe du Grand Serre i el Col d’Ornon, seguint després un triple cim VillardReculas – AlpeHuez – ColSarenne, on un excés de prepotència en l’inici em porta a les primeres males sensacions en les darreres rampes. La dura pujada final de 5km a Vaujany es convertirà en duríssima…fins al punt de fer una cosa que només he fet a la Marmotte i a Larrau, posar peu per estar hiper-marejat. En fi, 7h39’ i ganes de venjar-me de Vaujany. Uns dies de cicloturisme per la zona són la continuació del viatge, amb l’emboscada del Col du Luitel de camí cap a Chamrousse, i dimarts amb la preciosa etapa des de Briançon, pujant el Col d’Izoard i el Col du Granon. Sens dubte un gran dia!

Dimecres i segona prova del Trophee. Una prova singular i espectacular. 40km a full, des de Bourg d’Oisans. El Prix des Grandes Rousses puja l’Alpe d’Huez, baixa de nou fins a Huez, baixa cap a Villard Reculas i Allemont i puja a Vaujany. A més, se surt d’un en un, i això converteix la jornada en una crono individual tant bon punt, en 1’5km, tothom està al seu lloc. 2h1’ i sensacions molt millorades. I el gran moment del dia, en acabar, quan tothom torna de baixada, en Gubi i jo tirem amunt, ja que encara teníem 8km al 9% per arribat al Col du Sabot, o du Pajot. La calma i solitud quan puges un port d’aquests a la teva bola és una sensació irrepetible.

Dijous cicloturista, explotant la vall de Bourg. Just davant de l’Alpe d’Huez, una enigmàtica carretera ens porta a Villard Notre Dame, i després en un tramet de camí ciclable, al Col du Solude, baixem per Villard Reymond i completem el primer sector. Túnels foscos i sensacionals vistes volades. De tarda, pugem l’Alpe fins la Garde i allí entrem a la dreta dirección Auris, un altre balcó. Bon doble sector.

Divendres fent entreno de pro, el dia abans del dia D, o dia M. 30km per la presa d’Allemont i preparats per la Marmotte!

Dissabte, Marmotte, 3º prova. La por pel clima s’esvaeix. Tindrem sol tot el dia. Sortida a mil i el Glandon que el pujo amb calma. Molta, o massa. Però tant és. Cal guardar com en cap altre marxa, perquè els excessos aquí són letals. Corono amb 1h57’. Arribem a Saint Michel, i passo la mítica senyal ‘Col du Galibier 34’. El Telegraphe ja em permet apretar una mica, encara prudent. 3h14’. Descens a Valloire, refuel i cap al Galibier. Aquest cop, per fi, Plan Lachat no serà la meva mort. Vaig a bon ritme, encara guardant algo, però PER FI PUC AMB EL GALIBIER!!! 5h52’. 5minutets de refuel i cap avall a mort. En 1h6’ estic a Bourg, amb molta calor. 7h3’. No m’ho penso i cap amunt! Aconsegueixo mantenir uns 10-11 km/h tota la pujada, cosa que fa evident que he menjat bé, begut bé i reservat prou. Final 8h18’. Content més o menys, xq volia baixar les 8h, però sobre tot no morir, i no he mort. Els companys es surten!!! Entre 7h20 i 7h40, i en JE que fot 9h i pico!!! Felicitats!!!

Diumenge, darrer pique del Trophee. La Grimpee de l’Alpe. Amb la Affligem del sopar encara treballant, i les poques forces que queden, aconsegueixo mantenir els 13-14km/h, i puc pujar l’Alpe en 59’15, només a 3’ i pico del dimecres passat, quan estava amb força. Puc estar prou content!

Total, he fet el Trophee de l’Oisans en 18h10’ approx. Quin gran viatge ! Merci companys ! Allez les bleus ! Viva la grgrrgjjoja !

W1024 : ENFILANT LA MARMOTTE

Per fi ha arribat el moment de la temporada. No, no és la QH qui em coneix ja sap que allà no m’esperen… Feia dies que no passava pel blog, què menys que posar-nos al dia de les coses fetes darrerament.
El Trophee de l’Oisans, un conjunt de 4 proves en 7 dies, rematat amb la Marmotte, objectiu principal de l’any, ja està aquí. Tota la preparació, i sobretot les pauses que m’he inventat per arribar fresc mentalment, espero hagin donat els seus fruits. De moment estic amb bastantes ganes, que altres anys en aquesta època, estava saturat de marxes.

Qui coneix la Marmotte, sap que el moment clau és el de la foto. El nom famós serà l’Alpe d’Huez, però superar el Galibier, amb els infernals darrers 8km a més de 2000m després de més de 25km pujant, és un repte. Ja veurem, esperem que la cosa surti bé. El paràmetre que m’està ajudant força i que el meu Garmin Edge500 em mostra en totes les pujades és la VAM, i m’està dient que si aixeco una mica el peu en la primera pujada, perdo grups, però guanyo en reserves per les pujades finals. La preparació des dels llunyans Monegros s’ha centrat en sortides en pujada, quasi sempre, alternant marxes i algun stage ‘amb desnivell’. Dos caps de setmana, per Ponts - Andorra, i pel BaixCamp - BaixEbre, van servir per començar a canviar el xip. Posteriorment, 3 marxes seguides: Graus, Bonaigua i la Pyreneenne. Aquesta setmana aniré a fer els Catalunya Championships de M-30, o sigui, a que em facin la pell en 10-15min al carrer…i cap als Alps! Les marxes han estat prou bé. Graus no l’havia feta. Molt i molt ben parida, ports no gaire complicats, dosificant a l’inici i amb molt bones cames al final. A la Bonaigua, per 2º any seguit, friki-escapada de pito, aquest cop amb en Jordi Riu i l’Eduard de Vic. Un gran globo al final, però gran. I finalment la Pyreneenne, test final. Una marxa amb Tourmalet-Aspin-Ancizan...doncs què us puc dir! Les cames funcionen si no em passo a l’inici. I amb això anirem cap allà. El Trophee de l’Oisans serà 1 setmana amb
- la Marxa Vaujany (4 ports incloent l’Alpe d’Huez per Villard-Reculas)
- Gran Prix des Rousses. Il.lusionant pique de 40km amb Alpe d’Huez-baixada-Vaujany
- Marmotte, no comments
- Grimpee de l’Alpe, traca final amb una cursa de 13km a les mítiques 21 corbes
Com faria el Joker, jajejijoju !

W1020 : 4 CASTELLS D'ESCORNALBOU

No, no és que a dalt n'hi hagi 4...n'hi ha 1, però es pot pujar per 4 costats, i avui aprofitant el darrer dilluns de festa per entrenar, m'he decidit per aquesta ruta una mica freak.

5.3km des de Vilanova d'Escornalbou, 5.1km des de l'Argentera, 3.1km des de Duesaigües i 4.85km la tradicional (i la més dura) des de Riudecanyes.

Espero que aquesta aturada de marxes, que ara reprenc amb bastants metres de desnivell acumulats, m'hagi sentat bé. La veritat és que de ganes, n'hi ha. Aquest nou plantejament per allargar la temporada no ha sigut gaire traumàtic, cosa que em fa pensar per propers anys en seleccionar les proves que em vinguin realment de gust.

I a partir d'aquí, Déu dirà! De cap als esdeveniments top de l'any: Ribagorza, Bonaigua, La Pyreneenne, ¿?, Trophee de l'Oisans rematant amb la Marmotte.

W1019 : VOLTA A CATALUNYA . jpg

Poques coses cal afegir de les mil estampes gravades a la retina en sols 3 dies. Més encara si una d'elles és el mirador que des de Tuixen La Vansa un pot tenir del Pedraforca nevat.

W1019 : VOLTA A CATALUNYA

Ja queda enrera el primer bloc de temporada, amb Flandes i Monegros i molts bons records... Temps ara, per fi, per centrar-nos en el Trophee de l'Oisans. Canvi de xip total, i passem a fer muntanyes i pujades com a posseïts.

Acaba de passar el primer finde llarg d'entrenos intensos i amb desnivell, tres dies seguits voltant per Catalunya, pensant en pujar, només interromputs per cantar a casa, al Pilee, amb els meus, un nou títol culé.

Divendres vespre, lluny queda ja, ens trobem amb l'Anna i els companys de Ponts, i amb en Xavi Molons. Per davant el primer tappone.

Dissabte, sortint de Coll de Nargo, eterna carretera direcció Coll de Jou, baixant a Sant Llorenç de Morunys, cap al Coll de Port i Tuixent La Vansa, tornada pel Port del Compte i desfer per Cambrils. 135km, 3100m desnivell i 5h30 pedalant.

Diumenge, sortida cabra amb els amics de l'ACA. Andorra-NovesDeSegre-Miravall i tornada. Grandíssim pique en la sorprenent pujada a Miravall. 90km, 1200m desnivell, 3h i pico al sac.

Dilluns, homenatge a l'etapa del Priorat de la Volta a Catalunya. Gratallops-Margalef, passant les Crestes de la LLena, Cornudella, Muros, Alt de Porrera, remuntant l'emboscada de Bellmunt al Molar, ascensió a la Figuera i tornada a Gratallops. 120km, 2200m desnivell i 4h30 pedalant.

Són les fredes xifres d'un apassionant cap de setmana recorrent de dalt a baix el nostre país, que per qui no ho sàpiga (crec que tots els qui heu arribat aquí coneixeu el terreny), és la òstia.