Ja fa 9 anys, 10 temporades, que omplim les vacances d’ascensions. Qui ho diria, a Hautacam, quan en Javier Otxoa va guanyar aquella etapa, al Tour 2000? En Pepe en Ninu i jo, amb un anorak del Barça, mort de fred, una BTT amb slicks... Un viatge de dos dies que ens va canviar la vida. 
Hem passat moltes ascensions, i millors sensacions, amb companys i amics d’arreu. S’ha fet el top-10 que tot cicloturista ha de fer abans de morir. S’han fet la gran majoria d’ascensions mítiques, les que als més afins us sonen. També s’han fet molts racons freaks de món, pujades descomunals, vessants ocultes…tot per engrandir el ‘yoestuvealli’, tot per uns moments de felicitat que es queden gravats dins per sempre. 
Fa uns parell de dies, pujava la Pierre Carré, us sona? A ningú li sona aquest port, a mi tampoc, però aquella sensació un cop superats els primers km, de guanyar alçada, de començar el vol a cops de pedal, m’omple d’il.lusió, em segueix omplint, la 'locura de las cumbres' diuen alguns. Aixecar la vista, o baixar-la muntanya avall, són els ulls de mon avi, que semblen posar moviment a tantes i tantes revistes que l’embogien, tant de bo ho pogués disfrutar com jo.
Tornarem d’aquí poc, a aixecar el vol, amb el 39x ?, però hi tornarem segur.
Hem passat moltes ascensions, i millors sensacions, amb companys i amics d’arreu. S’ha fet el top-10 que tot cicloturista ha de fer abans de morir. S’han fet la gran majoria d’ascensions mítiques, les que als més afins us sonen. També s’han fet molts racons freaks de món, pujades descomunals, vessants ocultes…tot per engrandir el ‘yoestuvealli’, tot per uns moments de felicitat que es queden gravats dins per sempre. Fa uns parell de dies, pujava la Pierre Carré, us sona? A ningú li sona aquest port, a mi tampoc, però aquella sensació un cop superats els primers km, de guanyar alçada, de començar el vol a cops de pedal, m’omple d’il.lusió, em segueix omplint, la 'locura de las cumbres' diuen alguns. Aixecar la vista, o baixar-la muntanya avall, són els ulls de mon avi, que semblen posar moviment a tantes i tantes revistes que l’embogien, tant de bo ho pogués disfrutar com jo.Tornarem d’aquí poc, a aixecar el vol, amb el 39x ?, però hi tornarem segur.
1 comentari:
El millor, amb el pas del temps, és tornar a pujar aquell coll que semblava imposible amb els mateixos companys que la primera vegada, jo encara surto amb algun dels companys amb qui vaig començar, per allà el 87.
Ets l'enciclopedia dels colls d'europa.
Publica un comentari a l'entrada