W2409 : TIME-MEGEVE. SAISIES A L'AST

Doncs arribava diumenge una de les grans cites de l'any. Desplaçament als Alps francesos per la Time Megeve. Albert, Lluis, Xavis, Jose i jo, en una matinal calurosa que ja preveia el que depararia el dia. Aravis, Croix Fry, Aravis i 2 pujades a Saisies per 4000m de desnivell en 140km.

La sortida és agradable, sense estress, sense aglomeracions. Ja hi ha temps per posar cadascú al seu lloc. En 10km comença Aravis. Jo m'ho prenc amb calma. En Jose passa a bloc i ja no el veuré. Vaig passant basanta gent, però reservant. Aravis té 7km constants, però no gaire durs.

Un cop coronat, llarga i prudent baixada cap a Thones, on comença la 2º del dia, la Croix Fry. 12 km on apareixen, ara ja sí, els dos dígits en les pendents. Per cert, com baixen els franchutes, sembla que portin bicis de lloguer.

La Croix Fry l'afronto de manera semblant. Sense cap vergonya poso el 39x27 en la part dura. Vull seguir reservant. El sol comença a apretar.

(Quasi) Sempre hi haurà un moment per fer la foto a dalt del port. Per mi, l'ombra del yoestuvealli segueix ben viva!!! Tornem a baixar, poquet, 5km...i enllacem l'Aravis de nou, aquest cop a l'inrevés. 5km assequibles, 5-7%, on decideixo començar a apretar. Baixo pinyons, 25-23-21...i em veig molt bé, remuntant grups grans i passant-los ràpidament. Ara és el moment de no reservar i anar a totes.

Just a punt d'arribar a dalt, allà lluny, apareix el perfil del Mont-Blanc, sense dubte un marc incomparable, en el cor dels Alps, el pic més alt d'Europa, presidint la nostra marxa. No hi ha paraules.

Això ja sabeu què és. Ho havia de fer, encara que em costés ser avançat per part de la gent que havia superat. És igual, perquè estic disfrutant d'una marxa a l'alçada de la Maratona.

Baixada llarga de nou,, 15km. I comença la primera de les dues ascensions a Saisies per una de les seves vessants més dures, Crest Voland. Són 7 km al 8 i 8 més un pel més suaus. Ja des del principi, em marco un ritme Ullrich, amb el 25 sempre, movent amb duresa i constància. De nou, això dóna els seus fruits, ja que em trobo prou bé i segueixo avançant. A més, el bosc fa menys pesada la pujada. A Crest Voland, els arbres s'acaben, i comença el que serà la meva devallada. Arribo a dalt del port encara bé, però noto just al final que m'ha donat el sol una mica massa. Buido líquid, menjo i bec correctament, i em tiro avall per una vessant indigna de la marxa, molt perillosa.

Un cop baix, 2km d'enllaç i comença la darrera pujada a Saisies. 15km eterns però amb pendents que no arriben al 8%. Tot i costar-me, segueixo amb el 23, i després el 25. La carretera és ample, segueixo avançant però amb més dificultat. 34º en l'ambient se'm comencen a notar. A meitat de port, en una cruïlla, una rampa dura descriu el principi del meu final. Passo un pel endavant, i em fixo en la part final del recorregut, on aconsegueixo moure el plat prou bé. Ara torno on era. Pel que acabo de dir, crec que en aquest moment pateixo un cop de calor. El símptoma és de globo, pàjara, com es vulgui dir. No vaig a més de 7 kmh. Em moro de calor, no puc pedalar, no hi ha ombra enlloc ni aigua per beure. Em comença a passar tothom, tots aquells a qui havia avançat. No tinc reacció. A 3km de dalt, m'avança gent que ni havia vist. Perdo una eternitat i mitja en 7kms. Arribo dalt fet pols, no tinc ganes ni de parar a fer la foto de Saisies, la faig en marxa. Menjo i bec com un boig a dalt, i començo a baixar.

La baixada, tampoc gaire bona, acaba a 9km del final. Aconsegueixo moure el 52 amb certa gràcia, per això penso en un cop de calor i no en un globo, ja que em sento algo recuperat. Ara ja és igual. Acabo amb un pèssim crono de 6h54', a 1h d'en Jose, en el lloc 170 o algo així. Els Xavis poden completar el recorregut llarg. L'Albert i en Lluis es queden amb l'intermig, però tots hem disfrutat i patit de valent d'una jornada Tour, un dia amb un sol que no deixa respirar, una marxa ESPECTACULAR, molt millor organitzada que la Marmotte, i de les més boniques que he fet mai.