W3409 : TORNANT ALS INICIS

Diuen que els retorns als orígens de vegades van bé. La veritat és que l’origen biciclista de molts de nosaltres data del BTT, de quan de tant jovenets, a casa no ens deixaven tastar l’asfalt. Anys després de definir la meva relació amb les pedres i les trialeres com ‘impossible’ o ‘odiosa’, aquest maig vaig fer una incursió a la Marató dels Monegres. De BTT tenia poc, era una marxa cicloturista amb alguna pedreta. Fins i tot un ‘seto’ declarat com sóc jo, m’hi vaig apuntar. I divertir! De les millors experiències d’aquest 2009. Ja d’estiu, en motiu de l’eterna crono del món mundial a l’Ermita de Sant Pere de la Selva, muntada per l’incombustible i perenne Xavi Carnicer, vaig poder recuperar, gràcies al company Uri i la seva Corratec, sensacions de camí. M’ho he passat fantàstic rodant per Sant Joan, per Sant Pere…pels camins que ens van veure amb motxila, xandall i bambes. I en aquest ordre de coses, el gran clàssic tarragoní, la pujada al Mont Caro, que vam muntar aquest darrer finde amb un bon feix d’AC77’s amb l’excusa de trincar-nos una paella o fideuà després. Una altra gran jornada de records, quan les sortides eren excursions i no pas entrenaments, un retorn als inicis. No serà que, ni que sigui per 5 dies l’any, que ja són 5 més que darrerament, les rodes de tacs volen tornar a entrar a casa?