Ni és la primera vegada, ni crec sigui la darrera, que m’agafa una venada, poso la bici al carro i me’n vaig amb la meva ombra a fer una excursió per conquerir algun cim pendent. Tampoc ho faig sovint, crec que només estic una mica com un llum, no molt. Crec. 
Aquesta vegada els escollits eren el Lac d’Aumar i el Lac de Cap de Long, molt aprop de la frontera i que ja tocava visitar-los. La vall de Saint Lary és propera, rica i temptadora, i els llacs estaven a la llista de pendents. Adormir-me una horeta i marxar a les 730 del matí, 10º a Fabian amb boira, i haver quedat a les 17 a Prades pel BTT de tarda d’espectador, no van ser impediment. 
Pujades comuns fins al Lac d’Oredon, des d’on quedaven 5km per cada llac. Aumar primer, més dur i més bonic, i Cap de Long un pel més turístic. Pujades dures però ni molt menys terribles. Bon asfalt i la sort de que s’obrís la boira en arribar al cim, bones notícies per acompanyar una excepcional excursió. 
I finalment remat a Prades, amb una entretinguda cursa i un millor sopar amb la patrulla bttera.
Aquesta vegada els escollits eren el Lac d’Aumar i el Lac de Cap de Long, molt aprop de la frontera i que ja tocava visitar-los. La vall de Saint Lary és propera, rica i temptadora, i els llacs estaven a la llista de pendents. Adormir-me una horeta i marxar a les 730 del matí, 10º a Fabian amb boira, i haver quedat a les 17 a Prades pel BTT de tarda d’espectador, no van ser impediment. Pujades comuns fins al Lac d’Oredon, des d’on quedaven 5km per cada llac. Aumar primer, més dur i més bonic, i Cap de Long un pel més turístic. Pujades dures però ni molt menys terribles. Bon asfalt i la sort de que s’obrís la boira en arribar al cim, bones notícies per acompanyar una excepcional excursió. I finalment remat a Prades, amb una entretinguda cursa i un millor sopar amb la patrulla bttera.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada