W2409 : STAGE ALS ALPS

Amb l'excusa de la marxa Time Megeve, de la que ja us vaig parlar, el grup amb en Jose, els Xavis, l'Albert i en Lluis vam decidir estirar el cap de setmana, i preparar un menú alpí d'aquells que feia temps no probava. L'expedició partia divendres per trobar-se a Saint Gervais ja de nit.

Dissabte un sol radiant presidia els majestuosos alps nord, zona dominada, cicloturísticament parlant, per la dura Joux Plane, objectiu personal etern. El plat del dissabte era fàcil de digerir, però gustós, el Col de la Colombière, segurament un altre dels coneguts. Port assequible i guapo, amb una part final recta prou interessant. No vam allargar més, ja que diumenge tocava un plat contundent, la Time. Això sí, l'espectacle d'anar a Chamonix i observar el Montblanc, no ens el robarà mai més ningú.

Després d'una digestió complicada, dilluns la sortida a la carta presentava l'ascensió a la mítica Joux Plane. Per fi!!! No és gaire llarga, però els km's al 10% estan a bon preu. La baixada cap a Morzine, famosa pel perill de les seves pendents, em va posar els pels de punta. El segon plat era la pujada a l'estació de Morzine-Avoriaz, dura i seria, i per fi ben asfaltada. Uns 15km sòlids, i baixada per la Joux Verte direcció Morzine, de nou. La tornada pel collet de Getz se'm va fer força pal, ja que esperava un retorn a casa més suau.

Amb la satisfacció d'estar assaborint tot el que teníem previst, dimarts començàvem el dia amb l'ascensió al bonic i dur Col de la Ramaz, de 16km, amb una part central durota de veritat. De baixada, ens trobàvem amb l'assequible i agraït i solitari Col d'Encrenaz, i seguíem baixant cap a Montriond, poble amb un llac preciós. Per acabar el dia, vam decidir canviar el menú, i pujar la Joux Verte per on havíem baixat dilluns, ja que ens va semblar especial, i de bona fe que va valer la pena. Tornada a casa per l'avorrit Getz i 115km al sac.

Dimecres tocava tornar, però ens calia un bon postre. El coll escollit va ser la Pierre Carrée, desconegut però molt bonic. 21 km amb pendents al 6-7%, que vam pujar amb en Lluís i en Xavi a ritme suau. Les vistes a dalt sobre el poble de Flaine no tenen preu.

En resum, un viatge al que personalment tenia moltes ganes, de feia molts anys, i que no ens ha defraudat en absolut. Tant de bo aquest stage en alçada hematocritzi el meu cos per a les marxes finals de temporada.