W2509 : VOLTA GIRONA'77

En el cap de setmana en el que tothom competia per arreu, el boicot a la QH va manifestar-se en forma d'activitat purament AC77, i aquest cop l'Edu Ararà va ser la ment perversa que va executar un pla que ja feia temps li rondava pel cap: unir el seu estimat poble natal de mar, Sant Feliu de Guíxols, amb la seva altra part de cor, la muntanya. El recorregut, un trencaclosques que només algú que s'ha empapat d'aquells indrets seria capaç de mostrar-nos plenament. Dues etapes, 375km,primer arribant a Vallter-2000 i a l'endemà tornada al mar.

El primer protagonista de l'aventura va ser Murphy, i és que si una clau es pot quedar dins el cotxe, amb tothom a fora, al final s'hi acabarà quedant. 2 hores de retard.

Les primeres milles de dissabte, etapa de 225km amb final a Vallter2000, transcorren per la zona d'entrenaments de l'Edu, amb l'aigua ben aprop, i poc a poc ens anem endinsant per carreteres secundàries, les que ens agraden, cap a Figueres. Puja-baixa i vent estan allí sempre. Ja de camí cap a Cistella, i poc després Maçanet de Cabrenys, el sol comença a apretar, i la muntanya de debò s'ensuma. Estem a punt d'entrar a la gola del llop.

Els plats forts de la primera etapa es troben en la part final, enllaçant tres ports amb molts km acumulats: el llarg Costoja, el dur Ares, i el no-menys dur Valllter. Costoja, tot i llarg, és agraït. Amb una mica del molt seny que tenim, afrontem en ple migdia un port de més de 20km, només dur en la part final, però amb unes vistes magnífiques. Baixada per les terres dels fills de França, i just abans de començar la part dura d'Ares, pit-stop a Prats de Motlló, localitat entranyable i sorprenent, on omplim dispòsit amb la gasolina necessària. Reprenem marxa i Ares es manifesta amb 13km bastants durs, que personalment aconsegueixo pujar bé, i que em fan pensar que puc salvar l'etapa amb dignitat.

Baixem a Camprodon, on els locals celebren un curiós bicicrucis, fent una copa a cada bar, i utilitzant la bici per anar de parada en parada. Els agafem en una ronda ja avançada, i el pas per Camprodon es converteix en un mini-bany de multituds tajades i simpàtiques. Ens queda Vallter, però allà, per molt que hi hagi un bar, ells no hi aniran. La pujada final, a les 19h, amb 200km a les potes, es fa amb força dignitat, movent la cadena amb valentia i decisió. Estem acabant una etapa Tour, apurant la llum del dia. És sens dubte el colofó a una jornada brutal.

El sopar amb la tropa, l'Ariadna i la Natalia, sofertes supporters del dia, es fa molt agraït, encara que les persianes se'ns tanquen a alguns sense voler. Cal agafar una mica d'aire, que a l'endemà es torna a Sant Feliu, i no en avió!

Diumenge el dia aixeca amb sol, però la baixada a Camprodon és ben freda, encara. El trajecte és diferent, i més suau, però amb l'acumulat... Pugem Capsacosta a l'inrevés de Remences, anem a Olot, direcció Coll de Bas. El paisatge és a l'inrevés, es va suavitzant després d'un inici salvatge. Tot i això, en direcció Banyoles, farem alguna pujada que trenca ritme, com Encies, i després direcció l'aeroport de Girona, també pujarem Estanyol, territori de batalles, diuen els de la zona. Batalles ciclistes, s'entén.

Olorant l'aigua salada, arribem a Caldes, després Llagostera. Cal arribar a una hora digne per dinar, és el conveni amb les supporters. No allarguem gaire el tema, i anem tornant per un terreny de muntanya litoral que a mi se'm fa dur, per l'acumulat. Migdia a Sant Feliu, 150km al sac. Tothom content, dinar postre i passejada per la platja, per acabar amb una gran experiència.

Resumint, que ja toca, Edu Ariadna i Natalia mil gràcies per organitzar-suportar un somni d'aquesta envergadura. Ja sabem tots el que li suposa a cadascú fer-se càrrec de la seva part. Jo, des de Reus, us ho agraeixo, i tant de bo la 2º edició sigui tan sorprenent com aquesta primera.

I més enllà del dit, i pensant en veu alta sobre el que ha sigut aquesta experiència, deixeu-me dir que per mi i potser algú més, això pot ser el començament d'alguna cosa. No sé quina, però alguna...