20/7/10

W1028 : VOLTA GIRONA + LE TOUR

La temporada ciclista dóna una treva. És hora de fer aquelles sortides diferents.I una d’elles consistia en reeditar d’alguna manera la genial Volta a Girona que tant ens va agradar l’any passat, amb l’Edu Ararà de mestre de ceremònies. Així que, en format d’1 dia aquest cop, anem amb en Lluis cap a Sant Feliu. I la volta aquesta vegada, amb un objectiu molt clar, l’Alt de Sant Grau que va quedar pendent l’any passat. Una sortida agradable, per Romanyà, Calonge-Bisbal i cap a Santa Pellaia, Caldes i Llagostera abans de Sant Grau. Tornada per ‘la carretera més bonica del món’, 110km a bon sac, bon dinar i sobretaula, aquesta vegada amb l’esperada presència de la més peque de totes, la Claudia, i a seguir la nostra particular Volta a Catalunya. A l’endemà el Tour arriba a Ax-3-Domaines, així que la pallissa de cotxe ja és per sí sola, com una etapa més. Sant Feliu-AxLesTherrmes, per Vic-Ripoll-Puigcerda-Puymorens. Seran les 11 de la nit quan arribem amb Lluis i Natalia a lloc, ple per cert. Acampada patillera a mig Port de Pailheres, mai hauria pogut triar un millor indret.
Diumenge despertem d’hora. Al Tour cal agafar lloc ben aviat. Ja que aquest cop vaig mig per lliure, decideixo anar a posar una creu a un port pendent, el Col de Chioula, i tornar cap a Ax pel Marmare. Començant el Plateau de Bonascre em trobo en Parrix, i més endavant en Lluis i Natalia. Coronem el curt i dur port, repostem i a agafar lloc per veure el Tour.
La resta, 4 riures, mitja ‘siesta’, sol a sac, pell cremada, friki-caravana, pas dels cracks i per fi el moment més esperat, acomiadar-me del ciclista que més odio del món i a qui espero no tornar a veure mai més. Darrera etapa tornada a Reus, amb un pit-stop a Sabadell per temes logístics, sopar amb Miquel-Teresa i gas cap a casa.

9/7/10

W1026 : TROPHEE DE L'OISANS

El gran objectiu de l’any cicloturista ja ha passat. Mil records i anècdotes i millor companyia encara. Amb en Gubi i en JE com a integrants principals del comando Oisans, i amb en Robert, en Jose i en Jordi alguns dies, el Trophee de l’Oisans ha estat una bonica experiència, alternant 4 dies de cicloturisme pur i dur, 2 marxes descomunals, i 2 dies més inclassificables (a mig camí entre cursa de masters i una crono individual).
El pais ‘bleu’ ens rep amb un bat de sol potent, i en la primera prova del Trophee, la marxa Vaujany, aquest sol i una alimentació insuficient deriven en un globus total. 175km i 4000m de desnivell, pujant primer amb calma l’Alpe du Grand Serre i el Col d’Ornon, seguint després un triple cim VillardReculas – AlpeHuez – ColSarenne, on un excés de prepotència en l’inici em porta a les primeres males sensacions en les darreres rampes. La dura pujada final de 5km a Vaujany es convertirà en duríssima…fins al punt de fer una cosa que només he fet a la Marmotte i a Larrau, posar peu per estar hiper-marejat. En fi, 7h39’ i ganes de venjar-me de Vaujany. Uns dies de cicloturisme per la zona són la continuació del viatge, amb l’emboscada del Col du Luitel de camí cap a Chamrousse, i dimarts amb la preciosa etapa des de Briançon, pujant el Col d’Izoard i el Col du Granon. Sens dubte un gran dia!
Dimecres i segona prova del Trophee. Una prova singular i espectacular. 40km a full, des de Bourg d’Oisans. El Prix des Grandes Rousses puja l’Alpe d’Huez, baixa de nou fins a Huez, baixa cap a Villard Reculas i Allemont i puja a Vaujany. A més, se surt d’un en un, i això converteix la jornada en una crono individual tant bon punt, en 1’5km, tothom està al seu lloc. 2h1’ i sensacions molt millorades. I el gran moment del dia, en acabar, quan tothom torna de baixada, en Gubi i jo tirem amunt, ja que encara teníem 8km al 9% per arribat al Col du Sabot, o du Pajot. La calma i solitud quan puges un port d’aquests a la teva bola és una sensació irrepetible.
Dijous cicloturista, explotant la vall de Bourg. Just davant de l’Alpe d’Huez, una enigmàtica carretera ens porta a Villard Notre Dame, i després en un tramet de camí ciclable, al Col du Solude, baixem per Villard Reymond i completem el primer sector. Túnels foscos i sensacionals vistes volades. De tarda, pugem l’Alpe fins la Garde i allí entrem a la dreta dirección Auris, un altre balcó. Bon doble sector.

Divendres fent entreno de pro, el dia abans del dia D, o dia M. 30km per la presa d’Allemont i preparats per la Marmotte!

Dissabte, Marmotte, 3º prova. La por pel clima s’esvaeix. Tindrem sol tot el dia. Sortida a mil i el Glandon que el pujo amb calma. Molta, o massa. Però tant és. Cal guardar com en cap altre marxa, perquè els excessos aquí són letals. Corono amb 1h57’. Arribem a Saint Michel, i passo la mítica senyal ‘Col du Galibier 34’. El Telegraphe ja em permet apretar una mica, encara prudent. 3h14’. Descens a Valloire, refuel i cap al Galibier. Aquest cop, per fi, Plan Lachat no serà la meva mort. Vaig a bon ritme, encara guardant algo, però PER FI PUC AMB EL GALIBIER!!! 5h52’. 5minutets de refuel i cap avall a mort. En 1h6’ estic a Bourg, amb molta calor. 7h3’. No m’ho penso i cap amunt! Aconsegueixo mantenir uns 10-11 km/h tota la pujada, cosa que fa evident que he menjat bé, begut bé i reservat prou. Final 8h18’. Content més o menys, xq volia baixar les 8h, però sobre tot no morir, i no he mort. Els companys es surten!!! Entre 7h20 i 7h40, i en JE que fot 9h i pico!!! Felicitats!!!
Diumenge, darrer pique del Trophee. La Grimpee de l’Alpe. Amb la Affligem del sopar encara treballant, i les poques forces que queden, aconsegueixo mantenir els 13-14km/h, i puc pujar l’Alpe en 59’15, només a 3’ i pico del dimecres passat, quan estava amb força. Puc estar prou content!
Total, he fet el Trophee de l’Oisans en 18h10’ approx. Quin gran viatge ! Merci companys ! Allez les bleus ! Viva la grgrrgjjoja !