28/5/09
W2209 : COPA LLIGA CHAMPIONS!!!
27/5/09
W2109 : PRIORAT + MONTSENY
17/5/09
W2009 : EL REPTE...GLOBO SEGUR!
10/5/09
W1909 : REMENCES, TOO MANY JINETES
7/5/09
W1909 : INIESTA...o el gol de la meva vida
Mirant enrera, un recorda moments tifosi de la seva vida, els anti-Lance no compten. I recordo Wembley, i en Belleti a Paris, i recordo partits sense tanta importància, com un gol d’en Sergi Barjuan al camp del PSV per guanyar 2-3, recordo un derbi amb l’Espanyol que crec vam guanyar 2-1 fa uns 10-12 anys, l’any aquell que la gespa del Camp Nou era un camp de patates, i recordo un moment francament nacional, quan dic nacional vull dir Ñ, quan Alfonso, aquell home que té un camp al seu nom, va fer el 4-3 en el descompte a Iugoslàvia en una Eurocopa. Va ser un esclat de 'furia roja' com no havia tingut mai, però em va sortir de dins, i un de les coses que li surten de tan endins, no té perquè amagar-se. Però ahir, cap a les 2235, estàvem tots, més o menys resignats. Al meu costat, el meu amic Oscar esperava, tal com jo, que una de les seves màximes futbolístiques arribés. Com diu ell, l’equip que ha de remuntar, sempre, sempre, sempre, en té una al descompte. Només una. Si la fica, passa, i del contrari no. Així de fred, així de cru. El Pilée del company Esteve, pub quasi sempre, però penya no-oficial culé de Reus quan hi ha partit, era l’escenari. El Barça allí es respira, i tots, no pocs, aplegats esperàvem el miracle. Recordo al 30 de la primera dir-li a l’Oscar que ja firmava l’1-0 i que ens la juguéssim a la que tindríem al descompte. De la resta hi ha qui ho escriurà amb més o menys passió, però per mi, aquell minut 93, amb en gusiluz Iniesta pegant un pepino amb les forces que ja no tenia ni ell ni ningú d’aquell equip, ha sigut el gol que més he cridat, en plena bogeria col.lectiva. Ha estat el gol Barça que més he disfrutat de la meva vida.