30/6/08

SETMANA 26 / 2008

La setmana de vacances, continuació natural de la Hubert Arbes, hores després del globo del Soulor, començava amb una ruta que ens portaria fins a Laruns, a l'altre costat de l'Aubisque, per pujar aquest mite pel costat dur. En marxa Cappo Ferreti, en Lluis Tirapu, i els Xavis. El fet de perdre'ns de sortida, ens va fer arribar al peu de l'Aubisque amb 105km, a les 13.30. El sol ens va acompanyar, i la pujada, dura però no impossible, es va fer. La tornada pel circ de Littor, que tenia pendent, era espectacular. Baixada el Soulor, Argeles i Lourdes, per un total de 170km.
Després de passar la nit de Sant Joan a Les, veient la cremada del tronc, dimarts acabava aquesta primera part d'stage fent una sortida en solitari, de les bones. Les-Mauleon-Port de Bales-Luchon- Col du Portillón-Bossost. 95km amb una mica de tot: boira, pluja, sol, fesqueta i calor. Què gran el salvatge Bales, un port desconegut però molt dur en els darrers 6km, i que s'obre espectacular els últims 2km. I el Portillón, amb bon asfalt, dur al final.
De tornada a Reus, dimecres vaig fer una Teixeta amb en Rafa i l'Oscar, amb no gaire bones cames, mentre que dijous, sortida de migdia amb l'Uri i dues classes de tarda. Total, 65 i 75km, però preocupació per no haver recuperat tot i la baixa intensitat dels dos dies.
Divendres tocava segona part d'stage, aquest cop en motiu de l'Ariegeoise. De l'AC77 pujàvem Rafa Oscar Hammer i jo...i allà ens trobaríem en Lluis i els Xavis de nou. Perfecte.
Dissabte 8 matí. Tarascon. Ariegeoise. Fa sol, però no molt sol. Sembla que al menys a la sortida, el temps ens respectarà. Es surt aquest any per la ruta emboscada del Marmare, que havíem fet 1 any enrera amb els andorrans. Surto tranquil perquè no les tinc totes. Els francesos van bojos, passo d'ells, però no de l'Ariadna d'Andorra, a qui intento seguir...fins que veig que va com un tiro. Pues ala, jo vaig fent! Rafa Hammer i Molons estan davant i jo corono el Marmare amb l'Oscar i el Robert. Em paro i menjo i bec a dalt. Començo la baixada i punxo!!! Sort del'Oscar que es queda amb mi. Perdem el fil de la marxa, ja que no havíem gastat res i anàvem en un grup a 1' del gran grup. Ens passa molta gent...i el pitjor, quan tornem a la marxa, sabem que estem on no ens toca. Ara ja hem de donar el callo.
Reservant als plans, i a gas de pujada, coronem el Chateau de Montsegur, on ja hem avançat a un grup i mig dels que portàvem davant. Parada per repostar a Lavelanet, em sembla, on ens trobem a Taurus Molons, amb qui anirem fins a la fi. Bona ajuda per anar tirant en els enllaços. Després tenim una pujada suau on avancem a la gent com un tiro. Baixada cap a Tarascon, on repetirem l'emboscada inicial, per trencar pel Pas de Soulombrie, espectacular per cert, cap a les Cabannes. Hi ha certs dubtes de si hem forçat massa abans del Plateau de Beille, però ara ja!!! La famosa calor de la marxa ens ha respectat. Ha fet força sol, però no asfixiant, així que entrant a les Cabannes, repeteixo uns gestos ja coneguts de concentració. Manguitos fora, barreta, glop d'aigua, buidar bidó, i cremallera fins baix. És el moment.
Plateau de Beille. Ja que partim enrera, veiem que allò és un cementiri, però no per nosaltres. Començo bastant fort, i el primer cop que miro el que porterm, ja estic al km.5. Les sensacions són òptimes, passem gent cada 5-10 segons. Ni els de l'Anoia, ni l'Oscar poden seguir. Ja em quedat que aquí cadascú amb lo que pugui. Segueixo amb el Molons, i jo amb el 39x23 i a partir de mig port el 25, però el 27 no em fa ni falta. Vaig molt bé a ritme constant. A 6km de dalt, el Xavi es para a beure aigua. Jo segueixo perquè em noto molt bé. Al final, arribo amb la traca posada, 53x19. No em puc imaginr la gent que he avançat. Finalment, de rodat 6h38', però amb la punxada, suposo haver fet unes 7h. Llàstima de la punxada, però les sensacions són de veritat brutals. El Pepe s'ha sortit també, el Rafa ho deix estar a mig Plateau i se'n va a fer una transició. L'Oscar just darrera meu. Prou bé, en general.
Diumenge, remate final de viatge. Des de Foix, anem a Tarascon per pujar el Col de Port, soso a l'inici però guapo al final. 12km amb un tram mig al 7%. Baixada d'uns 10km i emboscada del dia. Col de Peguere. 3'5km a l'11% de mitja amb rampes del 18!!! Un mini-Zoncolan. Arribo dalt marejat. Baixada cap a Foix de nou, i final de festa al dur, llarg i guapo Prat d'Albis, on de nou torno a estirar fort, com a Beille el dia abans, junt amb el Rafa. Pugem en poc més d'1h els 17km, a 16 de mitja. Anda que no!
Acabo la setmana amb 700km, molts de muntanya i amb inmenses sensacions, de les millors que he tingut mai. Ja queda poc per acabar els objectius ciclistes del 2008, i començar amb la marató!!!

25/6/08

SETMANA 25 / 2008

Després de l'exprimida per terres navarreses, començava la que per molts és la setmana més important de l'any, que no per mi. La de la QH. Per mi era la de la Hubert Arbes, una cicloturista que pujava el Tourmalet, on tornaria 4 anys després per fer el meu nº5.

Un altre cop, la setmana arrancava amb 35 km suaus dilluns migdia per passar a l'acció dimarts, amb una hora pre-spinning passant pel Vallmollberg, fent un total de 45km. Dimecres una nova sortida de migdia, la plana per Puigpelat-Argilaga, de 35km. I dijous em faig Fontscaldes-Figuerola-Pla Sta.Maria, per fer dues classes més de tarda. Total 60km més. Divendres volia descansar, i vaig fer platja després de portar las Antonias al tren, que anaven per les opos...però em van trucar del Lazio per fer una classe, aquest cop molt suau. Dissabte tocava excursió cap a Bossost, on em trobaria els Xavis, i junts aniríem a Lourdes, que és com Salou però amb monges.

Diumenge. Lourdes, 8 matí. Fa calor, i farà molta calor. La sortida, a l'estil française, neutralitzada, et paren en algun lloc, crono a 0 i gassss. No es comença molt fort, i de seguida es puja la Cote de Loucrup, 3km enganxosos que m'ajuden a començar a passar gent. De baixada, cap a Bigorre-Campan, el grup no va fort, ja que s'ha fet un tall gran davant. Em situo davant del grup perseguidor, rodant amb el mínim, ja que el rei està a prop.
Cruilla a St.Marie de Campan. Dreta, xip i a tope!!! Als 100m, un home de Pau s'escapa del grup, i jo, sense seguir-lo, sí faig el gesto de marxar del grup. Vaig fent camí amb un altre xaval que ha saltat. Passem Gripp, comença lo dur, però segueixo pedalant amb el mínim, una mica martell, amb el 39x21. Poc abans de la paella a la dreta, comencem a agafar gent del primer grup. Allí poso el 23...i acabant les galeries, amb la Mongie de fons, poso el 25 fins a sortir de l'estació. Allí decideixo aixecar una mica el peu, ja que començo a notar que no he estalviat tot el que tocava. Arribo dalt i em prenc uns minuts per menjar beure i agafar aire, que fa molta calor. A les 1030 a més de 30º a dalt. Això pinta no bien.
Es baixa a fondo fins a Luz i després a Pierrefite, on comença la trampa, el cabrón Borderes. Potser són uns 10km inicials amb escales, rampes dures i trams plans, al costat d'un riuet. La calor es nota, però de sobte, fas una dreta quan queden 2'5km, i s'acaba tot. És una paret de foc. Asfalt de la france, i molta calor. Allí em quedo dels que anava...i corono bastant miserablement. No hi ha xixa a dalt, així que tiro avall cap al Soulor.
Aquí ve la debacle. M'intento enganyar i vaig fent. Són 8km al 8%. Fins la meitat, vaig a 10-11, pedalant forçat i molt molt acalorat. Però de sobte, veig un maillot taronja, a qui estava a punt d'avançar, que es comença a escapar. I el que tenia darrera, m'avança. Ja hi som. Bueno, penso, pues fins dalt i a menjar. Arribo a dalt, sense pena ni gloria, i menjo bec i descanso més del que em tocaria. Perdo algun grupet, però m'és igual. Em queden un cop a baix, 35km de pla a ple sol. Cal fer un grup.
Ja a baix, m'acoplo en un petit grup, el dels iaios que tiren, a França n'hi ha molts d'aquests, i seguim un ritme correcte fins l'arribada. Total, 6h35', el 96º de 700. A la crono del Tourmalet, 1h14' i quedo el 100º (és que la gent no té casa???). Potser si em paro menys al Soulor hagués fet cap al 75, però ja m'està bé. Estem a meta força força cremats.
Gran setmana de 365km, preludi del que serà l'autèntica setmana Pirineus 2008.

17/6/08

CAPÍTOLS APART II : ERROZATE

Que una pujada dura et caigui bé és normalment casualitat. Depèn més d’aspectes mentals que no pas físics. Depèn del moment, del temps, del nivell d’esforç, depèn de quasi tot menys del percentatge. Tothom té els seus monstres, els meus poden ser Larrau, Galibier, llocs on no saps perquè, però el globo cau. Errozate ho podria ser, perfectament. S’ho mereix i segur més d’un el renega. Potser jo el renegui algun altre cop. A mi em va captar. Des d’on començàvem nosaltres, baixant Azpegi, eren uns 10 km, al 9% de mitja però irregulars en la part final. Una carretera estreta, dolenta, de les que en dies de sol es deu desfer. Bosc molt al principi però quasi sempre destapada, ideal per menjar vent. Ideal per la boira. Ideal per patir.
Errozate saluda al 12, a l’11, al 10 i pico, i fins al km5 mai baixes del 10%. Cap a la meitat la pendent ja no és tant constant, alterna trams de descans, trams durets i trams duríssims. Algun 18, algun 16, i sobretot una rampa coronant Artaburu, un pic intermig a 4km de dalt, que et deix super-clavat. Sensacional. Continues amb un descans, inclús baixa, però poc, ja hi torna, ja estem a més del 10% de nou. Els últims metres són com picades d’algun bitxo. Un arreón, i agafes aire, i un altre, i un altre...els km finals surten a mitges raonables, però són mitges i no reflexen la duresa puntual. En arribar no hi ha rètol. No hi ha res. Li falta. O no? Potser ho fa encantador. Diuen que n’hi ha més com aquest. Doncs som-hi!!!

15/6/08

SETMANA 24 / 2008 : DESMITIFICANT MITES I (LARRAU)

Arribava una de les setmanes més esperades, la de la Irati Xtrem. 1 any i mig després de la seva creació, per fi la disfrutaríem el dissabte.
Dilluns mans a la feina amb una sortida tranquila que em va servir per descobrir una pujadeta molt interessant al Pont d'Armentera, les Ordes, 5km suavets però molt tranquils. Van ser 55km pels voltants de Valls.
Dimarts es va posar a ploure just abans de sortir a la tarda, així que em vaig limitar a la hora i pico d'spinning a gas.
Dimecres vaig sortir amb Rafa a fer una bona Teixeta, encara que la sortida de Reus va ser passada per aigua, per variar. Pujada suau, i allargant sèries planes al final per Riudoms-Vinyols per un total de 60 km. Les sensacions aquests dies són bones. Estrujant a les marxes, recuperant entre setmana. S'acosta Irati, Errozate, Larrau....
Dijous vaig recuperar un mica, fent només dos spinnings en companyia de Laura i Aida al Faro...
...I divendres tocava anar cap a Ochagavía, amb una possible nova incorporació, el Diego Antón, del BTT Tarragona, que porta poc en asfalt i sembla tenir ganes de biciar-se. Ens trobaríem amb en Gubi i els de Montjuic, guays!!!
Jaurrieta i Mur d'Orbaizeta
Dissabte, 9 matí. Ochagavia. Irati Xtrem. Marxa no competitiva. Jo m'ho volia pendre al peu de la lletra. Massa respecte per aquella zona. Tots els extres es paguen cars, així que 3 ports suaus, però 3 en els primers 13km no m'acceleren, i començo a treure la meva càmara de fotos. El principi és assequible i per bones carreteres, fins que cap al km 30 arriba el mur de la fàbrica d'Orbaizeta. 20%, ciment ratllat i rastre de vaques. Brutal!!! S'acaba, s'arriba a un poble on la carretera es converteix en una pista forestal encimentada. Ja hi som!!!
Alt d'Azpegi
Tot canvia de cop. S'entra en un bosc brutal per començar l'alt d'Azpegi, 5km que s'acaben complicant bastant. Fa boira a dalt, bastanta. Acompanyo al Xavi Odena mentre fem camí. És prou dur, però el peu el porto bastant aixecat. El descens és molt perillós. De fet, indigne. Errozate s'acosta. Una carretera d'uns 3m d'ample, amb gravilla, clots, aigua i pendent, s'acaba en una paella de 0'5 metres de radi. La pendent canvia del -10 al +12%. Errozate comença!!!
Alt d'Errozate-Artaburu
Aquest port em feia una especial il.lusió, i no em decepciona. El millor de la marxa. Molt semblant a l'agònic Bouezou de la QH'02, però amb més pendent. Molt estret, mal asfaltat, molt obert, molt agressiu. No recordo 1km per sota del 10% fins la meitat. Però la part final tenia algun tram al 19-20% que et clavava!!! Quins grans records. Allí ja vaig començar a anar pel meu compte, i apretant en la segona meitat amb el 39x27 vaig començant a passar bastanta gent. Bé, molta.
Alt d'Errozate-Artaburu
La baixada torna a ser molt perillosa, després comença un port que no recordo el nom, només que estava més perdut que jo a Torino. Ja al meu rotllo, segueixo avançant gent, sense parar-me a fer grups ni res. No hi ha res pla, no cal. Després s'enllaçava el coll d'Irati, de 6km, no gaire dur però que a dalt empalmava amb el Col de Bagargi, que s'ha fet al Tour, i que per on vam baixar és duríssim. El final d'aquesta baixada portava a Larrau poble. Així doncs, la Crono Larrau retallava 2'5km de la pujada total. Bé, tampoc cal queixar-se!!!
Irati i Bagargi
Larrau. Estic molt més descansat que altres cops. Mig kilometre abans, em prenc un xupetón, bec una mica d'aigua, buido un bidó, em trec el chaleco, els guants i els manguitos. Tot preparat física i mentalment per inetntar dominar al port que m'ha humillat tots els cops que l'he visitat. És el moment. Començo molt bé, 13-14 per hora. Fins abans de les esses famoses, que tothom qui hi ha estat sap on són, em mantinc ràpid. Les sensacions bones. Un cop allí, poso el 39x27, i a 10-11 supero aquell tram com mai. Ho acabo, baixo al 25 i segueixo fort. Em dono compte que en 4km estaré a Erroymendi. La cadència aguanta i quasi mai baixo d'11km/h. Estic avançant a molta gent, moltíssima. Puc mantenir velocitat fins i tot en coronar Erroymendi. Les sensacions són bones. Poso plat i començo sense perdre temps el tram assquible. Quan falten 2km, em trobo al Diego, però li dic que no estic per fotos, aquest cop, que l'espero dalt. Sé que estic fent-ho bé, i vull acabar millor. El tram final se'm fa dur, però amb el 27 intento aguantar cadència, i no va mal. Mantinc velocitat fins dalt, i marco un crono més que digne, 52'34". Posició 42 de la crono. Estic molt content per fer un top-50 amb gent de nivell, com són els bascos, i també per haver-li perdut la por, que no el respecte, a una muntanya que em bloquejava. La baixada final amb el Diego és un merescut regal per la millor marxa del que va de temporada. Ja vull tornar-hi.
Port de Larrau
El diumenge vam sortir amb els de Montjuic, en Lluis Tirapu, el Carles i l'Alex de Molins, a pujar la Seva d'Irati, pels dos costats, i l'ermita de Muskilda, acumulant 60km i 1500m de desnivell més, i ens vam trobar per allí amb gent de Pedalier.
Bosc d'Irati
Brillant setmana amb 375km i grans moments. M'encanta aquest grup de gent que estem fent. Els de Montjuic, aquest cop eren uns quants més amb els Xavis, l'Iñaki, l'Albert, amb en Lluis Tirapu, amb els de Molins de Rei i amb en Culito, i amb en Diego del BTT Tarragona, potencial incorporació i amb qui hem estat de puta mare i esperem seguir coincidint en un futur inmediat.

Bosc d'Irati

I es que no hi ha res com estar amb la gent que té les mateixes il.lusions que un mateix. Sembla que l'AC77 va prenent la forma que li volíem donar, la de reunir la gent que es mou com nosaltres, siguin d'on siguin. Seguim en creixement!