27/7/08

SETMANA 30 / 2008 : I'M VUELING TO IBIZA!!!

La setmana 30 del 2008 la recordaré per sempre. En un blog 98% ciclista per fi ha arribat el dia i hora en que em dediqui al 2% restant.
Després de 30 anys de vida, i dels últims quasi 10 seguint i disfrutant de la música de club, del house que a mi tant m'agrada, d'aquell so que el mestre Andre Vicenzzo em va fer descobrir al mític Vamp, de tantes i tantes sessions que m'he currat per spinning amb aquesta música, doncs per fi he tingut la gran sort gràcies a la meva germana Laura i al meu cunyat Ivan, de visitar la capital, el moment 0 de tot això, d'anar a Eivssa.
Molta gent dirà que no n'hi ha per tant, que tal que qual. A toro passat, molta gent està sobrepassada de festa amb 20 anys...i és molt fàcil opinar, i en el fons, qui parla és que també ha sigut temptat! No els trec part de raó, una cosa és certa, has d'anar predisposat a ser robat (€€€). Fora d'aquí, crec que tothom que segueix aquesta moguda mereix regalar-se això algun cop...o alguns. El mateix que puc pensar d'un ciclista per l'Stelvio, o el Tourmalet....
Així que el divendres matí, vam sortir de Sabadell cap al Prat, per volar direcció a l'illa blanca. Després de recollir cotxe i anar cap a l'hotel a dinar, tocava una sessió de sunbath. Sa Caleta i la platja de ses Salines, que estava a petar i era molt distreta, amb un garito que es deia Malibú on fotien uns putrums suaus que s'escoltaven per tota la platja i entraven de conya (quan ho faran aquí!!!), van ser els destins. Després recollim veles i decidim abans de sopar anar al BoraBora. Error!!! Ja no vam sopar! Com que no sé gaire bé com definir-ho, li direm indret. Cada cop que són les 7-8 de la tarda, no deixo de recordar que, sigui on sigui jo, allà, en aquell indret, hi ha un festival brutal!!!
No contents amb això, i després de mirar varies opcions,vam decidir en sortir que, un bon lloc per visitar, podria ser el Privilege, amb la festa Supermartxé. D'aquí recordaré el mega embús per arribar, l'entrada al club, que es fa per la part de dalt, espectacular, i dintre, una bona festa. El problema cap a les 3 passades, eren les nostres cames, que ja portavem 21hores del tirón i començàvem a fer figa. Així que a dormir, que dissabte el dia ens oferia més opcions, a part d'hivernar, i s'havia d'aprofitar també.
Dissabte estem hàbils una mica tard, i decidim passades les 10, anar a visitar alguna cala per la zona de Sant Josep. Ens havíen parlat de Cala d'Hort. En arribar-hi ja no ens vam voler moure. Una cala increíble, la més maca que he vist jo mai, a les fotos em remeto. Gran paella allí mateix per dinar, i cap a l'hotel, a veure com en Carlos Sastre i el seu cunyat i gran ídol personal, el Chava Jimenez, pedalaven units com un sol corredor, junts per derrotar a tothom i adjudicar-se merescudament el Tour. Una mica més de platja, darrera l'hotel aquest cop, a la platja d'en Bossa, quin gran rcord en tindré sempre! Un tomb ràpid per Eivissa City, i després de sopar, el gran moment, Matinée Live from Space! El que tants cops havia sentit a la ràdio, o en les sessions que baixava d'Internet, ho viuria en primera persona.
Matinée Saturday. Quin festival, quanta gent disfrutant el club, la sessió, entregada. Vam entrar passades les 23 i estava a full. Els All-Stars, tota la carcassa de la promotora, a la sala, en el dia i el moment. És la raó del viatge, per fi puc dir allò que a mi m'agrada tant, yoestuvealli!!! Retirada cap a les 5 del matí, perquè per mi la festa caduca quan ja no m'aguanto, que no val tot, això m'ho he dit jo sempre, i a la bici i als meus amics ho he d'agrair, cap al sobre i a l'endemà, tornada a casa.
Ara escric tot això des del meu ordinador, és diumenge nit i ja ha passat. Tinc son, demà la crua realitat. Tot queda gravat aquí al blog, i també dins meu, per sempre. Mentretant escolto Sonica FM, l'he descoberta allà, i segueixo i seguiré escoltant-los per Internet, i penso que aquest finde m'he atrapat de nou en el house, com havia de ser! No em sap gens de greu. Tant de bo pugui tornar-hi més cops...hasta que el cuerpo, sin ayudas, aguante!
Per cert, aquesta setmana tot l'esport que he fet han sigut dues classes d'spinning el dimarts!

17/7/08

SETMANA 28-29 / 2008 : VIVE LE TOUR

La setmana del remat als Pirineus començava tranquila de nou, calia alliberar les cames de tanta tralla. Així que les dues classes del dimarts, la Teixeta del dimecres, i les dues classes del dijous van ser l'únic rodat entre setmana. Això sí, el gas de la Teixeta amb l'Oscar i Pacman ja em deia que pel finde, les cames funcionarien. Divendres tocava enllaç fins a la capital de totes les capitals de l'AC77, Cauterets, 4 anys després de l'últim cop. L'excusa, el Tour a Hautacam, com al 2000, en l'inici de les nostres noves vides, un retorn als orígens.
Dissabte, Pirineus 1. El dia es preveu mullat, i així serà. Comencem a les 10, des de Luz St.Sauveur, amb una cursa de pujada a Luz Ardiden. Seran uns 13km a tope. L'únic realment competitiu d'aquests dies, però ens fa gràcia. De sortida no m'entra el pedal, els primers se'n van, però progresso molt i molt bé. Assimilo l'arrancada dura, extrany en mi, i m'imposo un treno molt fort. Estic pujant a 15-16, passo al Ninu, al Proa, a l'Oscar, al Dottore i a Hummer...i a Mise, que havia sortit abans. Se'm fa raro tenir un primer port bo, però em sento molt motivat. Passats els primers km, la velocitat s'assenta als 13-14, que no és poc, i així aguantaré tot. És llavors quan em situo en un grup amb 3 francesos més, donant temps al 10è. En el darrer km, em deixen i entren uns segons davant meu, però fer un 13è, amb 49'35" a Luz Ardiden, pues m'agrada.

De baixada, comença la pluja, protagonista del dia, i que ens acompanyarà sempre. Ens quedem una estona a Luz per si afluixa. Quan assumim que no, tornem a Cauterets, per pujar a Cambasque de tranks, el Proa té mal de queixal. Finalment, acomiadant el dia, Ninu Hummer i jo decidim regalar-nos la pujada definitiva, un Pont d'Espagne a gas, com ha de ser, a les 18 de la tarda, com ha de ser, amb pluja. Grans moments ciclistes en una pujada sense miraments. Fantàstic. 105km al sac.Diumenge, Pirineus 2. L'excursió que justifica el viatge, al menys per mi. Dos comptes pendents que saldem amb sol, tot i les pessimistes prediccions. Des de Luz de nou, anem cap a Gedre, per pujar el preciós port de Tromousse, amb el circ a dalt. Tenia unes ganes boges de pujar-hi, tantes fotos, articles i revistes. La pujada és llarga i es fa llarga, i a més lo dur al final. L'asfalt és dolent, però ja és maco això. Les paelles finals són genials i dures, amb 8-9% mantinguts. Les vistes a dalt no tenen preu, ni la pau que s'hi respira.De baixada, fem una esquerra per apuntalar una mini-emboscada que havíem vist pujant, el Lac des Gloriettes, menys de 3km, però duríssims. Qun arribem l'apartament, veig que el company Taurus Molons ens havia suggerit de fer-la. Doncs aquí la tens, com si t'haguéssim sentit!

Com que el dia sembla disposat a perdonar-nos la vida, aprofitem la finestra de temps per pujar a l'altre circ, el de Gavarnie, el Port de Boucharo. 8'5km des de Gedre fins a Gavarnie poble, i des d'allí són 13km molt mantinguts al 8%, ni més ni menys. Port molt serio, millor asfalt que Tromousse, no entenc com el Tour no hi arriba. Em fa pensar en Plateau de Beille per la constància de les rampes. Aquí l'Uri ens pega un palo a mi i al Ninu i arriba a dalt sol. El Proa pateix molt però arriba, com no! El circ és impressionant. Visualment ha estat una gran sortida. Com a entreno també, pel low pulse que hem mantingut. 105km més al sac.

Dilluns, Pirineus 3. El dia del Tour, d'Hautacam, del sr.Marcarini. Un regal. Hautacam és molt dur, a rampes, són un conjunt de sacsades. Però el dia del Tour és més fàcil que anar a Salou a fer la chispa. Deixo fotos del dia, que vam passar amb el Javi Vara i el Luisito. Destacable la segona pujada al Pont d'Espagne que vam fer, després del Tour, cap a les 20.30. Una bona hora pujar un port i per rematar el viatge amb 85 milles més.

Dimarts, Pirineus 4. El dia de la tornada, vam anar en cotxe fins a Campan, amb la intenció de regalar-li al Dottore Figuerola un Tourmalet, com a símbol definitiu del bateig pirinenc. Així doncs, vam pujar allò que tot ciclista ha de pujar algun cop a la vida. Tot i començar amb males sensacions, cap al km.6 vaig decidir-me a executar un pal, no sabia si amb molt de futur, als meus companys. Les sensacions, de sobte, van començar a ser les de Luz Ardiden. Em veia molt bé de peu, amb el 39x23, aguantant a 12-13 a les galeries, i extranyament coronant bé la Mongie, on el Ninu em va estar a punt de pillar. De sobte, vaig trobar a 4'5km de dalt un cartutxet, i veient que Ninunstein no em pillava, vaig decidir-me a fer un 'gloria o muerte' fins a petar que em va sortir bé, anant a 14-15 fins dalt. Bé, un cop tots al cim, fotos, aire pur i cap avall...i cap a Reus. 45km més.

Arribem a dimecres, vacances. Toca dormir, toca algo diferent. Què millor que canviar la roba i començar una quizena Matinée a l'Atlàntida? Així que amb el Proa decidim fer un canvi i ens apuntem al festival del dimecres. Dijous tocava jaure, i així va ser. Després del Tour, sortida amb Uri i Proa per la costa, Montroig-Salou, i dues classe d'spinning al sac. I divendres, una Teixeta molt de tranks amb Rafa.

Finalment, Hummer em convida a fer el dissabte, junt amb el Robert, una sortida que feia moltíssim que no repetia, l'emboscada de Margalef. 135km amb sol i mosques i poca sombra, i molt 'falso llano', del que fa mal.

I així tanquem la quinzena. Ja estic en 9350km, i em fa molta pena abandonar aquest bon estat de forma. Espero no perdre gaire per la traca final, amb cronos mantequilloses, marxa de Larrau i el meu cumple!

6/7/08

SETMANA 27 / 2008

I la pau tornava després de tantes pallisses. Setmana de transició amb un únic objectiu, la primera crono dels andorrans al Coll d'Ordino. Jo buscava tranquilitat i la feina me la va donar. Fins arribar divendres només vaig acumular 4 classes d'spining en tota la setmana. Antirecord històric, possiblement mai conegut durant el 2008.
Dissabte, 7matí. En Hammer em ve a recollir per anar cap a Andorra. Decidim que 9'5km de crono no justifuqen perdre un dissabte. Ho farem a tope, intentant guanyar a tothom qui es deixi, però encara queda una mica de pols per treure a Andorra, i la pols es diu Arinsal. De camí, a Organyà, ens trobem la penya d'en Dani Buyo, el Marcel, l'Ariadna i el Josef, que estan fulminant-se el repte Lisboa-Vallnord en 2 dies. Després els veurem a Pal. Deixem el cotxe a La Massana i comencem la liquidació andorrana. Arinsal és curt, no són ni 10km, dels quals els 5 finals són bestials i guapíssims. No entenc com havíem tardat tant a fer la conquesta. La rampa del poble al 13% és molt dura, i les paelles fins al final prou divertides. Grans vistes des de l'estació més familar de Vallnord.
De baixada, veiem dos Caisse d'Epargne i un Contempolis. Sens dubte, són pros. Seguim baixant i a Erts decidim anar cap a Pal, per veure si els lisboetas han fet cim. La pujada no té molt, excepte els 2km després de Pal poble. A dalt, ens trobem el Solo Bici festival, arriben els pros, amb un tal Purito, en Losada i el germà del Joaquim, l'Oscar. Tots bona gent. Ens fem unes fotos. Ens trobem els lisboetas, ens trobem al Gaizka, un cachondo que vam coneixer a...Flandes, en un tren de camí cap a la sortida a Bruges!!!
Traca final de tarda. El segon sector del dia era l'excusa del finde. La crono d'Ordino no comença amb grans sensacions. A partir del km3, em costa posar-me de peu, em costa exigir-me. La pujada no m'ofereix el petit descans que sempre espero, i em noto més arrossegant que no pas movent el 39x23. El pèssim crono a dalt ho diu tot, 36'9". He quedat el 12 de 25. El Hammer, que ha fet el mateix que jo, em treu 12", amb sensacions igualment pobres. Il dottore Figuerola justifica el seu entreno andorrà, en un excel.lent 8è lloc amb 35'14". L'Oscar es queda a les portes del podi, només per 2", amb 34'24", quina mala llet!!! I el Ninu fa una crono pitjor que la meva, perquè s'havia posat la plantilla del dr.Jekill al peu equivocat. La Mise també acaba la pujada en llocs de podi femenins. Per cert, la crono la guanya en Miquel amb 31'i poc, quasi res.Finalment, diumenge, molt de tranks cap al mas a dina i vuelta en plan Cancellara per la nova autovia. 30km més al sac, per una setmana pèssima en distància (menys de 200km) però positiva espero en recuperació física i mental.