Doncs no pintava gaire bé el dia per una de les marxes que més il.lusió em feia. Acabar una cicloturista en un port de veritat és un regal que cal disfrutar. Les previsions gens positives: fred, pluja i vent. A més, canvi d'hora i poc temps per dormir. Encara així, poc més d'un centenar de valents, amb 6 AC77's (Jordis Sala Tardiu Rubio2 i jo, en Gubi i en Xavi Odena), ens ajuntem per fer la marxa de 'Lo Port'. Amb tot aquest preàmbil dir que, i això ja ho vaig notar ahir, les cames em van soles.
De sortida, ja remuntant direcció Tivenys per començar el Coll de Som, m'he ansiat i poc després del pal d'en Gubi, he provat, però ha durat poc. Vent en contra i poc forat, així que he preferit encarar Som en les primeres unitats i aguantar davant. Així ha sigut. El ritme alt, però no com a la social de fa un mes. Just en baixar, en arribar a Benifallet, on en Jose es va escapar fa un mes, he tornat a provar.
Intentava aquest cop sí, formar un grup, però ningú ha continuat, així que he seguit jo sol, i m'han agafat a la general direcció Mora, prop de Ginestar. S'ha reagrupat tot força, i quasi tots els AC77 ens hem trobat en un grup d'unes 30 unitats. Una estona de tranquilitat, i en arribar a Miravet, la carretera es tornava a enfilar. L'Alex Marrase ha provat, i en Pau, un triatleta de Xerta i jo, hem donat continuitat a l'atac.
La veritat és que aquest cop hem fet camí, hem passat alguns pobles escapats, i jo esperava sortir a la nacional per anar a bloc cap al Caro. No coneixia el terreny i m'ha enganyat...ja que era bastant trencacames i el vent donava pel sac. Ens hem buidat un pèl...i arribant a la nacional ens han agafat. Aquest cop la fuga ha durat algunes milles més...però allí ens han comunicat que a Lo Port, a dalt, nevava, i que retallàvem la pujada fins la famosa cabra. El camí de tornada, ha estat tranquil, però JR2 també s'ha sumat a la festa i s'ha regalat una entrada a Roquetes en solitari com a cap de cursa. Lo Port estava al caure.
El fals pla del principi, un camí de cabres, ha enfilat el grup de 30. De sobte, després d'unes accelerades d'en Gubi i l'Alex, m'he dit a mi mateix que ja que havia cremat molt avui, i em faltaria dipòsit, perquè no dinamitar una miqueta al grup. No tenia ganes de que a la primera rampa em passés tothom, així que gloria o muerte fins a rebentar. He provat algun mini-mini-pal, amb el que quedava, i la veritat és que ha fructificat. He començat Lo Port amb 5" respecte... unes 7 unitats!!! Ostres, havia fet mal. De seguida, 6 ciclistes s'han escapat, no gaire, però sense poder atrapar-los. La resta de pujada, m'he dedicat a conservar l'avantatge, mantenir la cadència i apretar el cul quan el vent bufés de cara. Resultat, 7è, però 2 components del davant no portàven dorsal...així que 5è. Ha guanyat en Miquel Escolà seguit de l'Alex Marrasé.
Avui m'he passat de generós, potser si hagués guardat fins al final, els hagués pogut aguantar una mica, això mai se sap...però tant se val perquè donant aquesta guerra avui m'ho he passat genial!!!