Per molt que senyali amunt, la veritat és que el rampone em va guanyar. Déu meu, quin impacte aquest Plan di Corones. Molta literatura i poques fotos, després de temps investigant. Tot i sortir amb pluja, un clàssic al 2009, el dia va valer la pena i molt.
Plan di Corones és va fer famosa al 2006, quan el Giro la va incloure com a final d'etapa. Els 5km finals de camí, amb la rampa al 24%, van convertir-se en tabú, per culpa d'una pluja que no feia possible el pas de la corsa rosa. Al 2008, una cronoescalada el conqueria definitivament, davant el cabreig d'en Karpets, que deia que allò era un circ (...i ells devien ser els pallassos). S'han de tenir un bon parell de pebrots per fer una crono de pito i arribar a dalt. Si el chip el posséssin a les amígdales, segurament els cronos serien millors, perquè se't surten de dins.
Un port trampa, xq ve precedit del Passo Furcia, amb 6km finals francament duríssims, amb trams sòlids al 12-15%. Quasi al cim, cruïlla i comença l'sterrato.
Comença dur, però amb un ferm digne, que al cap d'1'5km, amb les primeres paelles, es torna en una pista de BTT pura i dura. Tot és dur, però suportable, fins al km final, després d'un lleuger descans. El km més contundent que he fet, i menys mal que tornava a estar més o menys asfaltat. Quasi impossible, però possible. Però assolit. Jo vaig perdre a la rampa, però vaig guanyar el port. Aquest és dels que s'enmarquen.
Finalment, amb el repte assolit, en Jose i jo vam rematar el dia amb la pujada al Passo Erbe, d'uns 15km, amb una part mitja bellíssima al pas per Antermoia, i unes vistes al cim excepcionals. He d'admetre un potent globo meu a partir del km4, però ja se sap que allò del yoestuvealli em tira, així que direm allò de que el globo va valer la pena.
1 comentari:
Quina passada, tels saps tots, podries fer la guia-Rubio del ports del mòn, amb un carnet de punts a més colls més punts i segur que estaries al núm.ONE del rànquing.
Publica un comentari a l'entrada