10/5/09

W1909 : REMENCES, TOO MANY JINETES

Doncs ja ha passat de llarg una nova Terra de Remences, la competició cicloturista (això és contradictori) més significativa a nivell català, i que m'ha permès valorar quin és el meu nivell real dins el cicloturisme de casa. L'expedició de la que formava part sortia de Reus ahir, amb Jordi Rubio 2 i en Joan Melich, ja per trobar-nos a Sant Esteve amb en Xavi Odena. El comfortable allotjament i una bona temperatura auguraven una marxa calurosa.
Ja de bon matí, tot i una petita pluja, feia caloreta, calor que a mi em marcaria en la part final... La sortida ha sigut...bé, una sortida Remences, penya per tot arreu i sálvese quien pueda. Instal.lat no en les primeres unitats però tampoc tan enrera, hem afrontat Capsacosta. L'he intentat fer amb cadència, i no m'ha anat malament, ja que tot i no coronar davant, ni molt menys, ha costat relativament poc arribar al grup capdavanter, en el que a Sant Joan de les Abadesses estvàvem en Gubi, Ninu, Jose, JordiTardiu i jo, aquests segur. Evidentment el grup ha crescut arribant a Ripoll.
De Canes, recordo estar instal.lat en un 3º grup, i tenir el cap a vista. I recordo també un Camp Clar, en el meu grup, fent un relleu en el tram pla a quasi 40 per hora. Aquest relleu ha servit per...mantenir les distàncies! O sigui, que com anaven davant! En la baixada, que és una canya, ja no he aconseguit enllaçar els primers...però estava en un grup bastant davanter, just abans de Bracons. Ja per allí, en Jose havai tingut una avaria, i en Ninu, una caiguda. Remences ha sigut avui un pel gafe per l'AC77.
Bracons era el moment clau, tenia clar que l'afrontaria amb agilitat, fins on arribés. Amb 39x25 sabia que tard o aviat em clavaria. Pèrò grata sorpresa la meva, en veure que fins poc abans del darrer km, he pogut anar bé, inclús remuntant algunes unitats de grups davanters. El final se m'ha atravessat un pel, però hem fet cim, avituallat una mica, i avall. Hem fet un grup amb els de Riudecols, el masaai i algunes unitats més, però ens hem partit en dos i arribant a Manlleu ens ha capturat un grup gran amb en Gubi i un Azysa, que no era en Zugasti.
Cantonigròs-Condreu era la darrera dificultat. Era optimista xq tot i la columpiada baixant, les sensacions amunt eren bones. Esperava que en reduir-se el grup, pogués estar allí. En Gubi s'ha tallat ràpid, i m'he quedat allí, passant molta calor, a roda bàsicament de l'Azysa, que tensava sense gaire esforç. De sobte, algú li ha dit algo a l'Azysa, 'muy bien Mauricio!'. Ostia, era en Muller!. El grup l'ha anat seleccionant a ritme, quin crack! I això que anava xiulant! Arribant a Cantonigròs, he passat 1km molt dolent, i he reduit pistonada per agafar una cola. Aquí he perdut el grup, d'uns 15. En l'enllaç cap a Condreu m'he juntat amb en David Pàrraga, que venia fos, i hem intentat accelerar amb les forces que no teníem, per reduir el desavantatge. Ho he tingut molt a prop, però quan estaven a 3", les cames han dit prou, i he fet la resta de camí amb la Teresa d'Olot, per arribar amb 5h16'58", en la posició 71. Aquí teniu els RESULTATS.
El temps que he fet era semblant al que m'havia imposat, 5h20' approx. El cansament ha estat, però, excessiu, i em preocupar de cara a la setmana vinent. La posició, si fa no fa la que m'esperava. Una darrera dada, amb aquest temps, qualsevol altre any hagués fet un top-40. Això demostra el nivell emergent d'aquest 'cicloturisme'. Potser un pel desencantat per veure que gent que fa un mes em treia 5', ara me'n treu 15, però puc viure perfectament amb aquesta càrrega.
En uns dies faré una reflexió molt meva d'aquestes marxes famoses. A mi no em convencen.