La decadència física arriba, i el poc descans que m’imposo per voler fer moltes coses, l’accelera. Ja ho diuen més enllà de Fraga, el que mucho abarca poco aprieta. El Repte Català ha passat factura evident, i hauré de fer molt menys encara entre setmana per recuperar. 
Dissabte la Maribel i en Carles es curraven una preciosa i dura etapa AC77, la Priorat Trencacames. Un puja-baixa constant de 100km, on el sol no va apretar, menys mal. Sortint i arribant a Gratallops, els punts importants del dia eren Morera, Albarca, Crestes de la Llena i l’emboscada de la Figuera. El camí de tornada, un típic del Priorat, una comarca en la que a quasi tots els pobles s’arriba en pujada, unes carreteres on les rectes sempre piquen més del que sembla. Gran jornada i bon dinar per rematar. 
Diumenge teníem la Terres de l’Aigua, a Riells, marxa curta, però dura i maca com poques. Molts AC77 a la sortida!!! La fatiga era evident, tot i això, vaig intentar ser davant, fins que en una frenada d’aquelles de grup gran i apretadet, em va tocar anar a terra, i perdre tots els grups, ja que era abans de la pujada al Turó. L’excusa em va anar bé per fer més tranquil la marxa, però quan ens vam trobar amb l’Edu Ararà, el ritme va anar incrementant, fent Collsesplanes i tot el tram final a bon tempo. Al final, derrota amb 4h55’ i les cames fulminades. En general, molt de rosa, però bastant difuminat, no va ser una actuació memorable del club, però allí érem. Crec que sense l’avaria hagués estat en 4h40’, però ara això ja és un altre record d’aquest 2009 que encara ens ha de deparar moltes i boniques pàgines.
Dissabte la Maribel i en Carles es curraven una preciosa i dura etapa AC77, la Priorat Trencacames. Un puja-baixa constant de 100km, on el sol no va apretar, menys mal. Sortint i arribant a Gratallops, els punts importants del dia eren Morera, Albarca, Crestes de la Llena i l’emboscada de la Figuera. El camí de tornada, un típic del Priorat, una comarca en la que a quasi tots els pobles s’arriba en pujada, unes carreteres on les rectes sempre piquen més del que sembla. Gran jornada i bon dinar per rematar. Diumenge teníem la Terres de l’Aigua, a Riells, marxa curta, però dura i maca com poques. Molts AC77 a la sortida!!! La fatiga era evident, tot i això, vaig intentar ser davant, fins que en una frenada d’aquelles de grup gran i apretadet, em va tocar anar a terra, i perdre tots els grups, ja que era abans de la pujada al Turó. L’excusa em va anar bé per fer més tranquil la marxa, però quan ens vam trobar amb l’Edu Ararà, el ritme va anar incrementant, fent Collsesplanes i tot el tram final a bon tempo. Al final, derrota amb 4h55’ i les cames fulminades. En general, molt de rosa, però bastant difuminat, no va ser una actuació memorable del club, però allí érem. Crec que sense l’avaria hagués estat en 4h40’, però ara això ja és un altre record d’aquest 2009 que encara ens ha de deparar moltes i boniques pàgines.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada