SETMANA 28-29 / 2008 : VIVE LE TOUR

La setmana del remat als Pirineus començava tranquila de nou, calia alliberar les cames de tanta tralla. Així que les dues classes del dimarts, la Teixeta del dimecres, i les dues classes del dijous van ser l'únic rodat entre setmana. Això sí, el gas de la Teixeta amb l'Oscar i Pacman ja em deia que pel finde, les cames funcionarien. Divendres tocava enllaç fins a la capital de totes les capitals de l'AC77, Cauterets, 4 anys després de l'últim cop. L'excusa, el Tour a Hautacam, com al 2000, en l'inici de les nostres noves vides, un retorn als orígens.
Dissabte, Pirineus 1. El dia es preveu mullat, i així serà. Comencem a les 10, des de Luz St.Sauveur, amb una cursa de pujada a Luz Ardiden. Seran uns 13km a tope. L'únic realment competitiu d'aquests dies, però ens fa gràcia. De sortida no m'entra el pedal, els primers se'n van, però progresso molt i molt bé. Assimilo l'arrancada dura, extrany en mi, i m'imposo un treno molt fort. Estic pujant a 15-16, passo al Ninu, al Proa, a l'Oscar, al Dottore i a Hummer...i a Mise, que havia sortit abans. Se'm fa raro tenir un primer port bo, però em sento molt motivat. Passats els primers km, la velocitat s'assenta als 13-14, que no és poc, i així aguantaré tot. És llavors quan em situo en un grup amb 3 francesos més, donant temps al 10è. En el darrer km, em deixen i entren uns segons davant meu, però fer un 13è, amb 49'35" a Luz Ardiden, pues m'agrada.

De baixada, comença la pluja, protagonista del dia, i que ens acompanyarà sempre. Ens quedem una estona a Luz per si afluixa. Quan assumim que no, tornem a Cauterets, per pujar a Cambasque de tranks, el Proa té mal de queixal. Finalment, acomiadant el dia, Ninu Hummer i jo decidim regalar-nos la pujada definitiva, un Pont d'Espagne a gas, com ha de ser, a les 18 de la tarda, com ha de ser, amb pluja. Grans moments ciclistes en una pujada sense miraments. Fantàstic. 105km al sac.Diumenge, Pirineus 2. L'excursió que justifica el viatge, al menys per mi. Dos comptes pendents que saldem amb sol, tot i les pessimistes prediccions. Des de Luz de nou, anem cap a Gedre, per pujar el preciós port de Tromousse, amb el circ a dalt. Tenia unes ganes boges de pujar-hi, tantes fotos, articles i revistes. La pujada és llarga i es fa llarga, i a més lo dur al final. L'asfalt és dolent, però ja és maco això. Les paelles finals són genials i dures, amb 8-9% mantinguts. Les vistes a dalt no tenen preu, ni la pau que s'hi respira.De baixada, fem una esquerra per apuntalar una mini-emboscada que havíem vist pujant, el Lac des Gloriettes, menys de 3km, però duríssims. Qun arribem l'apartament, veig que el company Taurus Molons ens havia suggerit de fer-la. Doncs aquí la tens, com si t'haguéssim sentit!

Com que el dia sembla disposat a perdonar-nos la vida, aprofitem la finestra de temps per pujar a l'altre circ, el de Gavarnie, el Port de Boucharo. 8'5km des de Gedre fins a Gavarnie poble, i des d'allí són 13km molt mantinguts al 8%, ni més ni menys. Port molt serio, millor asfalt que Tromousse, no entenc com el Tour no hi arriba. Em fa pensar en Plateau de Beille per la constància de les rampes. Aquí l'Uri ens pega un palo a mi i al Ninu i arriba a dalt sol. El Proa pateix molt però arriba, com no! El circ és impressionant. Visualment ha estat una gran sortida. Com a entreno també, pel low pulse que hem mantingut. 105km més al sac.

Dilluns, Pirineus 3. El dia del Tour, d'Hautacam, del sr.Marcarini. Un regal. Hautacam és molt dur, a rampes, són un conjunt de sacsades. Però el dia del Tour és més fàcil que anar a Salou a fer la chispa. Deixo fotos del dia, que vam passar amb el Javi Vara i el Luisito. Destacable la segona pujada al Pont d'Espagne que vam fer, després del Tour, cap a les 20.30. Una bona hora pujar un port i per rematar el viatge amb 85 milles més.

Dimarts, Pirineus 4. El dia de la tornada, vam anar en cotxe fins a Campan, amb la intenció de regalar-li al Dottore Figuerola un Tourmalet, com a símbol definitiu del bateig pirinenc. Així doncs, vam pujar allò que tot ciclista ha de pujar algun cop a la vida. Tot i començar amb males sensacions, cap al km.6 vaig decidir-me a executar un pal, no sabia si amb molt de futur, als meus companys. Les sensacions, de sobte, van començar a ser les de Luz Ardiden. Em veia molt bé de peu, amb el 39x23, aguantant a 12-13 a les galeries, i extranyament coronant bé la Mongie, on el Ninu em va estar a punt de pillar. De sobte, vaig trobar a 4'5km de dalt un cartutxet, i veient que Ninunstein no em pillava, vaig decidir-me a fer un 'gloria o muerte' fins a petar que em va sortir bé, anant a 14-15 fins dalt. Bé, un cop tots al cim, fotos, aire pur i cap avall...i cap a Reus. 45km més.

Arribem a dimecres, vacances. Toca dormir, toca algo diferent. Què millor que canviar la roba i començar una quizena Matinée a l'Atlàntida? Així que amb el Proa decidim fer un canvi i ens apuntem al festival del dimecres. Dijous tocava jaure, i així va ser. Després del Tour, sortida amb Uri i Proa per la costa, Montroig-Salou, i dues classe d'spinning al sac. I divendres, una Teixeta molt de tranks amb Rafa.

Finalment, Hummer em convida a fer el dissabte, junt amb el Robert, una sortida que feia moltíssim que no repetia, l'emboscada de Margalef. 135km amb sol i mosques i poca sombra, i molt 'falso llano', del que fa mal.

I així tanquem la quinzena. Ja estic en 9350km, i em fa molta pena abandonar aquest bon estat de forma. Espero no perdre gaire per la traca final, amb cronos mantequilloses, marxa de Larrau i el meu cumple!

SETMANA 27 / 2008

I la pau tornava després de tantes pallisses. Setmana de transició amb un únic objectiu, la primera crono dels andorrans al Coll d'Ordino. Jo buscava tranquilitat i la feina me la va donar. Fins arribar divendres només vaig acumular 4 classes d'spining en tota la setmana. Antirecord històric, possiblement mai conegut durant el 2008.

Dissabte, 7matí. En Hammer em ve a recollir per anar cap a Andorra. Decidim que 9'5km de crono no justifuqen perdre un dissabte. Ho farem a tope, intentant guanyar a tothom qui es deixi, però encara queda una mica de pols per treure a Andorra, i la pols es diu Arinsal. De camí, a Organyà, ens trobem la penya d'en Dani Buyo, el Marcel, l'Ariadna i el Josef, que estan fulminant-se el repte Lisboa-Vallnord en 2 dies. Després els veurem a Pal. Deixem el cotxe a La Massana i comencem la liquidació andorrana. Arinsal és curt, no són ni 10km, dels quals els 5 finals són bestials i guapíssims. No entenc com havíem tardat tant a fer la conquesta. La rampa del poble al 13% és molt dura, i les paelles fins al final prou divertides. Grans vistes des de l'estació més familar de Vallnord.

De baixada, veiem dos Caisse d'Epargne i un Contempolis. Sens dubte, són pros. Seguim baixant i a Erts decidim anar cap a Pal, per veure si els lisboetas han fet cim. La pujada no té molt, excepte els 2km després de Pal poble. A dalt, ens trobem el Solo Bici festival, arriben els pros, amb un tal Purito, en Losada i el germà del Joaquim, l'Oscar. Tots bona gent. Ens fem unes fotos. Ens trobem els lisboetas, ens trobem al Gaizka, un cachondo que vam coneixer a...Flandes, en un tren de camí cap a la sortida a Bruges!!!

Traca final de tarda. El segon sector del dia era l'excusa del finde. La crono d'Ordino no comença amb grans sensacions. A partir del km3, em costa posar-me de peu, em costa exigir-me. La pujada no m'ofereix el petit descans que sempre espero, i em noto més arrossegant que no pas movent el 39x23. El pèssim crono a dalt ho diu tot, 36'9". He quedat el 12 de 25. El Hammer, que ha fet el mateix que jo, em treu 12", amb sensacions igualment pobres. Il dottore Figuerola justifica el seu entreno andorrà, en un excel.lent 8è lloc amb 35'14". L'Oscar es queda a les portes del podi, només per 2", amb 34'24", quina mala llet!!! I el Ninu fa una crono pitjor que la meva, perquè s'havia posat la plantilla del dr.Jekill al peu equivocat. La Mise també acaba la pujada en llocs de podi femenins. Per cert, la crono la guanya en Miquel amb 31'i poc, quasi res.Finalment, diumenge, molt de tranks cap al mas a dina i vuelta en plan Cancellara per la nova autovia. 30km més al sac, per una setmana pèssima en distància (menys de 200km) però positiva espero en recuperació física i mental.

SETMANA 26 / 2008

La setmana de vacances, continuació natural de la Hubert Arbes, hores després del globo del Soulor, començava amb una ruta que ens portaria fins a Laruns, a l'altre costat de l'Aubisque, per pujar aquest mite pel costat dur. En marxa Cappo Ferreti, en Lluis Tirapu, i els Xavis. El fet de perdre'ns de sortida, ens va fer arribar al peu de l'Aubisque amb 105km, a les 13.30. El sol ens va acompanyar, i la pujada, dura però no impossible, es va fer. La tornada pel circ de Littor, que tenia pendent, era espectacular. Baixada el Soulor, Argeles i Lourdes, per un total de 170km.

Després de passar la nit de Sant Joan a Les, veient la cremada del tronc, dimarts acabava aquesta primera part d'stage fent una sortida en solitari, de les bones. Les-Mauleon-Port de Bales-Luchon- Col du Portillón-Bossost. 95km amb una mica de tot: boira, pluja, sol, fesqueta i calor. Què gran el salvatge Bales, un port desconegut però molt dur en els darrers 6km, i que s'obre espectacular els últims 2km. I el Portillón, amb bon asfalt, dur al final.

De tornada a Reus, dimecres vaig fer una Teixeta amb en Rafa i l'Oscar, amb no gaire bones cames, mentre que dijous, sortida de migdia amb l'Uri i dues classes de tarda. Total, 65 i 75km, però preocupació per no haver recuperat tot i la baixa intensitat dels dos dies.

Divendres tocava segona part d'stage, aquest cop en motiu de l'Ariegeoise. De l'AC77 pujàvem Rafa Oscar Hammer i jo...i allà ens trobaríem en Lluis i els Xavis de nou. Perfecte.

Dissabte 8 matí. Tarascon. Ariegeoise. Fa sol, però no molt sol. Sembla que al menys a la sortida, el temps ens respectarà. Es surt aquest any per la ruta emboscada del Marmare, que havíem fet 1 any enrera amb els andorrans. Surto tranquil perquè no les tinc totes. Els francesos van bojos, passo d'ells, però no de l'Ariadna d'Andorra, a qui intento seguir...fins que veig que va com un tiro. Pues ala, jo vaig fent! Rafa Hammer i Molons estan davant i jo corono el Marmare amb l'Oscar i el Robert. Em paro i menjo i bec a dalt. Començo la baixada i punxo!!! Sort del'Oscar que es queda amb mi. Perdem el fil de la marxa, ja que no havíem gastat res i anàvem en un grup a 1' del gran grup. Ens passa molta gent...i el pitjor, quan tornem a la marxa, sabem que estem on no ens toca. Ara ja hem de donar el callo.

Reservant als plans, i a gas de pujada, coronem el Chateau de Montsegur, on ja hem avançat a un grup i mig dels que portàvem davant. Parada per repostar a Lavelanet, em sembla, on ens trobem a Taurus Molons, amb qui anirem fins a la fi. Bona ajuda per anar tirant en els enllaços. Després tenim una pujada suau on avancem a la gent com un tiro. Baixada cap a Tarascon, on repetirem l'emboscada inicial, per trencar pel Pas de Soulombrie, espectacular per cert, cap a les Cabannes. Hi ha certs dubtes de si hem forçat massa abans del Plateau de Beille, però ara ja!!! La famosa calor de la marxa ens ha respectat. Ha fet força sol, però no asfixiant, així que entrant a les Cabannes, repeteixo uns gestos ja coneguts de concentració. Manguitos fora, barreta, glop d'aigua, buidar bidó, i cremallera fins baix. És el moment.

Plateau de Beille. Ja que partim enrera, veiem que allò és un cementiri, però no per nosaltres. Començo bastant fort, i el primer cop que miro el que porterm, ja estic al km.5. Les sensacions són òptimes, passem gent cada 5-10 segons. Ni els de l'Anoia, ni l'Oscar poden seguir. Ja em quedat que aquí cadascú amb lo que pugui. Segueixo amb el Molons, i jo amb el 39x23 i a partir de mig port el 25, però el 27 no em fa ni falta. Vaig molt bé a ritme constant. A 6km de dalt, el Xavi es para a beure aigua. Jo segueixo perquè em noto molt bé. Al final, arribo amb la traca posada, 53x19. No em puc imaginr la gent que he avançat. Finalment, de rodat 6h38', però amb la punxada, suposo haver fet unes 7h. Llàstima de la punxada, però les sensacions són de veritat brutals. El Pepe s'ha sortit també, el Rafa ho deix estar a mig Plateau i se'n va a fer una transició. L'Oscar just darrera meu. Prou bé, en general.

Diumenge, remate final de viatge. Des de Foix, anem a Tarascon per pujar el Col de Port, soso a l'inici però guapo al final. 12km amb un tram mig al 7%. Baixada d'uns 10km i emboscada del dia. Col de Peguere. 3'5km a l'11% de mitja amb rampes del 18!!! Un mini-Zoncolan. Arribo dalt marejat. Baixada cap a Foix de nou, i final de festa al dur, llarg i guapo Prat d'Albis, on de nou torno a estirar fort, com a Beille el dia abans, junt amb el Rafa. Pugem en poc més d'1h els 17km, a 16 de mitja. Anda que no!

Acabo la setmana amb 700km, molts de muntanya i amb inmenses sensacions, de les millors que he tingut mai. Ja queda poc per acabar els objectius ciclistes del 2008, i començar amb la marató!!!