W1609 : AMSTEL GOLD RACE

Doncs amb una grandíssima il.lusió afrontàvem en JoseLuisJuanes i jo aquest viatge, de marcat caràcter ciclo-turista. La Amstel Gold Race, i excursió prèvia per les Ardenes, per una banda, i la visita a Liege, Amsterdam i Anwerpen, per l'altra, han apretat l'agenda, però és el que toca i ens agrada.

La part ciclista, marcada pel mal temps i la pluja, es va poder superar gràcies a les ganes de rodar per aquests temples, una moral sense dubte forjada la setmana abans en terres castellanes enmig del fred i la neu.

Divendres despertava amb una pluja gens violenta, però constant. La visita ciclista tenia un nom, REDOUTE. La més famosa cota de la Lieja-Bastogne-Lieja, la més clàssica de totes. Després d'un començament caòtic per Lieja, assumim la pluja com part del paisatge i anem a trobar la Redoute a l'inrevés que els pros. A Remouchamps se'ns van posar els pels de punta. Una cota que començava sosa i acabava espectacular, com podreu veure aquest diumenge a la LBL pro. Un racó MÍTIC, un temple ciclista, conquerida també per la marea rosa. Aquàtica tornada a Lieja, amb uns 80km al sac, i a buscar els dorsals de la Amstel!!!

Dissabte, Amstel Gold Race. Evidentment, la de 250km. Comença el dia tapat i es va obrint. El recorregut als primers 150 és bastant trencacames, pujadetes suaus, frenades i arrencades pel mig dels camps. Cicloturisme total, on es mesclen Wiliers Cento1 amb mares que surten amb la bici de passeig, però tots amb ganes de divertir-se. Cap al 170, apareix de nou la pluja, quan comença la part dura. i ens destempla. Loorberg, Camerig, i Drielandenpunt, frontera belga, són racons espectaculars, cal menjar molt i pedalar amb convicció tot i el fred, anem amb un grup d'anglesos tan picons com nosaltres!!! La part final, enllaça el que es veu a la tele, i es molt dur. Kruisberg, Eyserbosqeg, Fromberg, Keutenberg i Cauberg, i algun altre, fan dels 50 darrers km una carniceria. Afortunadament, les reserves de menjar existeixen i treballen, i les cames ens funcionen bé tot i les 9h30' de marxa. Gran dia i experiència, nou triomf rosa, i la bici a la maleta que ara anem de visita.

Divendres mullat a Lieja, visitant a la part alta, un carrer adoquinat espectacular, i a baix, la plaça St.Lambert i la Catedral.

Diumenge, Amsterdam total. VanGogh, AnnaFrank, plaça Dam, barri vermell, coffee shops, la Amstel dels pros, i algun raconet més.

Dilluns, museu Rijks, pedalada per Amsterdam, la millor manera de viure la ciutat, i tornada per Ambers, Antwerpen, terra flamenca, debilitat personal. Brutal catedral i brutal GroteMarkt. Jo l'any que ve hi torno!!!

Grans caps de setmana, tots aquests..amb l'AC77 escampat per tot arreu. Amstel, BTT Flix, Marxa Cervera aqest cop, però al que ve Degollaos, i Racons...i vingaaaaa!!!

W1509 : COMANDO MORCILLA

Ni les previsions més pessimistes ens podien fer pensar en una setmana blanca a l'abril...però tampoc ens aturarien en les nostres intencions de conquerir nous cims. Per fi ciclo-turisme del bo, per fi un viatget.

Dijous marxàvem de Reus amb en Jose i en JR2, per trobar-nos ja a Logronyo amb els Xavis i en Ruben, i també amb l'Albert i família. Després d'uns montaditos veient el Barça passar a la Final Four, arribava el divendres, amb previsions aquàtiques.

Després d'un començament trencacames, i d'una autèntica remullada que ens va deixar freds, decidíem atacar Moncalvillo, el port dur del dia...i quasi bé del viatge. Un port duríssim, molta pendent i molt constant. Els núvols donaven pas a l'aigua, l'aigua-neu, nevada suau, i finalment nevada radical. Empapats i gelats, decidíem retornar a Logronyo, amb menys km, i amb una baixada inoblidable i criminal, però amb els deures fets. A la tarda, cami a Santo Domingo de la Calzada, visita per un poble que respira de ple el camí de Santiago.

Dissabte les previsions no eren optimistes. La cota de neu baixava, però nostre Senyor ens regalava un gran dia, molt tapat però sense precipitar, de moment. Això ens va permetre disfrutar de ple la pujada a la Cruz de la Demanda, amb unes vistes que han sigut el millor del viatge. Indescriptible pujada totalment nevada des de baix. Només el darrer km va ser de trekking.

Per rematar el dia, un petit xàfec de camí a Valdezcaray, pujada bastant sosa i suau, però que també sumava en una jornada de 115km molt complets. Després tocava camí, i mai millor dit, cap a Quintanar de la Sierra, per atacar l'altre gran objectiu, las Lagunas de Neila.

Diumenge s'aixecava amb 'sol y sombra', però amb moltíssim fred. Decidíem retallar l'etapa i anar directes a Lagunas de Neila. Primer es coronava el Puerto del Collado, on s'agafava l'accés a las Lagunas. Dels 6km, només en vam poder fer un parell, ja que la neu, que ja ens acompanyava feia estona, anul.lava el camí. Dos pams de pols només ens van donar l'opció de caminar...i així v a ser Una pujada que considero pendent encara, un final realment duríssim i espectacular, que m'ha fet obrir els ulls d'una zona sense desperdici, i que penso conquerir algun dia a la marxa de Neila.

Per acabar el viatge, dinar de germanor amb tota la patrulla, amb la Paris-Roubaix de fons, i tornada a casa.

Genial cap de setmana, tot i el fred, que ens ha permès en molt bona companyia seguir disfrutant d'Espanya, un país que poc a poc anem descobrint després de tantes sortides a l'estranger.

CAPÍTOLS APART III : VALLMOLLBERG

De molts és coneguda la meva passió pel món flamenc (no la part llatina, sinó per la de Flandes). Els murs, els trams adoquinats, les rampes descomunals mesclades amb plans infinits enimig de camp i més camp. Camins de cabres asfaltats d'aquella manera, per gaudir rodant. Ciutats històriques i caràcters molt diferents als nostres, però francament adictius.

Doncs tot aquell sabor transportat al Camp de Tarragona, just al costat del treball, és possible. El que ja he batejat com Vallmollberg, un tram de camí asfaltat mig fet pols, al que últimament estic traient molt suc. 2'5km de sabor flamenc per totes les bandes. Un tram que em recorda al vell Kwaremont, el meu favorit, ja que va de més a menys.

El meu tontòdrom particular, d'uns 11km sortint de Valls direcció Vallmoll, trenca a l'esquerra després d'un tram en lleugera baixada. Aquí comença un tram per mi, mític.

L'entrada al mur és un homenatge al Molenberg, abandonant la nacional de forma violenta per encarar un ciment irregular. Una a esquerra, una a dreta, i el mur de cop. Uns 400m que en certs moments superen el 15%. Passar-los a com un flandrien sense aixecar-se amb 39x23 no és fàcil.

Com tot bon mur, s'acaba amb una corba tancada, canvi d'asfalt, i fals pla on no es pot descansar. Com quan corones el Leberg, amb una paella a dreta...però encara segueix picant. No és fins superat 1km, que l'asfalt, irregular, planeja i es pot posar plat, encara que costa moure'l. Superada l'urbanització, una miqueta de bosc, on ja es roda millor, i sortida a la carretera de Nulles. 3km més tard, arribarem a la plaça on hem començat, i ja hi podem tornar.

Visca Flandes! Visca el Vallmollberg!

W1409 : BTT RIUDECOLS...+ FLANDES!!!

Sense marxes aquesta setmana, però sense deixar-nos anar. Avui m'he decidit per un diumenge diferent. He anat a veure les 3h de BTT de Riudecols, en un circuit complet i molt guapo de 2'5km. He decidit agafar aire...la sortida ahir amb l'Iñaki cap a Prades no em va deixar molt fi, i he preferit fer d'espectador per conéixer una miqueta, a tota la patrulla rosa amiga de les pedres i el pols.

M'ha sorprès molt agradablement veure que l'AC77 ha sigut l'equip més nombrós. Fins a 8 equips tenien integrants del club. Més de 15 maillots roses competint, individualment o per equips. Així que el primer trofeu col.lectiu del club, important això de col.lectiu, ja ha caigut...i el pernil volarà un dia d'aquests!!! Felicitats a tots i gràcies. No us puc negar que personalment em fa molta il.lusió...i tb em fa pensar que això s'ha de potenciar.

La prova ha estat guanyada pels Biciaccion, amb els germans Martorell al capdavant, un equip (bé, equips, que n'hi havia un parell) absolutament superior a la resta.

I en acabar, ràpid cap a casa per contemplar el desenllaç de la millor prova d'un dia del món, el Tour de Flandes. Exhibició d'en Devolder per segon any consecutiu. Se m'han posat els pels de punta en veure com atacaven als murs de Taaienberg, al Tenbosse, al Muur de Grammont. Tant de bo la idea que tinc en ment fructifiqui i d'aquí un any es pugui muntar un escamot rosa per a anar a gaudir la cicloturista del dia abans i quedar-nos per la cursa. Ho tinc molt molt molt present per l'any vinent. De moment, 2 setmanes per anar a la Amstel...i el meu 'mur' de prova, el Vallmollberg, que treurà fum aquests dies.