La darrera setmana, ‘oficiosament’, de 2008, començava de nou sense cap sortida intersetmanal. Això sí, una nova dosis d’spinning, amb classes dimarts, em vaig trobar el Ferran Ferranet al gym de Cambrils ¿?, dijous i divendres. En aquestes setmanes on intento quadrar horaris de tot, les substitucions, rotacions i follons diversos, et porten a fer més classes del compte.
Mais aussi important, c’était que j’ai commencé le 3ème course du française a l’école oficiel des langues, à Reus. C’était amusant de retrouver à Santi et Juan Carles, et les autres. Maintenant, je suis parlant avec Juan Carles, parce qu’il fa de vélo aussi, et j’espère qu’il viendra l’année prochaine 2009 à l’AC77, comme Oscar Kaito Monne a fait cet année. Alors, lundi-mercredi soir sont ocuppées à cause de française.
Els spinnings els faré dimarts a Valls, només una classe, però la bona, i divendres Cambrils. Menys classes, menys peles, més descans i no arribar tant tard a casa. Ja m’està bé! I potser faré alko de piscina, que l’esquena la tinc a Cuenca!
Bé, doncs amb 6 classes per uns 100km indoor em presentava a dissabte pel comiat oficial de l’Uri aquest 2008. Una sortida amb un únic objectiu, els croissants marranos de xocolata a Cambrils. Quedàvem l’Oscar, l’Uri i la Judit..i s’incorporaven de camí Ninu Mise Hummer Iñaki. El que va passar, però, és que després ens vam allargar cap a Tarragona, previ pas per la P-16 en horari de migdia, això no crec ho hagi fet ningú, i tornada per Constantí. Com que era una sortida de final de temporada, jo em vaig retirar, sortint-me uns 85km, que no són pocs, però alguns van seguir i tot.
De nit, sopar-cumple de l’Iñaki i sortida per Salou...ara toca! I algun dia d’aquests, a fer un Matinée! Diumenge vago de chacha per casa, i espectant pel Mundial, que va resultar ser un frau, una pesadilla. Fracàs tàctic espanyol i belga. Ja els està bé, per córrer malament! 
Bé, només 180km, per un total de 11850km. Les properes setmanes, amb el curs d’spinning, a bones hores després de 7 anys fent classe, potser actualitzo menys, perquè sortiré poc. De dia, vull dir!
Mais aussi important, c’était que j’ai commencé le 3ème course du française a l’école oficiel des langues, à Reus. C’était amusant de retrouver à Santi et Juan Carles, et les autres. Maintenant, je suis parlant avec Juan Carles, parce qu’il fa de vélo aussi, et j’espère qu’il viendra l’année prochaine 2009 à l’AC77, comme Oscar Kaito Monne a fait cet année. Alors, lundi-mercredi soir sont ocuppées à cause de française.
Els spinnings els faré dimarts a Valls, només una classe, però la bona, i divendres Cambrils. Menys classes, menys peles, més descans i no arribar tant tard a casa. Ja m’està bé! I potser faré alko de piscina, que l’esquena la tinc a Cuenca!Bé, doncs amb 6 classes per uns 100km indoor em presentava a dissabte pel comiat oficial de l’Uri aquest 2008. Una sortida amb un únic objectiu, els croissants marranos de xocolata a Cambrils. Quedàvem l’Oscar, l’Uri i la Judit..i s’incorporaven de camí Ninu Mise Hummer Iñaki. El que va passar, però, és que després ens vam allargar cap a Tarragona, previ pas per la P-16 en horari de migdia, això no crec ho hagi fet ningú, i tornada per Constantí. Com que era una sortida de final de temporada, jo em vaig retirar, sortint-me uns 85km, que no són pocs, però alguns van seguir i tot.
De nit, sopar-cumple de l’Iñaki i sortida per Salou...ara toca! I algun dia d’aquests, a fer un Matinée! Diumenge vago de chacha per casa, i espectant pel Mundial, que va resultar ser un frau, una pesadilla. Fracàs tàctic espanyol i belga. Ja els està bé, per córrer malament! Bé, només 180km, per un total de 11850km. Les properes setmanes, amb el curs d’spinning, a bones hores després de 7 anys fent classe, potser actualitzo menys, perquè sortiré poc. De dia, vull dir!
Dimecres tornava a sortir al migdia, fent només un parell d’intervals, ja que picava de costat, i dijous el retorn era al Faro, 2 classes més.
Dissabte vam quedar amb l’Uri, el Ninu, Mise i Oscar, per fer un Escornalbou ocult-Teixeta-Colldejou. Sempre sota un xiu-xiu molt suau que no arribava ni a mullar, vam descobrir la pista encimentada que porta al restaurant del Castell. És menys dur que Riudecanyes, jo ho prefereixo xq per allí m’asfixio. Total uns 110km.
Després tocava la cursa urbana, 2 voltes de 2’5km per Cornudella, amb molts canvis de ritme. Aquí el canvi de disciplina, una tònica durant el dia, començava a castigar. Personalment al principi em vaig morir. 
Tornem a la bici per fer Cornudella-Siurana i tornada. Uns 12 km, però amb 4’5 de dura pujada. Aquí les diferències ja no eren segons. Encara així, penso que em va anar prou bé.
El quart sector, des de Siurana poble, era el més temut. Una orientació, que començava baixant fins al pantà, on estaven totes les balisses. Tret de les baixades, on conec les meves limitacions, he de reconeixer que em vaig orientar prou bé, i això em va permetre arribar tercer, encara que a una vida del Ninu i el Proa. Lògic, però content. 
La darerra prova, el sector d’escalada, era un 4, asequible per una colla de setos com nosaltres. Jo em vaig quedar a una xapa de dalt, però més que suficient. La poca tècnica es pot suplir tirant de braços i cames…fins a cert punt.
Dissabte, 9 del matí. Isaba. Nou recorregut a la força, fent Laza-Larrau per Espanya, i després la tornada per l’Issarbe. Les sensacions però, familiars. Tot i començar el Laza progressant, i fent el Larrau a ritme fortet, 14-15 coronant amb l’Oscar, em començo a creure que estic gastant més del que toca. Per cert, Larrau per Espanya no està malament. 
Els ‘plans’ navarresos ens aproximen a la trampa de la marxa, l’estació d’Issarbe. Tot i saltar-me una mica la cadena, el començo amb agilitat i sense perdre la referència de l’Oscar, sempre a vista. Això no és dolent, però sí ho és que se’m comenci a fer pesada la part final, en teoria més suau, on ja noto que per mantenir referències he de cremar bastanta traca. A aquesta hora ja m’imagino com acabaré, però ara que hi estem posats, intento no perdre temps, ja que fins allí, és descarat l’any que m’està sortint millor. 
Arribem a l’innombrable, al meu terror. Em despenjo voluntariament de l’Oscar, no vull seguir ningú, i vull anar molt suau fins Larrau poble. De fet, hi vaig, però els darrers 500m abans d’arrribar-hi, ja em poso en uns perillosos 8 per hora, sense recuperar. L’Oscar fa una xispa al poble, arribo jo i li dic que vagi fent, que allí comença el meu calvari. Des d’allí fins dalt, és un forat negre, a 6’5-7 per hora, incapaç d’anar a 10. Recordo la Iratí, on vaig pujar el monstre en 53’. Aquí dubto fer menys de 1h40’. Només el pas de l’Uri, coronant Erroymendi, a qui no puc ni parlar-li, ni evidentment seguir, trenquen una monotonia tètrica. Un cop més, em pregunto ‘com collons es puja bé aquest port en aquesta marxa???’ 
La resta, pillar un grupet cutre per arribar, una vegada més, amb un desastrós crono de 6h35’. Fatal. L’Oscar em fot 15’ en una pujada i una baixada. L’Uri, més de 5’ en 2km de pujada i una baixada. I estava per fer 6h15’ si l’hagués fet amb dignitat. Menció pel Kaito, que pateix com un gusano per arribar. Aquest sí té mèrit. I per l'Uri, que acaba prou bé l'examen de final de temporada. 
Tornada a Reus, i diumeenge de cocacola sense donar un pal ni res que s’assembli, per sumar 50 milletes més.
