W1010 : EL MEU PRIMER BREVET

Amb la primavera que ja s'acosta, tornen totes aquelles rutines que ens donen gasolina per tot l'any: dissabte sortida super suau a fer la Cocacola al sol de Cambrils, dinar potent en family, preparar la bossa amb roba de fred, de calor i de carrer, bici impecable, cotxe i milles cap al punt de sortida amb uns bons putrums, retrobada amb tota la pandilla de les marxes i mil batalletes. Cada any ho dic, però se'm fa llarga l'espera fins que no arriba aquesta època.

Aquest cop l'excusa per començar el gruix de la temporada era el Brevet de 200 de Manresa. Doble motivació: per ser el primer brevet que feia i per servir de preparació pel primer autoregal de la temporada, el viatge a Flandes.

Diumenge, matí preocupant a Manresa, -4º m'avisen. Les meves sofertes mans les passaran, per dir-ho bé, molt i molt putes. Només els guants d'esquí em poden salvar, però això és bici, pulutant tocarà no salvar-se. I per davant un brevet, 200km. Brevet pel que m'havia informat ara algo així com excursió, anar fent, si plou plou, si neva neva. Brevet era fer grup fins a les darreres conseqüències, era disfrutar l'entorn i no intentar fulminar al del costat. Si les marxes no són curses, les brevets no són ni marxes. A més, una avaria inicial ha facilitat esborrar qualsevol engruna competitiva: hem sortit els últims.

De literatures dels companys de ruta n'hi haurà moltes, de ben segur. Avui puc dir que ja he fet un brevet, que m'ho he passat molt bé. Que he patit molt de fred a les mans, m'he parat i tot, però fred de veritat. Que ens hem patejat la Catalunya central en una sortida de 200km mig nevats o nevats del tot. I que crec haver entès a la primera què és això dels brevets. Doncs amb un agraïment final als companys de ruta, Xavis, Lluis, Carles, Aleix, Ruben i Miquel (felicitats tio, tu sí que tens mèrit) aparcarem aquesta incursió positiva i freda a les brevets. Ara toquen les marxes.