De nou la motivant marxa de Tortosa, aquest cop amb final a l’Ermita de Mig Cami, on també acaba la social de febrer. Un final a la italiana igualment espectacular. 140km, sense ports durs però molt trencacames.
De sortida em poso davant i m’intento colar en algun intent de fuga, però hi ha ganes d'anar ràpid...així que cremant una mica més del que toca, em conformo en entrar a la primera pujada ben col.locat, direcció Prat del Compte-carretera dels miralls. Allí veig que no estem gaire bé, i em quedo-quedo.
No sense esforç, aconsegueixo aguantar un segon grupet amb en Gubi i en Jose. I fins arribats a Villalba les cames no em comencen a funcionar. Ja llavors l’equip Tribus i els companys Marrasé-Vizcarro dominen el cotarro, i nosaltres a uns 2’. Baixant Fatarella comencem els relleus, i just entrant a Miravet aconseguim enllaçar. Hi ha fugats, però estem al primer grup. Se’m passa una mica la decepció. Aguantem direcció Pinell de Brai, però ja en plena pujada a Som, el ritme s’incrementa molt, intentant anar a pels escapats. Jo per moments crec poder aguantar, però a 1km de dalt foto un pet com un aglà. Tot el dia anant a la contra, m’ha acabat buidant completament. No sé què m’ha passat, potser la calçotada d’ahir (i és que també s’ha de viure una mica collons!), però al final no estàvem tant super com a Vilafranca.
Regust agre-dolç. No hem estat davant per falta de forces, però al final hi hem arribat per uns moments. Em quedo amb això, amb els paisatges de la Terra Alta, i amb la satisfacció d’haver donat tot el que tenia.
I dissabte, amb elevat risc de pluges, cosa que fa molt i molt de pal, però que no em treurà la il.lusió de tornar-hi, RONDE VAN VLAANDEREN!!!
De sortida em poso davant i m’intento colar en algun intent de fuga, però hi ha ganes d'anar ràpid...així que cremant una mica més del que toca, em conformo en entrar a la primera pujada ben col.locat, direcció Prat del Compte-carretera dels miralls. Allí veig que no estem gaire bé, i em quedo-quedo.
No sense esforç, aconsegueixo aguantar un segon grupet amb en Gubi i en Jose. I fins arribats a Villalba les cames no em comencen a funcionar. Ja llavors l’equip Tribus i els companys Marrasé-Vizcarro dominen el cotarro, i nosaltres a uns 2’. Baixant Fatarella comencem els relleus, i just entrant a Miravet aconseguim enllaçar. Hi ha fugats, però estem al primer grup. Se’m passa una mica la decepció. Aguantem direcció Pinell de Brai, però ja en plena pujada a Som, el ritme s’incrementa molt, intentant anar a pels escapats. Jo per moments crec poder aguantar, però a 1km de dalt foto un pet com un aglà. Tot el dia anant a la contra, m’ha acabat buidant completament. No sé què m’ha passat, potser la calçotada d’ahir (i és que també s’ha de viure una mica collons!), però al final no estàvem tant super com a Vilafranca.Regust agre-dolç. No hem estat davant per falta de forces, però al final hi hem arribat per uns moments. Em quedo amb això, amb els paisatges de la Terra Alta, i amb la satisfacció d’haver donat tot el que tenia.
I dissabte, amb elevat risc de pluges, cosa que fa molt i molt de pal, però que no em treurà la il.lusió de tornar-hi, RONDE VAN VLAANDEREN!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada