SETMANA 25 / 2008

Després de l'exprimida per terres navarreses, començava la que per molts és la setmana més important de l'any, que no per mi. La de la QH. Per mi era la de la Hubert Arbes, una cicloturista que pujava el Tourmalet, on tornaria 4 anys després per fer el meu nº5.

Un altre cop, la setmana arrancava amb 35 km suaus dilluns migdia per passar a l'acció dimarts, amb una hora pre-spinning passant pel Vallmollberg, fent un total de 45km. Dimecres una nova sortida de migdia, la plana per Puigpelat-Argilaga, de 35km. I dijous em faig Fontscaldes-Figuerola-Pla Sta.Maria, per fer dues classes més de tarda. Total 60km més. Divendres volia descansar, i vaig fer platja després de portar las Antonias al tren, que anaven per les opos...però em van trucar del Lazio per fer una classe, aquest cop molt suau. Dissabte tocava excursió cap a Bossost, on em trobaria els Xavis, i junts aniríem a Lourdes, que és com Salou però amb monges.

Diumenge. Lourdes, 8 matí. Fa calor, i farà molta calor. La sortida, a l'estil française, neutralitzada, et paren en algun lloc, crono a 0 i gassss. No es comença molt fort, i de seguida es puja la Cote de Loucrup, 3km enganxosos que m'ajuden a començar a passar gent. De baixada, cap a Bigorre-Campan, el grup no va fort, ja que s'ha fet un tall gran davant. Em situo davant del grup perseguidor, rodant amb el mínim, ja que el rei està a prop.

Cruilla a St.Marie de Campan. Dreta, xip i a tope!!! Als 100m, un home de Pau s'escapa del grup, i jo, sense seguir-lo, sí faig el gesto de marxar del grup. Vaig fent camí amb un altre xaval que ha saltat. Passem Gripp, comença lo dur, però segueixo pedalant amb el mínim, una mica martell, amb el 39x21. Poc abans de la paella a la dreta, comencem a agafar gent del primer grup. Allí poso el 23...i acabant les galeries, amb la Mongie de fons, poso el 25 fins a sortir de l'estació. Allí decideixo aixecar una mica el peu, ja que començo a notar que no he estalviat tot el que tocava. Arribo dalt i em prenc uns minuts per menjar beure i agafar aire, que fa molta calor. A les 1030 a més de 30º a dalt. Això pinta no bien.

Es baixa a fondo fins a Luz i després a Pierrefite, on comença la trampa, el cabrón Borderes. Potser són uns 10km inicials amb escales, rampes dures i trams plans, al costat d'un riuet. La calor es nota, però de sobte, fas una dreta quan queden 2'5km, i s'acaba tot. És una paret de foc. Asfalt de la france, i molta calor. Allí em quedo dels que anava...i corono bastant miserablement. No hi ha xixa a dalt, així que tiro avall cap al Soulor.

Aquí ve la debacle. M'intento enganyar i vaig fent. Són 8km al 8%. Fins la meitat, vaig a 10-11, pedalant forçat i molt molt acalorat. Però de sobte, veig un maillot taronja, a qui estava a punt d'avançar, que es comença a escapar. I el que tenia darrera, m'avança. Ja hi som. Bueno, penso, pues fins dalt i a menjar. Arribo a dalt, sense pena ni gloria, i menjo bec i descanso més del que em tocaria. Perdo algun grupet, però m'és igual. Em queden un cop a baix, 35km de pla a ple sol. Cal fer un grup.

Ja a baix, m'acoplo en un petit grup, el dels iaios que tiren, a França n'hi ha molts d'aquests, i seguim un ritme correcte fins l'arribada. Total, 6h35', el 96º de 700. A la crono del Tourmalet, 1h14' i quedo el 100º (és que la gent no té casa???). Potser si em paro menys al Soulor hagués fet cap al 75, però ja m'està bé. Estem a meta força força cremats.

Gran setmana de 365km, preludi del que serà l'autèntica setmana Pirineus 2008.

CAPÍTOLS APART II : ERROZATE

Que una pujada dura et caigui bé és normalment casualitat. Depèn més d’aspectes mentals que no pas físics. Depèn del moment, del temps, del nivell d’esforç, depèn de quasi tot menys del percentatge. Tothom té els seus monstres, els meus poden ser Larrau, Galibier, llocs on no saps perquè, però el globo cau. Errozate ho podria ser, perfectament. S’ho mereix i segur més d’un el renega. Potser jo el renegui algun altre cop. A mi em va captar. Des d’on començàvem nosaltres, baixant Azpegi, eren uns 10 km, al 9% de mitja però irregulars en la part final. Una carretera estreta, dolenta, de les que en dies de sol es deu desfer. Bosc molt al principi però quasi sempre destapada, ideal per menjar vent. Ideal per la boira. Ideal per patir.
Errozate saluda al 12, a l’11, al 10 i pico, i fins al km5 mai baixes del 10%. Cap a la meitat la pendent ja no és tant constant, alterna trams de descans, trams durets i trams duríssims. Algun 18, algun 16, i sobretot una rampa coronant Artaburu, un pic intermig a 4km de dalt, que et deix super-clavat. Sensacional. Continues amb un descans, inclús baixa, però poc, ja hi torna, ja estem a més del 10% de nou. Els últims metres són com picades d’algun bitxo. Un arreón, i agafes aire, i un altre, i un altre...els km finals surten a mitges raonables, però són mitges i no reflexen la duresa puntual. En arribar no hi ha rètol. No hi ha res. Li falta. O no? Potser ho fa encantador. Diuen que n’hi ha més com aquest. Doncs som-hi!!!

SETMANA 24 / 2008 : DESMITIFICANT MITES I (LARRAU)

Arribava una de les setmanes més esperades, la de la Irati Xtrem. 1 any i mig després de la seva creació, per fi la disfrutaríem el dissabte.

Dilluns mans a la feina amb una sortida tranquila que em va servir per descobrir una pujadeta molt interessant al Pont d'Armentera, les Ordes, 5km suavets però molt tranquils. Van ser 55km pels voltants de Valls.

Dimarts es va posar a ploure just abans de sortir a la tarda, així que em vaig limitar a la hora i pico d'spinning a gas.

Dimecres vaig sortir amb Rafa a fer una bona Teixeta, encara que la sortida de Reus va ser passada per aigua, per variar. Pujada suau, i allargant sèries planes al final per Riudoms-Vinyols per un total de 60 km. Les sensacions aquests dies són bones. Estrujant a les marxes, recuperant entre setmana. S'acosta Irati, Errozate, Larrau....

Dijous vaig recuperar un mica, fent només dos spinnings en companyia de Laura i Aida al Faro...

...I divendres tocava anar cap a Ochagavía, amb una possible nova incorporació, el Diego Antón, del BTT Tarragona, que porta poc en asfalt i sembla tenir ganes de biciar-se. Ens trobaríem amb en Gubi i els de Montjuic, guays!!!

Jaurrieta i Mur d'Orbaizeta

Dissabte, 9 matí. Ochagavia. Irati Xtrem. Marxa no competitiva. Jo m'ho volia pendre al peu de la lletra. Massa respecte per aquella zona. Tots els extres es paguen cars, així que 3 ports suaus, però 3 en els primers 13km no m'acceleren, i començo a treure la meva càmara de fotos. El principi és assequible i per bones carreteres, fins que cap al km 30 arriba el mur de la fàbrica d'Orbaizeta. 20%, ciment ratllat i rastre de vaques. Brutal!!! S'acaba, s'arriba a un poble on la carretera es converteix en una pista forestal encimentada. Ja hi som!!!

Alt d'Azpegi

Tot canvia de cop. S'entra en un bosc brutal per començar l'alt d'Azpegi, 5km que s'acaben complicant bastant. Fa boira a dalt, bastanta. Acompanyo al Xavi Odena mentre fem camí. És prou dur, però el peu el porto bastant aixecat. El descens és molt perillós. De fet, indigne. Errozate s'acosta. Una carretera d'uns 3m d'ample, amb gravilla, clots, aigua i pendent, s'acaba en una paella de 0'5 metres de radi. La pendent canvia del -10 al +12%. Errozate comença!!!

Alt d'Errozate-Artaburu

Aquest port em feia una especial il.lusió, i no em decepciona. El millor de la marxa. Molt semblant a l'agònic Bouezou de la QH'02, però amb més pendent. Molt estret, mal asfaltat, molt obert, molt agressiu. No recordo 1km per sota del 10% fins la meitat. Però la part final tenia algun tram al 19-20% que et clavava!!! Quins grans records. Allí ja vaig començar a anar pel meu compte, i apretant en la segona meitat amb el 39x27 vaig començant a passar bastanta gent. Bé, molta.

Alt d'Errozate-Artaburu

La baixada torna a ser molt perillosa, després comença un port que no recordo el nom, només que estava més perdut que jo a Torino. Ja al meu rotllo, segueixo avançant gent, sense parar-me a fer grups ni res. No hi ha res pla, no cal. Després s'enllaçava el coll d'Irati, de 6km, no gaire dur però que a dalt empalmava amb el Col de Bagargi, que s'ha fet al Tour, i que per on vam baixar és duríssim. El final d'aquesta baixada portava a Larrau poble. Així doncs, la Crono Larrau retallava 2'5km de la pujada total. Bé, tampoc cal queixar-se!!!

Irati i Bagargi

Larrau. Estic molt més descansat que altres cops. Mig kilometre abans, em prenc un xupetón, bec una mica d'aigua, buido un bidó, em trec el chaleco, els guants i els manguitos. Tot preparat física i mentalment per inetntar dominar al port que m'ha humillat tots els cops que l'he visitat. És el moment. Començo molt bé, 13-14 per hora. Fins abans de les esses famoses, que tothom qui hi ha estat sap on són, em mantinc ràpid. Les sensacions bones. Un cop allí, poso el 39x27, i a 10-11 supero aquell tram com mai. Ho acabo, baixo al 25 i segueixo fort. Em dono compte que en 4km estaré a Erroymendi. La cadència aguanta i quasi mai baixo d'11km/h. Estic avançant a molta gent, moltíssima. Puc mantenir velocitat fins i tot en coronar Erroymendi. Les sensacions són bones. Poso plat i començo sense perdre temps el tram assquible. Quan falten 2km, em trobo al Diego, però li dic que no estic per fotos, aquest cop, que l'espero dalt. Sé que estic fent-ho bé, i vull acabar millor. El tram final se'm fa dur, però amb el 27 intento aguantar cadència, i no va mal. Mantinc velocitat fins dalt, i marco un crono més que digne, 52'34". Posició 42 de la crono. Estic molt content per fer un top-50 amb gent de nivell, com són els bascos, i també per haver-li perdut la por, que no el respecte, a una muntanya que em bloquejava. La baixada final amb el Diego és un merescut regal per la millor marxa del que va de temporada. Ja vull tornar-hi.

Port de Larrau

El diumenge vam sortir amb els de Montjuic, en Lluis Tirapu, el Carles i l'Alex de Molins, a pujar la Seva d'Irati, pels dos costats, i l'ermita de Muskilda, acumulant 60km i 1500m de desnivell més, i ens vam trobar per allí amb gent de Pedalier.

Bosc d'Irati

Brillant setmana amb 375km i grans moments. M'encanta aquest grup de gent que estem fent. Els de Montjuic, aquest cop eren uns quants més amb els Xavis, l'Iñaki, l'Albert, amb en Lluis Tirapu, amb els de Molins de Rei i amb en Culito, i amb en Diego del BTT Tarragona, potencial incorporació i amb qui hem estat de puta mare i esperem seguir coincidint en un futur inmediat.

Bosc d'Irati

I es que no hi ha res com estar amb la gent que té les mateixes il.lusions que un mateix. Sembla que l'AC77 va prenent la forma que li volíem donar, la de reunir la gent que es mou com nosaltres, siguin d'on siguin. Seguim en creixement!

SETMANA 23 / 2008

La setmana amb més marxes de l'any, acabaria sent la setmana de la Bonaigua, la única que m'havia promès no fer. Però bé, no passa res. Aquest cop em va picar per sortir cada dia, així que al trapo.

Dilluns volia un relax, estirar cames després d'Andorra. I així va ser. 45km rodant amb el plat petit, suau, lent. Un problema (darrera l'altre) em va aparèixer. Punxar...en el moment que plovia...amb una manxa que no em funcionava...amb una gasolinera a prop...però sense adaptador de vàlvula petita...sense mòbil ni diners. Resum, tornar a llanta fins al cotxe, amb tot mullat. Al menys, va ser un dia suau a la força.

Sòlid dimarts amb 35km a fondo pels voltants de Valls, abans de fer una classe d'spinning, també a gas.

Excepcional dimecres. Una sèrie de 55' a 36km/h de mitja, amb vent, per Puigpelat-Argilaga-Secuita...seguit d'una gran Teixeta de tarda amb l'Òscar i el Rafa. Vam fer-la bastant a fondo.

Dijous volia una mica més de calma. Només els dos spinnings al Faro més tranquilets. Divendres a rentar la bici i cap a la Pobla de Segur, nit abans de la Bonaigua. Abans de la marxa, 220 milles aquesta setmana.

Dissabte 8'30 matí. La Pobla de Segur. Em sabia bé, des de Tailàndia. Estava entrenant curt però fort, i anava bé. Sempre havia tingut un referent a les marxes, els 5h56' de la Bonaigua'06, la que considerava la meva millor marxa. Em creia capaç de millorar-la.

Al principi es va sortir lent, s'olorava vent en contra fins Vielha. Estava davant amb en Miquel Gubianas, la incorporació mediàtica AC77 pel 2008. Volia entrar a Perbes davant, així que vaig seguir allí, i a la primera corba anava tercer. Aquest cop, em va passar gent, però no tanta. Uns 25-30 i ja tenia el cor calentet per aguantar ritme. El primer grup s'estirava al poble, i el veiem a uns 30". Vaig coronar Perbes bé, amb el grup de Riudecols, el Joan i el Francesc. Amb ells, sabia que això seria un grup currante, segur.

Des de Pont de Suert, molt de vent. El grup es va fer gran, unes 40 unitats, i al peu del port del Túnel de Vielha, amb el primer grup a vista a menys d'1', em vaig decidir a estirar tota la pujada, contra el vent, i que seguís qui pogués. M'ho vaig menjar tot, i vaig caçar al Culito a 5km de dalt. Jo potser em vaig cansar més del que tocava, i vaig fer la feina a molts del grup...però m'era igual. Jo volia seguir i seguir, i espavilar per millorar temps. Si em notava fort, havia de tirar.

La Bonaigua va començar forteta, amb un grup d'uns 30 que, poc després de Salardú estava destrossat. El primer grup era lluny, però no més de 2'. El mestre Perelló es notava super i va atacar. Ja no el vam veure. Jo em trec el barret. Per darrera, un grup d'uns 6-8 seguíem pujant fort, bastant fort, 15-18 km/h. Potser la pujada no la vaig fer tan bé com al 2006, però sabia que al baixar el grup seria gran i el vent a favor. S'havia de donar tot!!! A dalt vaig pillar el Hammer, que aquest cop no havia pogut seguir davant però al menys no s'havia desfondat. N'estarà aprenent?

La baixada penosa, indigne d'una marxa així. Ara és igual. A baix, amb 4h20', baixar de 6 hores ho veia complicat...però erem uns 15 i ens coneixíem bastant. El Francesc de Riudecols, el Carles Juncosa, el Mario de Flix, el Gubi, Hammer, jo... La clau, per mi, va ser el Carles Juncosa, que va fer uns relleus molt forts just arribats a Esterri. I així vam començar a rellevar tots, quasi sempre a 45-50, amb vent a favor. Com més km passaven, més possible veia millorar. Jo també vaig colaborar força, sobretot des de Llavorsí. I així vam arribar a la Pobla, amb 5h53'48", 3' més ràpid que al 2006, i donant temps al 26è (jo vaig quedar el 43).

Acaba la setmana amb la moral pels núvols. Aquests registres tenen molt de mèrit...i inclús podíem haver fet menys si no fos per la lenta sortida i el perillós descens de la Bonaigua. Tant fa.

405km aquesta setmana i més de 7000 a 10 de juny. Estic de conya!!!

SETMANA 22 / 2008

La setmana de l'atac del pipi aportava un nou ingredient, les classes al gimnàs Faro. Aquest dijous començava i tenia ganes de veure...lo bona que era la gent.

Després d'un dilluns en pau (amb la última classe de francès), tocava un dimarts amb spinning, passat per aigua. No vaig poder sortir (a mi, si no és en cursa, això de la pluja em fa venir peresa).

Dimecres vaig començar a perdre la Marxa als Ports d'Andorra, fent la darrera sortida a pota amb el Ricardo, un dels millors companys que he tingut a la feina, i a qui li desitjo el millor...menys quan jo corri contra ell. En resum, 1h45' de cursa a pota, camí i asfalt, pujades i plans, i molt molt molt de mal a les cames (després de 3 mesos sense fer running).

Dijous vaig fer les dues classes al Faro. Hi ha un cert nivell, he anat a millors llocs, i sens dubte a pitjors. Es poden pulir, es mereixen que els segueixi entrenant.

Divendres vaig fer la única sortida intersetmanal, un clàssic Teixeta-Colldejou acabant per la costa, per un total de 85km, amb l'Oscar i el Proa. Després un Indy 4 al cine i uns sucs de pinya al Pilée...i dissabte marmotero fins a despertar-me a les 12. Una mica de marujeo, dinar familiar i a veure la pujada al Mortirolo i a en Contador assegurant la maglia rosa...i cap a Andorra.

Diumenge 6 matí. Terra mullat i no plou perquè Déu no vol. Que així sigui! La Marxa té nou recorregut (aquest cop l'han encertat fent una mica de transiciço fins al primer port, que resulta molt guapo). Aconseguim amb dificultat coronar amb els de davant. En l'enllaç cap a la Rabassa, el Ninu pega un pal valent i se'n va. Veient el pèssim tempo camí de l'aduana, decideixo parar a fer un riu amb no menys de 15 persones més. I en aquell moment, un desgraciat valencià, d'on havia de ser, pega un palo i comencen les hostilitats. Començo la Rabassa amb 45" de retard, i amb un cabreig dels bons. La pujo bé, com mai. Remonto posicions, però no moltes. Estic approx el 25e a dalt. Baixo bé, i la Comella fa mal. Aquest cop no és al principi, i dol. L'últim mig km, ja em quedo buit. Porto a la meva bola des de l'aduana. Engolasters és un calvari a 9km/h. Arribo dalt amb més pena que glòria, sabent que podria haver fet un top 20, que per mi no és poc. Tot i així, les sensacions segueixen sent molt positives aquest any i això em motiva a seguir lluitant...contra valencians mamons que trenquen la cursa quan mig pilot fa consentidament una parada tècnica. Fàstic de gent!

En resum, poc menys de 300km aquesta setmana, però prou bons. Esperem pari de ploure, i tornem a trobar-nos aviat amb el Gerard, el David & pare, el Kiko i tota la patrulla de pulgas azules del ACA.

SETMANA 21 / 2008

Aquesta setmana no hi havia marxa, ja que no ens admetien a Graus per tenir les inscripcions a tope. Així que a preparar Andorra! Va ser la setmana dels entrenos parcials: sortides d'1h + spinnings tot seguit.

Dimarts vaig sortir al migdia, a fer la ruta plana de Pla Santa Maria-Puigpelat. Després, a la tarda, ja que la classe d'spinning era a les 7.30 i del curro sortia a les 6, doncs vaig fer una altra hora, direcció Secuita-Nulles, per tot seguit fer l'spinning a fondo. Total 80km.

Dijous, más de lo mismo. Sense sortir al migdia, però si a la tarda abans de classe, direcció al Paterberg de Vallmoll-Puigpelat...i més spinning. Total 50km.

Divendres, al plegar a les 2, tocava una nova sortida de 2h30', Perafort-RieraGaià-Salomó-Masllorenç-Rodonyà-Valls, veient passar en Chavanel escapat a l'etapa de la Volta que acabava a El Vendrell. Després vaig passar per Cambrils a recollir uns apunts de gabacho, i em vaig apuntar a fer la classe al pavelló. Total, 85km.

I finalment dissabte, sortida passada per aigua. Gran entreno doble, doncs quasi tothom es va rajar. Amb el Ninu vaig fer Albiol-Vilaplana-Alforja-Castillejos-Mussara-Botarell-Reus per total 110km. No està mal. Sempre quedarà per nosaltres la imatge de les cascades de la Mussara, impressionant la que queia. Per la tarda vaig quedar amb la colla de la Tricia, dels filipins del Tour of Egat, que estaven de vacances a Barna. Així que diumenge va tocar dormir tot el que hi havia acumulat.

I així ens presentem al magnífic mes de juny, amb Andorra, Bonaigua, Irati i Ariegeoise al davant. Acumulant entrenos frikis, però també intentant descansar. A tope!!!

SETMANA 20 / 2008

Aquest setmana començava amb la sola idea al cap de comprovar si la cursa tailandesa havia sigut positiva o no. Així que dilluns vaig anar a deixar la bici a l'Iglesias, ja que tenia alguna cosa xunga a la tija. Fins dijous no hi hauria bici...i això no m'agradava.

Amb les perspectives, dimarts vam acumular 1hora pre-spinning a fondo, 1 una classe més. Per si les mosques, el temps seguia sense acompanyar. Dia sí, dia també, pluja. Dijous vaig recollir la bici i vaog poder sortir una estoneta. Vaig pujar la Teixeta, i vaig allargar el loop del Pere Mata fins l'Ermita de Santa Anna de Castellvell. Total 55km. Divendres volia estudiar, ja que tenia examen de francès el dilluns...i dissabte, vista la pluja, també em vai quedar a casa. Poques milles, però cames bastant descansades, pel que havia vist el dijous.

Arribava Terres de l'Aigua, i una petita finestra de temps ens permetria disputar amb bon temps. La marxa no va comeençar molt ràpid, bo per mi. Així que començava la pujada al Turó de l'Home, i les sensacions eren força bones. Vaig progressar en el grup i, a diferència de l'any passat, no em notava clavat camí a la Costa del Montseny. Vaig agafar un grup i vam anar tensant fins dalt. Era un tercer grup de cursa, i de baixada aconseguíem. abans del segon port, enllaçar amb el segon grupet, el d'en Gubianas. Vaig patir per coronar amb ells, però no vaig patir menys que ells. Bé, faltant la pujada final, hi havia un grup d'uns 25 davant i després nosaltres. No estava mal, i les cames em funcionaven, així que tot i unes rampes inicials, la puja a Riells la vam fer el Gubi i jo tensant bastant. Dels 20 que érem a baix, vaig arribar el 6º, cosa que demostrava que les cames anaven prou prou bé.

En Hammer va seguir amb els seus problemes a la roda, i això que ho hagués fet millor que jo, suposo. L'Uri progressa adequadament, i ja va fer millor temps que jo l'any passat, la Judit també va venir. Sensacions prometedores pel futur!!!

SETMANA 18-19 / 2008 : DIARI DE TAILANDIA

Doncs de tornada a casa farem un resum de dues setmanes inoblidables, d'un viatge per recordar, a Tailandia en motiu del Tour of Egat.

La setmana 18 començava amb dilluns festiu, dimarts spinning i poca cosa més, ja que el dijous marxavem i calia anar-ho preparant tot. Així que ens plantàvem a dijous, amb tot carregat, i tothom a despedir-se de nosaltres. Teníem un dia sencer de viatge fins a Bangkok.

DIA 1/2 - DIVENDRES 2

Arribem passades les 16h hora local. Ens venen a rebre 3 tios de la organització ¿?, i ens ajuden amb els tràmits per les bicis, que s'han quedat a Londres. Bé, ja arribaran. Ens trobem al Robert, anem cap a l'hotel Royal River, al costat del riu, i justet per anar a sopar, que a les 19 ja és tard, allí.

DIA 3 - DISSABTE 3

Aprofitem un dia de turisme abans de la cursa, i visitem el curiós mercat de Chatuchak al matí. Comencen les primeres compres, la primera d'elles el polo del club, rosa, que usarem pels actes oficials, i comencen també els primers regatejos. Deprés agafem el metro i anem cap al centre més europeu, ple de gratacels, i fem un tomb per allí, on ens trobem un show molt estil manga que ens sorprèn.Ens toca tornar a l'hotel. El sopar d'inauguració de la cursa és a les 18...i encara no tenim les bicis.

Finalment, i després de sopar, on la gent ens mirava amb cara molt extranya i de respecte cap a aquest equip espanyol, arriben les bicis, les muntem amb algun apanyo, i fem 200m per comprovar que tot està ok.

DIA 4 - DIUMENGE 4

A la sortida de l'hotel, a les 6 del matí, ja esmorzats, ens fan anar a la seu d'Egat, on ens ajuntem amb la resta de tailandesos que faran la cursa. Els moments previs són genials, ens ve la ministra d'industria tailandesa a saludar-nos, helicòpter, AC77 a primera fila, i neutralitzada amb la ministra davant en btt. Impressionant. Tenim un enllaç d'uns 30km fins la sortida real, a les afores de Bangkok, per escalfar.

La cursa de veritat comença, i tot Déu va a per nosaltres. Passen uns 100m i ja hi ha el primer palo. Nosaltres hi anem. Ja estem al lío! Tot comença rapidíssim, i la calor és extrema. La temp mitja de l'etapa serà de 35º. Correm amb els juniors, que no paren de saltar. Anem molt asfixiats, a 53 per hora bastanta estona. És quasi tot autopista que es fa a fondo, fins Nakon Nayok, on agafem la carretera que ens porta a la presa. Últim km en pujada i tothom molt fus a dalt. Quasi 98 km en 2h13'.

Per la tarda, la part divertida, una crono de 8'6km que faig en 13'2". Per ser la primera de la meva vida, no està mal. I em va molar molt, ja veurem si en faig més. Vaig acabar el 15e a 1'30" del guanyador.

DIA 5 - DILLUNS 5

Des del peu de la presa, fina a dalt del parc natural de Khao Yai, uns 85km amb els darrers 30 picant amunt. L'etapa comença molt tranquila, mostra de que la pallissa del dia anterior no només l'hem patida nosaltres. S'eviten les fugues i tot molt controlat fins a peu de port. La pujada comença a ritme fort. El Bianchi, l'Air Force Team, el Colin i nosaltres estem davant. El Bianchi tira molt fort i ens deixa. Jo passo uns sofocons inicials i em recupero. La pujada té bastants descansos i es pot fer fort. Començo a passar gent i vaig a més. Arribo dalt el 17, a uns 9' dels primers. Les sensacions han sigut bones, i hem acabat bastant bé tots. Trasllat llarg al paradís de Supalai, per fi massatges tailandesos, i demà, guerra.

DIA 6 - DIMARTS 6

Tot i no acabar en alt, és l'etapa reina. Són 140km, o sigui que en sortiran uns 155. Estem abans de sortir a 38º, 8 del matí. No fa bona pinta. La sortida és criminal. Ens hem promès intentar-ho, i abans del 5e metre de cursa, ja hi ha el primer palo. Hi sortim l'Oscar i jo, i als següents també. La calor és extrema i em començo a trobar fluix i sense ritme. A la primera emboscada, amb tailandesos per davant, no puc seguir el ritme, em quedo però puc enllaçar. A la segona, no més enllà del km25, em quedo tirat definitivament, i sort tinc de pillar un grup amb el que faré l'etapa. Per davant, l'emboscada tailandesa contra el Colin, el líder, és brutal. Hammer i Oscar li regalen la cursa al Colin, ja que marquen un tempo que no permet a ningú agafar avantatge. A peu del port King of the Mountains, cedeixen i es deixen a la seva sort. Jo per darrera, millorant, però ja molt lluny del cap. I el Proa, patint molt en les pujades per la calor, que avui arriba als 48º, prou feina té en anar fent.

Acabem l'etapa. El Colin manté el líder. Arriben 15 en 2 minuts, després el colega del Colin, el Nick, a 22', després Hammer i un altre a 27', i després l'Oscar jo i algun més a 33'. Enmig, res. Massacre total d'etapa. Tornada a Supalai, piscina, sopar i massatge. Aquest lloc enmig de res ni ningú és genial.

DIA 7 - DIMECRES 7

Darrera etapa de tornada a Bangkok. Es preveu una avorrida toranada, a ritme alt per evitar fugues orientals i que el Colin acabi guanyant la cursa. Per fi correm com un equip, quasi sempre junts. Amb el Hammer que té més palanca intentant posar-se en alguna fuga, i els altres amb l'Oscar per l'sprint final. El ritme és molt alt, 42-45km/h. Finalment, en l'sprint no aconseguim posar-nos del tot bé, però estem contents d'haver estat disputant fins l'últim dia allí, no gaire lluny. 115km més al sac, enllaços a part.

Es hora de celebrar la cursa. Ens ajuntem amb el Robert, els de Cycleworx i Anza per anar a sopar a un italià i oblidar-nos de l'arròs. És l'hora del turisme, ja que tenim un dia i mig a Bangkok.

DIA 8/9 - DIVENDRES 9

Les fotos poden parlar per sí soles. Temples, molt temples, volten en barca, canals, tuc-tuc, una mica de tot per aquesta ciutat mescla de modernitat i tradició, de riquesa i pobresa. Una ciutat per perdre's. Possiblement el millor viatge de la nostra vida. Possiblement, això només sigui de moment.

Estic contentísssim de com ha anat tot, de la gent que hem conegut, que potser no torni a veure mai...però potser sí. Aquesta herència anirà amb mi per sempre.

La setmana 19 s'acaba amb una tornada cap a casa, on està plovent moltíssim i tothom es raja de Remences. El resum corredor de les dues setmanes, és d'uns 650km en pocs dies. Esperem haver-los incubat bé i donar guerra a Terra de l'Aigua.