Època d’activitats alternatives, aquesta setmana es presentava amb el retorn de l’spinning i la JuankyXtrem. Jo, tossut, seguia amb els acoples de crono, i dimarts em feia unes series de migdia pels plans vallencs, uns 35km, rematats amb un segon sector de tarda, una dura classe d’spinning amb el bojos del Forma Sport. Total, uns 50km. 
Dimecres tornava a sortir al migdia, fent només un parell d’intervals, ja que picava de costat, i dijous el retorn era al Faro, 2 classes més.
Finalment, divendres feia la tercera intersetmanal d’uns 55km aquest cop, allargant per Sant Salvador-Pallaresos-Bràfim-PlaStaMaria, poc abans d'assistir al torneig StagePro de bàsquet a Reus, on hi participaven Pamesa, CAI, Madrid i Joventut. Tot i odiar-los a tots, em va semblar bé apoiar aquesta iniciativa d'esport de primer nivell, i és que no deix de ser un luxe que en Ricky Rubio o Felipe 'Espartaco' Reyes vinguin a jugar al teu poble. Total, estàvem a divendres amb 170km.
Dissabte vam quedar amb l’Uri, el Ninu, Mise i Oscar, per fer un Escornalbou ocult-Teixeta-Colldejou. Sempre sota un xiu-xiu molt suau que no arribava ni a mullar, vam descobrir la pista encimentada que porta al restaurant del Castell. És menys dur que Riudecanyes, jo ho prefereixo xq per allí m’asfixio. Total uns 110km.
Diumenge, Cornudella, JuankyXtrem. Grandiosa currada del Proa, en forma de raid adaptat al que ens agrada. 2 sectors de crono (1 plana, 1 muntanya), 1 cursa urbana, 1 prova d’orientació en muntanya i 1 sector d’escalada. Ens ho vam passar de conya en la que, de ben segur, és la millor etapa d’aniversari d’aquest any.
La primera crono, uns 10km des de Les Ventes dins Poboleda i tornar. Semblant a lo de Tailandia, em va anar força bé, rodant a més de 38km/h.
Després tocava la cursa urbana, 2 voltes de 2’5km per Cornudella, amb molts canvis de ritme. Aquí el canvi de disciplina, una tònica durant el dia, començava a castigar. Personalment al principi em vaig morir. 
Tornem a la bici per fer Cornudella-Siurana i tornada. Uns 12 km, però amb 4’5 de dura pujada. Aquí les diferències ja no eren segons. Encara així, penso que em va anar prou bé.
El quart sector, des de Siurana poble, era el més temut. Una orientació, que començava baixant fins al pantà, on estaven totes les balisses. Tret de les baixades, on conec les meves limitacions, he de reconeixer que em vaig orientar prou bé, i això em va permetre arribar tercer, encara que a una vida del Ninu i el Proa. Lògic, però content. 
La darerra prova, el sector d’escalada, era un 4, asequible per una colla de setos com nosaltres. Jo em vaig quedar a una xapa de dalt, però més que suficient. La poca tècnica es pot suplir tirant de braços i cames…fins a cert punt.
Dimecres tornava a sortir al migdia, fent només un parell d’intervals, ja que picava de costat, i dijous el retorn era al Faro, 2 classes més.Finalment, divendres feia la tercera intersetmanal d’uns 55km aquest cop, allargant per Sant Salvador-Pallaresos-Bràfim-PlaStaMaria, poc abans d'assistir al torneig StagePro de bàsquet a Reus, on hi participaven Pamesa, CAI, Madrid i Joventut. Tot i odiar-los a tots, em va semblar bé apoiar aquesta iniciativa d'esport de primer nivell, i és que no deix de ser un luxe que en Ricky Rubio o Felipe 'Espartaco' Reyes vinguin a jugar al teu poble. Total, estàvem a divendres amb 170km.
Dissabte vam quedar amb l’Uri, el Ninu, Mise i Oscar, per fer un Escornalbou ocult-Teixeta-Colldejou. Sempre sota un xiu-xiu molt suau que no arribava ni a mullar, vam descobrir la pista encimentada que porta al restaurant del Castell. És menys dur que Riudecanyes, jo ho prefereixo xq per allí m’asfixio. Total uns 110km.Diumenge, Cornudella, JuankyXtrem. Grandiosa currada del Proa, en forma de raid adaptat al que ens agrada. 2 sectors de crono (1 plana, 1 muntanya), 1 cursa urbana, 1 prova d’orientació en muntanya i 1 sector d’escalada. Ens ho vam passar de conya en la que, de ben segur, és la millor etapa d’aniversari d’aquest any.
La primera crono, uns 10km des de Les Ventes dins Poboleda i tornar. Semblant a lo de Tailandia, em va anar força bé, rodant a més de 38km/h.
Després tocava la cursa urbana, 2 voltes de 2’5km per Cornudella, amb molts canvis de ritme. Aquí el canvi de disciplina, una tònica durant el dia, començava a castigar. Personalment al principi em vaig morir. Tornem a la bici per fer Cornudella-Siurana i tornada. Uns 12 km, però amb 4’5 de dura pujada. Aquí les diferències ja no eren segons. Encara així, penso que em va anar prou bé.El quart sector, des de Siurana poble, era el més temut. Una orientació, que començava baixant fins al pantà, on estaven totes les balisses. Tret de les baixades, on conec les meves limitacions, he de reconeixer que em vaig orientar prou bé, i això em va permetre arribar tercer, encara que a una vida del Ninu i el Proa. Lògic, però content. La darerra prova, el sector d’escalada, era un 4, asequible per una colla de setos com nosaltres. Jo em vaig quedar a una xapa de dalt, però més que suficient. La poca tècnica es pot suplir tirant de braços i cames…fins a cert punt.El resum de bici de la setmana, uns 300km, per posar-me en 11150. Però per damunt d’això, el record d’una jornada guapísima. El reconeixement al Proa, que també s’ha de sentir ple per l’entrega que hi vam posar. Avui és dimarts, i han passat dos dies. Jo encara no camino bé. De fet, estic pitjor que ahir, i aquesta tarda tinc classe. A veure què tal!
Dissabte, 9 del matí. Isaba. Nou recorregut a la força, fent Laza-Larrau per Espanya, i després la tornada per l’Issarbe. Les sensacions però, familiars. Tot i començar el Laza progressant, i fent el Larrau a ritme fortet, 14-15 coronant amb l’Oscar, em començo a creure que estic gastant més del que toca. Per cert, Larrau per Espanya no està malament. 
Els ‘plans’ navarresos ens aproximen a la trampa de la marxa, l’estació d’Issarbe. Tot i saltar-me una mica la cadena, el començo amb agilitat i sense perdre la referència de l’Oscar, sempre a vista. Això no és dolent, però sí ho és que se’m comenci a fer pesada la part final, en teoria més suau, on ja noto que per mantenir referències he de cremar bastanta traca. A aquesta hora ja m’imagino com acabaré, però ara que hi estem posats, intento no perdre temps, ja que fins allí, és descarat l’any que m’està sortint millor. 
Arribem a l’innombrable, al meu terror. Em despenjo voluntariament de l’Oscar, no vull seguir ningú, i vull anar molt suau fins Larrau poble. De fet, hi vaig, però els darrers 500m abans d’arrribar-hi, ja em poso en uns perillosos 8 per hora, sense recuperar. L’Oscar fa una xispa al poble, arribo jo i li dic que vagi fent, que allí comença el meu calvari. Des d’allí fins dalt, és un forat negre, a 6’5-7 per hora, incapaç d’anar a 10. Recordo la Iratí, on vaig pujar el monstre en 53’. Aquí dubto fer menys de 1h40’. Només el pas de l’Uri, coronant Erroymendi, a qui no puc ni parlar-li, ni evidentment seguir, trenquen una monotonia tètrica. Un cop més, em pregunto ‘com collons es puja bé aquest port en aquesta marxa???’ 
La resta, pillar un grupet cutre per arribar, una vegada més, amb un desastrós crono de 6h35’. Fatal. L’Oscar em fot 15’ en una pujada i una baixada. L’Uri, més de 5’ en 2km de pujada i una baixada. I estava per fer 6h15’ si l’hagués fet amb dignitat. Menció pel Kaito, que pateix com un gusano per arribar. Aquest sí té mèrit. I per l'Uri, que acaba prou bé l'examen de final de temporada. 
Tornada a Reus, i diumeenge de cocacola sense donar un pal ni res que s’assembli, per sumar 50 milletes més.
Diumenge sortíem l’Oscar, el Ninu, el Rafa i el Proa. Van ser 100km en bona part plans, primer cap a Hospitales i després cap a la cola, i finalment acabant l’Oscar i jo al Coll de la Batalla. El més entretingut, les sèries acoplat amb el manillar. Això m’agrada molt, i de cara al 2009, m’apuntaré a alguna crono.
