A poques hores d'un esdeveniment que em fa molta il.lusió, de nou. Per segon any consecutiu assistiré a un partit de Top-16 de l'Eurolliga. Si l'any passat el Barça-Maccabi ens va encantar, aquest cop ens visita el campió d'Europa, amb un planter en el que més de la meitat de l'equip és desequilibrant.
Tot i els darrers resultats, el Barça-Panathinaikos de dijous es presenta com un duel a vida o mort, sobretot pels grecs. Nosaltres tampoc ens podem despistar, amb 1-1 la victòria a casa és clau. Els d'Obradovic estan amb l'orgull ferit, i tot i considerar-nos favorits per mèrits propis, el rival segur que tard o aviat despertarà, com va fer l'any passat en una Final Four en la que no era favorit.
I paralelament, tant de bo tots els culés poguem disfrutar uns minuts veient jugar a un dels herois de l'Eurolliga'03, en Sarunas Jasickevicius, un dels estrangers que més ha connectat amb el Palau, i pel qui encara avui sento una gran admiració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada