Com als vells temps, cadascú amb el seu puto maillot. Això vaig dir ahir en acabar mentre la Natalia ens feia la foto. Un comentari i una foto, que mesclats en tot aquest conjunt d'històries de merda d'aquests darrers 6 mesos, em fan pensar, una bona estona, de cara al futur. Pensar en fer una cosa, perquè ens agrada, o totalment el contrari, perquè de fet ningú ens ho ha demanat. I és que tot era molt bonic també, quan no ens buscàvem follons. Just ride & travel & enjoy. Potser com hauria d'haver sigut sempre...
Ahir un regust trist d'inici. Sabeu? En la única social gironina que vaig fer al 2009, a Sant Joan les Fonts, va ser on vaig coneixer al masaai. Em va sorpendre que, apart de tenir un bloc divertidíssim, el tio era un guerrer en bici. Ahir hi faltava...però no el seu esperit, i és que de gent amb ganes de donar tant o més pel sac, n'estava ple.
Tope d'inscrits, i de nou un circuit trencacames. Jo, com de costum, no em poso on no em demanen, així que em quedo darrera, i quan arriba el primer port, avanço uns llocs, però no podem enllaçar davant. Clar, només pugem a 30 per hora! Formem just a baix un segon grup, d'uns 30-40, encara que ja veiem la cursa lluny, doncs el pilot d'uns 80 se n'ha anat. Llàstima em col.loqui tant malament, xq les cames m'agrada com van.
Les Encies, el tomb per l'Estanyol, com vam fer amb l'Edu Ararà en la Volta a Girona, completen un recorregut atractiu, com sempre que hem acudit a les cites gironines, un pel cares, per cert.
Ara comencen les socials per les nostres terres. Morell, Canonja, Tortosa, Mont-Roig... fa bona pinta oi?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada