SETMANA 23 / 2008

La setmana amb més marxes de l'any, acabaria sent la setmana de la Bonaigua, la única que m'havia promès no fer. Però bé, no passa res. Aquest cop em va picar per sortir cada dia, així que al trapo.

Dilluns volia un relax, estirar cames després d'Andorra. I així va ser. 45km rodant amb el plat petit, suau, lent. Un problema (darrera l'altre) em va aparèixer. Punxar...en el moment que plovia...amb una manxa que no em funcionava...amb una gasolinera a prop...però sense adaptador de vàlvula petita...sense mòbil ni diners. Resum, tornar a llanta fins al cotxe, amb tot mullat. Al menys, va ser un dia suau a la força.

Sòlid dimarts amb 35km a fondo pels voltants de Valls, abans de fer una classe d'spinning, també a gas.

Excepcional dimecres. Una sèrie de 55' a 36km/h de mitja, amb vent, per Puigpelat-Argilaga-Secuita...seguit d'una gran Teixeta de tarda amb l'Òscar i el Rafa. Vam fer-la bastant a fondo.

Dijous volia una mica més de calma. Només els dos spinnings al Faro més tranquilets. Divendres a rentar la bici i cap a la Pobla de Segur, nit abans de la Bonaigua. Abans de la marxa, 220 milles aquesta setmana.

Dissabte 8'30 matí. La Pobla de Segur. Em sabia bé, des de Tailàndia. Estava entrenant curt però fort, i anava bé. Sempre havia tingut un referent a les marxes, els 5h56' de la Bonaigua'06, la que considerava la meva millor marxa. Em creia capaç de millorar-la.

Al principi es va sortir lent, s'olorava vent en contra fins Vielha. Estava davant amb en Miquel Gubianas, la incorporació mediàtica AC77 pel 2008. Volia entrar a Perbes davant, així que vaig seguir allí, i a la primera corba anava tercer. Aquest cop, em va passar gent, però no tanta. Uns 25-30 i ja tenia el cor calentet per aguantar ritme. El primer grup s'estirava al poble, i el veiem a uns 30". Vaig coronar Perbes bé, amb el grup de Riudecols, el Joan i el Francesc. Amb ells, sabia que això seria un grup currante, segur.

Des de Pont de Suert, molt de vent. El grup es va fer gran, unes 40 unitats, i al peu del port del Túnel de Vielha, amb el primer grup a vista a menys d'1', em vaig decidir a estirar tota la pujada, contra el vent, i que seguís qui pogués. M'ho vaig menjar tot, i vaig caçar al Culito a 5km de dalt. Jo potser em vaig cansar més del que tocava, i vaig fer la feina a molts del grup...però m'era igual. Jo volia seguir i seguir, i espavilar per millorar temps. Si em notava fort, havia de tirar.

La Bonaigua va començar forteta, amb un grup d'uns 30 que, poc després de Salardú estava destrossat. El primer grup era lluny, però no més de 2'. El mestre Perelló es notava super i va atacar. Ja no el vam veure. Jo em trec el barret. Per darrera, un grup d'uns 6-8 seguíem pujant fort, bastant fort, 15-18 km/h. Potser la pujada no la vaig fer tan bé com al 2006, però sabia que al baixar el grup seria gran i el vent a favor. S'havia de donar tot!!! A dalt vaig pillar el Hammer, que aquest cop no havia pogut seguir davant però al menys no s'havia desfondat. N'estarà aprenent?

La baixada penosa, indigne d'una marxa així. Ara és igual. A baix, amb 4h20', baixar de 6 hores ho veia complicat...però erem uns 15 i ens coneixíem bastant. El Francesc de Riudecols, el Carles Juncosa, el Mario de Flix, el Gubi, Hammer, jo... La clau, per mi, va ser el Carles Juncosa, que va fer uns relleus molt forts just arribats a Esterri. I així vam començar a rellevar tots, quasi sempre a 45-50, amb vent a favor. Com més km passaven, més possible veia millorar. Jo també vaig colaborar força, sobretot des de Llavorsí. I així vam arribar a la Pobla, amb 5h53'48", 3' més ràpid que al 2006, i donant temps al 26è (jo vaig quedar el 43).

Acaba la setmana amb la moral pels núvols. Aquests registres tenen molt de mèrit...i inclús podíem haver fet menys si no fos per la lenta sortida i el perillós descens de la Bonaigua. Tant fa.

405km aquesta setmana i més de 7000 a 10 de juny. Estic de conya!!!

SETMANA 22 / 2008

La setmana de l'atac del pipi aportava un nou ingredient, les classes al gimnàs Faro. Aquest dijous començava i tenia ganes de veure...lo bona que era la gent.

Després d'un dilluns en pau (amb la última classe de francès), tocava un dimarts amb spinning, passat per aigua. No vaig poder sortir (a mi, si no és en cursa, això de la pluja em fa venir peresa).

Dimecres vaig començar a perdre la Marxa als Ports d'Andorra, fent la darrera sortida a pota amb el Ricardo, un dels millors companys que he tingut a la feina, i a qui li desitjo el millor...menys quan jo corri contra ell. En resum, 1h45' de cursa a pota, camí i asfalt, pujades i plans, i molt molt molt de mal a les cames (després de 3 mesos sense fer running).

Dijous vaig fer les dues classes al Faro. Hi ha un cert nivell, he anat a millors llocs, i sens dubte a pitjors. Es poden pulir, es mereixen que els segueixi entrenant.

Divendres vaig fer la única sortida intersetmanal, un clàssic Teixeta-Colldejou acabant per la costa, per un total de 85km, amb l'Oscar i el Proa. Després un Indy 4 al cine i uns sucs de pinya al Pilée...i dissabte marmotero fins a despertar-me a les 12. Una mica de marujeo, dinar familiar i a veure la pujada al Mortirolo i a en Contador assegurant la maglia rosa...i cap a Andorra.

Diumenge 6 matí. Terra mullat i no plou perquè Déu no vol. Que així sigui! La Marxa té nou recorregut (aquest cop l'han encertat fent una mica de transiciço fins al primer port, que resulta molt guapo). Aconseguim amb dificultat coronar amb els de davant. En l'enllaç cap a la Rabassa, el Ninu pega un pal valent i se'n va. Veient el pèssim tempo camí de l'aduana, decideixo parar a fer un riu amb no menys de 15 persones més. I en aquell moment, un desgraciat valencià, d'on havia de ser, pega un palo i comencen les hostilitats. Començo la Rabassa amb 45" de retard, i amb un cabreig dels bons. La pujo bé, com mai. Remonto posicions, però no moltes. Estic approx el 25e a dalt. Baixo bé, i la Comella fa mal. Aquest cop no és al principi, i dol. L'últim mig km, ja em quedo buit. Porto a la meva bola des de l'aduana. Engolasters és un calvari a 9km/h. Arribo dalt amb més pena que glòria, sabent que podria haver fet un top 20, que per mi no és poc. Tot i així, les sensacions segueixen sent molt positives aquest any i això em motiva a seguir lluitant...contra valencians mamons que trenquen la cursa quan mig pilot fa consentidament una parada tècnica. Fàstic de gent!

En resum, poc menys de 300km aquesta setmana, però prou bons. Esperem pari de ploure, i tornem a trobar-nos aviat amb el Gerard, el David & pare, el Kiko i tota la patrulla de pulgas azules del ACA.

SETMANA 21 / 2008

Aquesta setmana no hi havia marxa, ja que no ens admetien a Graus per tenir les inscripcions a tope. Així que a preparar Andorra! Va ser la setmana dels entrenos parcials: sortides d'1h + spinnings tot seguit.

Dimarts vaig sortir al migdia, a fer la ruta plana de Pla Santa Maria-Puigpelat. Després, a la tarda, ja que la classe d'spinning era a les 7.30 i del curro sortia a les 6, doncs vaig fer una altra hora, direcció Secuita-Nulles, per tot seguit fer l'spinning a fondo. Total 80km.

Dijous, más de lo mismo. Sense sortir al migdia, però si a la tarda abans de classe, direcció al Paterberg de Vallmoll-Puigpelat...i més spinning. Total 50km.

Divendres, al plegar a les 2, tocava una nova sortida de 2h30', Perafort-RieraGaià-Salomó-Masllorenç-Rodonyà-Valls, veient passar en Chavanel escapat a l'etapa de la Volta que acabava a El Vendrell. Després vaig passar per Cambrils a recollir uns apunts de gabacho, i em vaig apuntar a fer la classe al pavelló. Total, 85km.

I finalment dissabte, sortida passada per aigua. Gran entreno doble, doncs quasi tothom es va rajar. Amb el Ninu vaig fer Albiol-Vilaplana-Alforja-Castillejos-Mussara-Botarell-Reus per total 110km. No està mal. Sempre quedarà per nosaltres la imatge de les cascades de la Mussara, impressionant la que queia. Per la tarda vaig quedar amb la colla de la Tricia, dels filipins del Tour of Egat, que estaven de vacances a Barna. Així que diumenge va tocar dormir tot el que hi havia acumulat.

I així ens presentem al magnífic mes de juny, amb Andorra, Bonaigua, Irati i Ariegeoise al davant. Acumulant entrenos frikis, però també intentant descansar. A tope!!!

SETMANA 20 / 2008

Aquest setmana començava amb la sola idea al cap de comprovar si la cursa tailandesa havia sigut positiva o no. Així que dilluns vaig anar a deixar la bici a l'Iglesias, ja que tenia alguna cosa xunga a la tija. Fins dijous no hi hauria bici...i això no m'agradava.

Amb les perspectives, dimarts vam acumular 1hora pre-spinning a fondo, 1 una classe més. Per si les mosques, el temps seguia sense acompanyar. Dia sí, dia també, pluja. Dijous vaig recollir la bici i vaog poder sortir una estoneta. Vaig pujar la Teixeta, i vaig allargar el loop del Pere Mata fins l'Ermita de Santa Anna de Castellvell. Total 55km. Divendres volia estudiar, ja que tenia examen de francès el dilluns...i dissabte, vista la pluja, també em vai quedar a casa. Poques milles, però cames bastant descansades, pel que havia vist el dijous.

Arribava Terres de l'Aigua, i una petita finestra de temps ens permetria disputar amb bon temps. La marxa no va comeençar molt ràpid, bo per mi. Així que començava la pujada al Turó de l'Home, i les sensacions eren força bones. Vaig progressar en el grup i, a diferència de l'any passat, no em notava clavat camí a la Costa del Montseny. Vaig agafar un grup i vam anar tensant fins dalt. Era un tercer grup de cursa, i de baixada aconseguíem. abans del segon port, enllaçar amb el segon grupet, el d'en Gubianas. Vaig patir per coronar amb ells, però no vaig patir menys que ells. Bé, faltant la pujada final, hi havia un grup d'uns 25 davant i després nosaltres. No estava mal, i les cames em funcionaven, així que tot i unes rampes inicials, la puja a Riells la vam fer el Gubi i jo tensant bastant. Dels 20 que érem a baix, vaig arribar el 6º, cosa que demostrava que les cames anaven prou prou bé.

En Hammer va seguir amb els seus problemes a la roda, i això que ho hagués fet millor que jo, suposo. L'Uri progressa adequadament, i ja va fer millor temps que jo l'any passat, la Judit també va venir. Sensacions prometedores pel futur!!!

SETMANA 18-19 / 2008 : DIARI DE TAILANDIA

Doncs de tornada a casa farem un resum de dues setmanes inoblidables, d'un viatge per recordar, a Tailandia en motiu del Tour of Egat.

La setmana 18 començava amb dilluns festiu, dimarts spinning i poca cosa més, ja que el dijous marxavem i calia anar-ho preparant tot. Així que ens plantàvem a dijous, amb tot carregat, i tothom a despedir-se de nosaltres. Teníem un dia sencer de viatge fins a Bangkok.

DIA 1/2 - DIVENDRES 2

Arribem passades les 16h hora local. Ens venen a rebre 3 tios de la organització ¿?, i ens ajuden amb els tràmits per les bicis, que s'han quedat a Londres. Bé, ja arribaran. Ens trobem al Robert, anem cap a l'hotel Royal River, al costat del riu, i justet per anar a sopar, que a les 19 ja és tard, allí.

DIA 3 - DISSABTE 3

Aprofitem un dia de turisme abans de la cursa, i visitem el curiós mercat de Chatuchak al matí. Comencen les primeres compres, la primera d'elles el polo del club, rosa, que usarem pels actes oficials, i comencen també els primers regatejos. Deprés agafem el metro i anem cap al centre més europeu, ple de gratacels, i fem un tomb per allí, on ens trobem un show molt estil manga que ens sorprèn.Ens toca tornar a l'hotel. El sopar d'inauguració de la cursa és a les 18...i encara no tenim les bicis.

Finalment, i després de sopar, on la gent ens mirava amb cara molt extranya i de respecte cap a aquest equip espanyol, arriben les bicis, les muntem amb algun apanyo, i fem 200m per comprovar que tot està ok.

DIA 4 - DIUMENGE 4

A la sortida de l'hotel, a les 6 del matí, ja esmorzats, ens fan anar a la seu d'Egat, on ens ajuntem amb la resta de tailandesos que faran la cursa. Els moments previs són genials, ens ve la ministra d'industria tailandesa a saludar-nos, helicòpter, AC77 a primera fila, i neutralitzada amb la ministra davant en btt. Impressionant. Tenim un enllaç d'uns 30km fins la sortida real, a les afores de Bangkok, per escalfar.

La cursa de veritat comença, i tot Déu va a per nosaltres. Passen uns 100m i ja hi ha el primer palo. Nosaltres hi anem. Ja estem al lío! Tot comença rapidíssim, i la calor és extrema. La temp mitja de l'etapa serà de 35º. Correm amb els juniors, que no paren de saltar. Anem molt asfixiats, a 53 per hora bastanta estona. És quasi tot autopista que es fa a fondo, fins Nakon Nayok, on agafem la carretera que ens porta a la presa. Últim km en pujada i tothom molt fus a dalt. Quasi 98 km en 2h13'.

Per la tarda, la part divertida, una crono de 8'6km que faig en 13'2". Per ser la primera de la meva vida, no està mal. I em va molar molt, ja veurem si en faig més. Vaig acabar el 15e a 1'30" del guanyador.

DIA 5 - DILLUNS 5

Des del peu de la presa, fina a dalt del parc natural de Khao Yai, uns 85km amb els darrers 30 picant amunt. L'etapa comença molt tranquila, mostra de que la pallissa del dia anterior no només l'hem patida nosaltres. S'eviten les fugues i tot molt controlat fins a peu de port. La pujada comença a ritme fort. El Bianchi, l'Air Force Team, el Colin i nosaltres estem davant. El Bianchi tira molt fort i ens deixa. Jo passo uns sofocons inicials i em recupero. La pujada té bastants descansos i es pot fer fort. Començo a passar gent i vaig a més. Arribo dalt el 17, a uns 9' dels primers. Les sensacions han sigut bones, i hem acabat bastant bé tots. Trasllat llarg al paradís de Supalai, per fi massatges tailandesos, i demà, guerra.

DIA 6 - DIMARTS 6

Tot i no acabar en alt, és l'etapa reina. Són 140km, o sigui que en sortiran uns 155. Estem abans de sortir a 38º, 8 del matí. No fa bona pinta. La sortida és criminal. Ens hem promès intentar-ho, i abans del 5e metre de cursa, ja hi ha el primer palo. Hi sortim l'Oscar i jo, i als següents també. La calor és extrema i em començo a trobar fluix i sense ritme. A la primera emboscada, amb tailandesos per davant, no puc seguir el ritme, em quedo però puc enllaçar. A la segona, no més enllà del km25, em quedo tirat definitivament, i sort tinc de pillar un grup amb el que faré l'etapa. Per davant, l'emboscada tailandesa contra el Colin, el líder, és brutal. Hammer i Oscar li regalen la cursa al Colin, ja que marquen un tempo que no permet a ningú agafar avantatge. A peu del port King of the Mountains, cedeixen i es deixen a la seva sort. Jo per darrera, millorant, però ja molt lluny del cap. I el Proa, patint molt en les pujades per la calor, que avui arriba als 48º, prou feina té en anar fent.

Acabem l'etapa. El Colin manté el líder. Arriben 15 en 2 minuts, després el colega del Colin, el Nick, a 22', després Hammer i un altre a 27', i després l'Oscar jo i algun més a 33'. Enmig, res. Massacre total d'etapa. Tornada a Supalai, piscina, sopar i massatge. Aquest lloc enmig de res ni ningú és genial.

DIA 7 - DIMECRES 7

Darrera etapa de tornada a Bangkok. Es preveu una avorrida toranada, a ritme alt per evitar fugues orientals i que el Colin acabi guanyant la cursa. Per fi correm com un equip, quasi sempre junts. Amb el Hammer que té més palanca intentant posar-se en alguna fuga, i els altres amb l'Oscar per l'sprint final. El ritme és molt alt, 42-45km/h. Finalment, en l'sprint no aconseguim posar-nos del tot bé, però estem contents d'haver estat disputant fins l'últim dia allí, no gaire lluny. 115km més al sac, enllaços a part.

Es hora de celebrar la cursa. Ens ajuntem amb el Robert, els de Cycleworx i Anza per anar a sopar a un italià i oblidar-nos de l'arròs. És l'hora del turisme, ja que tenim un dia i mig a Bangkok.

DIA 8/9 - DIVENDRES 9

Les fotos poden parlar per sí soles. Temples, molt temples, volten en barca, canals, tuc-tuc, una mica de tot per aquesta ciutat mescla de modernitat i tradició, de riquesa i pobresa. Una ciutat per perdre's. Possiblement el millor viatge de la nostra vida. Possiblement, això només sigui de moment.

Estic contentísssim de com ha anat tot, de la gent que hem conegut, que potser no torni a veure mai...però potser sí. Aquesta herència anirà amb mi per sempre.

La setmana 19 s'acaba amb una tornada cap a casa, on està plovent moltíssim i tothom es raja de Remences. El resum corredor de les dues setmanes, és d'uns 650km en pocs dies. Esperem haver-los incubat bé i donar guerra a Terra de l'Aigua.

SETMANA 17/2008

I ara venia ja de debò. La setmana la començava de curset fins dimecres a Anglaterra. Bé, dilluns tenia lliure, així que vaig baixar fins a Londres, per fer de turista hooligan, un deute pendent des de feia moltíssimanys. Vaig visitar tots els camps d'equips londinencs de la Premier, per acabar al concorregut i clàssic Picadilly. Dimarts i dimecres, de persona passiva, curset per la feina i menjar i no suar. Vaig arribar a Reus furiós per fer algo. Era la setmana de Degollaos, i el meu pes sobrepassava els 77kg.

El dijous no vaig poder sortir, per feina acumulada, i divendres, l'únic dia per rodar, em vaig posar el manillar de crono per practicar per Tailandia. No era la millor preparació per Degollaos, que pràcticament tirava a la brossa, però no hi havia més dies. Lo de la pose de crono és brutal, et catapulpes...però les nostres bicis no són les adients. Bueno, 80km amb series i a l'endemà, 4.30 del matí, cap a Venta la Pintada.

Dissabte, Degollaos. La sortida eren 50m en baixada i 2km al 8%. Les carreteres bastant fetes pols. Al km70, quan coronaves el que segons altimetria era el 3er port, no portaves menys de 8 pujades sòlides, res de repetxons. Una autèntica emboscada. Després teníem l'únic tram d'enllaç, per completar la pujada final que, evidentment, no era una, eren 4+8km enllaçats. Durant tot el dia em vaig notar una mica out, només al 3er port em vaig sentir bé. La última pujada va ser un funeral. Finalment, 4h51', a poc d'en Hammer que va tornar a morir després de viure in-situ el rush del grup principal.

Inici i primera rampa dels Degollaos a la dreta

La tornada a casa ens va obrir els ulls. Anar a Rocafort el diumenge, a sac, fins a morir. A ajudar a l'Uri, que tenia llicència per morir. Així, que, després d'un suc amb el nou night-group AC77, el que són les coses, al Pilee, a dormir 4hores que esperava Rocafort.

Diumenge, 5.30 del matí, cap a Rocafort. Vaig anar amb l'Uri quasi tota l'estona, ajudant-lo a enllaçar grups, passant de la cursa, que les cames ja no podien més. Cap al km 70, ens vam trobar en Hammer, que havia tornat a assaborir el cap de cursa, i s'havia deixat caure. Vam fer uns últims relleus per l'Uri, i començant Forés, vam abandonar tota activitat ciclista, per deixar-nos a la nostra sort, i fer recte a meta. Per cert, els andorrans van fer una exhibició, el David 1er i el Gerard 3er. Nosaltres, 115km al sac, i l'Uri, va acabar amb molt bones sensacions. Tarda playiki amb Laura, Aida, Proa i Oscar i merenar porc dolç-salat amb l'Uri també.

I amb aquests 335km, la preocupació del pes, però l'esperança d'haver fet un bon hivern, ens plantem a la setmana del viatge més exòtic de la nostra vida, a Tailàndia.

SETMANA 16 / 2008

Darrera setmana abans del cicle clau de la temporada. Degollaos, Tailandia, Aigua, Andorra, Irati, Ariegeoise...tot va ja en fila!!! El dilluns tocava descans, i el dimarts les dues classes d'spinning, com quasi sempre, a fondo. M'encanta fer-les a Valls, són uns matats i es deixen exprimir. Dimecres estava un pel vago i vaig decidir fer descans també, i va arribar dijous.

Després d'un matí de pluges, la tarda oferia un sol traïdor, segurament amb vent. Vaig sortir de Reus amb la Teixeta al cap, però més o menys en aquella zona, només allí, hi havia un cel super-gris. Tota la resta, Mussara, Cambrils, Morell, sol. Les primeres gotes em tocaven abans d'arribar a Riudoms, amb el vent semblaven agulles. Cap a Montroig em vaig rajar ja de la Teixeta. Empapat, amb pluja i vent, vaig decidir completar la ruta plana cap a Montroig-Cambrils-Pineda-Vilaseca. Les cametes mostren que Van der Flecha va pillar. Arribant a Reus vaig fer un Pere Mata. Crec em vaig trobar en Tardiu i la Rosa Tena. Era mig fosc i les ulleres empapades, així que quasi no els vaig afigurar. Només veia el Pere Mata. 60km de fúria al sac. Aquest any no paro ni plovent. Ja no hi ha marxa enrera, a fondo!

Ja que no hi havia marxes, dissabte vaig decidir fer un Baix Camp, a veure que contaven. Va tocar un clàssic Alforja-Valls-Bràfim-Salou. L'alicient van ser els de Miguel i la patrulla del Ditec CampClar, que tenien series, i ens van fer anar de cul una estoneta. Total, 145 km. Diumenge, per desgràcia, va ploure, i em vaig rajar, aquest cop sí, de sortir. Homework i poca cosa més.

Novament setmana fluixa, 235km. La preocupació la tenia en el pes. Havia guanyat una mica, i la setmana següent tocava curset a Anglaterra 3 dies (o sigui seguir engordant). Bufff.

SETMANA 15 / 2008

Setmana d'afinament tailandès que començava amb l'habitual repòs dilluns i spinning a fondo dimarts. Dimecres vaig sortir al migdia i, aprofitant que per una vegada no bufava vent, fer la ruteta de muntanya amb Lilla-Figuerola-Cabra-Pla. Són 30km, però per fer-los en menys d1 hora s'ha d'obrir l'aixeta. Dijous tenia que passar la ITV amb el León, i vaig pensar en passar-la a Montblanc, amb una sola idea al cap, Rojals.La intenció era fer-ne un parell, i després d'una suau pluja, semblava obrir-se una finestra de temps que, inconscient de mi, vaig voler aprofitar. El resultat va ser que els darrers 6km els vaig fer amb el núvol del mal descarregant sobre meu. Els 2 últims km bastant fort, per arribar calat a dalt de tot. La meva imatge era penosa: sense abric, amb els guants mullats, mitjons de carrer i sense cubres. Però no feia molt de fred, així que parlant sol vaig començar a baixar, animant-me. A Rojalons, la pluja desapareixia, i al cel es formava un doble arc iris espectacular. Sens dubte, el millor del dia. Possiblement vaig viure el millor Rojals de la meva vida. Només 1h, 25km, però dels que molen.Divendres vaig sortir a rodar una estoneta, Valls-Tarragona-Catllar-Valls, per completar 60km abans de pujar a Aren, per començar amb la colla de l'ACMontjuic el cap de setmana de l'Ironpacman.

Dissabte tocava la primera sortida pirinenca de l'abril. Des de Pont de Suert, Alt de Bonansa-direcció Laspaules-Coll d'Espina-Noales-Far de Montanuy-Vilaller-Presa de Llauset-Vilaller i tornada a Pont de Suert. Total 105km i alguna pujada exquisita. Laspaules, Montanuy i brutal Llauset, enacar que no vam fer cim per la neu.

Diumenge, etapa Pacman, amb molt de fred i molta sort, ja que només va nevar una estoneta. Barruera-Presa dels Cavallers-Aigüestortes-BoiTaull-Ermita de Durro. Inmensa pujada la dels Cavallers, i duríssima la de Durro. I total només 85km!

Bona setmana de muntanya, per acabar amb 335km de qualitat. Queda poc per Tailandia. Passo relació de pujadetes del cap de setmana

Bonansa: Fàcil i avorrideta, uns 7km amb dur principi que va suavitzant

Laspaules: Gran descobriment. Pujada amb descansos molt agraïda per paisatge Montanuy: Encerrona del dia des de Noales. Molts trams al voltant del 10% i bon mirador a dal

Llauset: Fins la presa, serien uns 12km. Asfalt pèsim, però paisatge espectacular. Molt regular al 8% approx

Presa dels Cavallers: El millor del cap de setmana, uns 11km des de Barruera, els últims 4 preciosos i assequibles

Parc d'Aigüestortes: Pista encimentada d'uns 7-8km amb poa rampa dura i bonic paisatge

Boi Taull: Famosos 17km. Els primers 5 són els durs. Després algun descans i la part final suau al 5-6%Durro: Emboscada de 4'5km fins l'Ermita, amb rampes inicials clarament superiors al 10%. Del poble a l'Ermita més sua