El que espero hagi estat la meva darrera setmana de tranquil.litat ciclista començava sense absolutament cap objectiu. Ja que per segon dissabte consecutiu tenia vacances ciclistes forçades, i el diumenge pintava força xungo, vaig optar per la carta indoor i ja veuríem.
Classes em van tocar dimarts i divendres. Això sí, per segona setmana consecutiva em tirava a l'aigua a la municipal de Cambrils, per fer unes 30 piscines abans de classe.
Dissabte, sorprenentment i per segon dia consecutiu, em tirava a l'aigua, abans de començar la jornada docent pel títol d'spinning, per completar ja 1000metres al 3º dia de nedar!!! No està gens malament, a veure si tinc un triatló més a prop del que em penso!!! Bé, amb tot vam pedalar un equivalent a 3hores de classe. Ara ens queda el darrer dissabte per la prova final, que espero passar bé. Al vespre, sopar de nucli dur AC77, per planificar roba sponsors i demés, amb en Xavi Molons com a fitxatge destacat 2009.
Diumenge em vaig aixecar per seguir la mitja marató del meu poble. Això sí, en bici, aquest any no corro, de moment, ja que m'han agafat certes ganes!!! Al menys, vaig disfrutar acompanyant bastanta gent coneguda. Hummer que progressa força a pota, amb en Pacman marcant-li cada pas, l'Emilio, el Xavi Grau, el Jordi que m'està fent el curs de monitor d'spinning, el Joan ex-Lear, el Juan Carles i el Joan del curro, i l'autèntic Antonio de Reus, el Jimenez.. Les fotos aquesta setmana, per ells.
Jo, amb les meves 6 classes i 25km de paseo per la mitja, completo l'últim horror de 115km, i arribo als 12115 aquest any.
Els spinnings els faré dimarts a Valls, només una classe, però la bona, i divendres Cambrils. Menys classes, menys peles, més descans i no arribar tant tard a casa. Ja m’està bé! I potser faré alko de piscina, que l’esquena la tinc a Cuenca!
De nit, sopar-cumple de l’Iñaki i sortida per Salou...ara toca! I algun dia d’aquests, a fer un Matinée! Diumenge vago de chacha per casa, i espectant pel Mundial, que va resultar ser un frau, una pesadilla. Fracàs tàctic espanyol i belga. Ja els està bé, per córrer malament! 
Bé, només 180km, per un total de 11850km. Les properes setmanes, amb el curs d’spinning, a bones hores després de 7 anys fent classe, potser actualitzo menys, perquè sortiré poc. De dia, vull dir!
Dimecres tornava a sortir al migdia, fent només un parell d’intervals, ja que picava de costat, i dijous el retorn era al Faro, 2 classes més.
Dissabte vam quedar amb l’Uri, el Ninu, Mise i Oscar, per fer un Escornalbou ocult-Teixeta-Colldejou. Sempre sota un xiu-xiu molt suau que no arribava ni a mullar, vam descobrir la pista encimentada que porta al restaurant del Castell. És menys dur que Riudecanyes, jo ho prefereixo xq per allí m’asfixio. Total uns 110km.
Després tocava la cursa urbana, 2 voltes de 2’5km per Cornudella, amb molts canvis de ritme. Aquí el canvi de disciplina, una tònica durant el dia, començava a castigar. Personalment al principi em vaig morir. 
Tornem a la bici per fer Cornudella-Siurana i tornada. Uns 12 km, però amb 4’5 de dura pujada. Aquí les diferències ja no eren segons. Encara així, penso que em va anar prou bé.
El quart sector, des de Siurana poble, era el més temut. Una orientació, que començava baixant fins al pantà, on estaven totes les balisses. Tret de les baixades, on conec les meves limitacions, he de reconeixer que em vaig orientar prou bé, i això em va permetre arribar tercer, encara que a una vida del Ninu i el Proa. Lògic, però content. 
La darerra prova, el sector d’escalada, era un 4, asequible per una colla de setos com nosaltres. Jo em vaig quedar a una xapa de dalt, però més que suficient. La poca tècnica es pot suplir tirant de braços i cames…fins a cert punt.
Dissabte, 9 del matí. Isaba. Nou recorregut a la força, fent Laza-Larrau per Espanya, i després la tornada per l’Issarbe. Les sensacions però, familiars. Tot i començar el Laza progressant, i fent el Larrau a ritme fortet, 14-15 coronant amb l’Oscar, em començo a creure que estic gastant més del que toca. Per cert, Larrau per Espanya no està malament. 
Els ‘plans’ navarresos ens aproximen a la trampa de la marxa, l’estació d’Issarbe. Tot i saltar-me una mica la cadena, el començo amb agilitat i sense perdre la referència de l’Oscar, sempre a vista. Això no és dolent, però sí ho és que se’m comenci a fer pesada la part final, en teoria més suau, on ja noto que per mantenir referències he de cremar bastanta traca. A aquesta hora ja m’imagino com acabaré, però ara que hi estem posats, intento no perdre temps, ja que fins allí, és descarat l’any que m’està sortint millor. 
Arribem a l’innombrable, al meu terror. Em despenjo voluntariament de l’Oscar, no vull seguir ningú, i vull anar molt suau fins Larrau poble. De fet, hi vaig, però els darrers 500m abans d’arrribar-hi, ja em poso en uns perillosos 8 per hora, sense recuperar. L’Oscar fa una xispa al poble, arribo jo i li dic que vagi fent, que allí comença el meu calvari. Des d’allí fins dalt, és un forat negre, a 6’5-7 per hora, incapaç d’anar a 10. Recordo la Iratí, on vaig pujar el monstre en 53’. Aquí dubto fer menys de 1h40’. Només el pas de l’Uri, coronant Erroymendi, a qui no puc ni parlar-li, ni evidentment seguir, trenquen una monotonia tètrica. Un cop més, em pregunto ‘com collons es puja bé aquest port en aquesta marxa???’ 
La resta, pillar un grupet cutre per arribar, una vegada més, amb un desastrós crono de 6h35’. Fatal. L’Oscar em fot 15’ en una pujada i una baixada. L’Uri, més de 5’ en 2km de pujada i una baixada. I estava per fer 6h15’ si l’hagués fet amb dignitat. Menció pel Kaito, que pateix com un gusano per arribar. Aquest sí té mèrit. I per l'Uri, que acaba prou bé l'examen de final de temporada. 
Tornada a Reus, i diumeenge de cocacola sense donar un pal ni res que s’assembli, per sumar 50 milletes més.
