W1007 : SOCIALS CANONJA + MONTROIG

Per segon cap de setmana consecutiu, el meu panorama ciclista estava replet, un pel massa.

- Divendres tarda, spinning 2h 19-21

- Dissabte tarda, social Canonja

- Diumenge matí, social trencacames, ara Montroig

Els dubtes evidents. La Canonja era més dura i Montroig era semblant de dura. De moment em fan menys mal les cames que fa 1 setmana. Veurem demà. Per cert, demà tb spinning :-(

Dissabte. 2º Canonja. Per fi sol, però molt de vent. Se surt amb control del CJAM, fins que en Font s'escapa amb 5-6 makinots més. Ens porten 1'46 a La Selva. Al pilot no hi ha control i no es vol anar cara a l'aire. No m'extranya. La Batalla comença nerviosa, allà s'ha de fer tot. El meu objectiu és intentar no perdre el primer grup. No ho he aconseguit mai. Hi ha 2-3 caigudes, 2-3 sortides de cadena. Aquesta vegada, increíble, però no en pillo cap. A la rampa xunga, progresso fermament al pilot, i a dalt corono a prop d'un 3º grup, amb diferències mínimes, però diferències. Giro el cap, ningú. Toca remuntar o quedar-me.

Buff quin calentón! Persisteixo jo solet i davant s'aturen un moment. Puc arribar a ells, i en un no res els 3 grups s'ajunten. Per fi he aconseguit superar la Batalla i agafar el grup bo. Pot semblar un objectiu bastant estúpid. Per mi no ho era, i em fa il.lusió, per això ho dic. Cap a Alforja, es neutralitza la fuga, i de nou el CJAM col.loca algun component a la nova escapada, en Cervantes n'era un. Amb el líder tranquil al pilot, volarem fins a meta, arribant a mig minutet del guanyador Gabriel Hernandez.

Diumenge. Mont-roig. Previsió pluja (...i acabarà plovent). Un circuit de Mundial. Li faig la pilota al recorregut, però és molt guapo. Llàstima que avui la pluja a meitat de cursa l'ha convertit en bastant perillós. A la primera volta, l'Arnau, local hero, s'escapa amb en Victor Iturat i alguns corredors més. Sincerament he perdut la noció de cursa. Em conformava en estar al grup, perquè després d'ahir el tute era potent. Només se que en Victor ha caigut i crec s'ha fet mal. Tant de bo fos mentida.

Les rampes de Riudecanyes...aquest any no les he passat tan bé com l'any anterior. Però les he pogut aguantar al pilot. En Xavi Carnicer, que portava gravat al front anar a totes avui, no s'ha pogut col.locar en la fuga bona. A la 3º volta, caigudes per pluja, i a la darrera, molts palos intentant, al menys, un lloc de prestigi. En Jose ha fotut el pal més sòlid, i s'ha escapat en solitari. L'han pillat només alguns i ha fet un molt bon top-10, crec. Jo m'he acollonit bastant i he preferit anar demà a treballar. Hem entrat amb en Tardiu i l'Oscar lleugerament tallats del grup, 10-15", però estic sencer. L'Arnau acabarà guanyant la cursa de casa, com havia de ser.

I finalment agraïr a tots els que ens heu donat suport per la carretera aquest finde, per les carreteres de casa nostra. I en especial al Paco, en el present director d'equip per la patilla i d'aquí no gaire al mig del pilot.

W1006 : SOCIALS CANONJA + TORTOSA

Sens dubte es presentava un cap de setmana mogudet. Enllaçar dues socials dissabte tarda-diumenge matí crea dubtes, al menys a matats com jo. Cert és, fent un salt en el post, que les dues curses les ha guanyades en Victor Iturat, i per tant, això de guardar forces, fer el remolón i tal, doncs queda en paper mullat davant de demostracions com les que ha fet el jove i valent corredor del CJAM.
Dissabte tocava el retorn de la Challenge de la Canonja, que substituia la clàssica dels tombs per l’anada a Picamoixons i tornada per Valls. Una cursa que no tenia dificultats de perfil, i on a priori altres elements podien decidir la cursa, com les carreteres estretes i el vent. Una fuga molt al principi de 6 amb bona entesa va resultar definitiva. A Picamoixons portaven uns 40”, i la diferència no va arribar al minut al final. En Victor Iturat marxava a 5 de meta sol i guanyaria. Al pilot es va anar bastant agrupat, i jo aquest cop no vaig patir gaire allà dins.
Diumenge matí cap a Tortosa amb en Jose, una cursa realment dura a aquestes alçades. Algun port, trams trampa i rampes durotes. I com sempre, el final a la italiana a l’Ermita de Mig Camí. De sortida molt de vent, i ben aviat un atac de l’amic Josep Ferrer, que s’emporta 4-5 corredors més. Molt poc a poc van fent forat. El nou tram cap a Prat del Compte trenca el pilot, quedant uns 30. A mi se’m fa dur per moments, ja que hi ha alguns canvis de ritme. En un d’ells en Font i Iturat se’n van i enllacen davant. A mi les cames em fan putrum putrum i tinc dubtes de superar el Coll de Som.
Aquest cop la pujada no és tan selectiva. El grup arriba molt reduit i no cal remuntar posicions. Amb bastanta feina aconsegueixo coronar Som en el grup, que per variar es trenca baixant, i on per variar em quedo darrera, i on per variar m’he de marcar una sèrie per enllaçar de nou en el pla, esperant que el pilot relaxi el ritme. Afortunadament tot això passa. El que sí és clar és que davant se la jugaran els 5-6 en el dur final. En Josep Ferrer, rodejat de gent que podrien ser nebots seus, jijijij, quedarà 5e. Chapeau crack! En Victor s’imposarà a l’Ermita. M’hagués agradat veure-ho. Aquest noi fa la pinta de pujar com un dimoni! Nosaltres darrera fem un sálvese quien pueda, i m’imagino arribem cap al 25 de cursa, imagino.
Tot i que dissabte la sensació era de no haver-nos cansat gaire, diumenge la cosa no estava molt brillant. Ahir vespre i avui matí, estic bastant cadáver, ara toca el cony d’spinning que m’està fonent. Entenc que la setmana vinent, amb una Canonja més dura, i Mont-roig bastant selectiu, encara se’m farà més dur. Però hi serem!

W1006 : PREVIA EUROLLIGA

A poques hores d'un esdeveniment que em fa molta il.lusió, de nou. Per segon any consecutiu assistiré a un partit de Top-16 de l'Eurolliga. Si l'any passat el Barça-Maccabi ens va encantar, aquest cop ens visita el campió d'Europa, amb un planter en el que més de la meitat de l'equip és desequilibrant.

Tot i els darrers resultats, el Barça-Panathinaikos de dijous es presenta com un duel a vida o mort, sobretot pels grecs. Nosaltres tampoc ens podem despistar, amb 1-1 la victòria a casa és clau. Els d'Obradovic estan amb l'orgull ferit, i tot i considerar-nos favorits per mèrits propis, el rival segur que tard o aviat despertarà, com va fer l'any passat en una Final Four en la que no era favorit.

I paralelament, tant de bo tots els culés poguem disfrutar uns minuts veient jugar a un dels herois de l'Eurolliga'03, en Sarunas Jasickevicius, un dels estrangers que més ha connectat amb el Palau, i pel qui encara avui sento una gran admiració.

W1005 : SOCIAL DEL MORELL

I per fi arranquen les socials de casa nostra. Són curses que no acostumen a tenir perfils quebrats, com a Girona. Són curses nervioses on sol passar una d'aquestes coses: o que els bons s'escapin per bons, o que facis el puta i esperis la teva oportunitat. Al Perelló va ser lo segon, avui ha sigut una peli de les primeres.

Ja a la primera volta, quasi tots els favorits se'n van abans que la resta posin els peus als pedals. L'Aitor, en Carni, en Font, Escobar, l'Enrique que està com un bou, uiuiuiiii... Només en Jordi Soler, que està demostrant una gran fortalesa física, però sobretot tàctica en aquestes primeres curses, es queda al pilot. Un pilot on molta gent intenta, però on falta entesa i sobretot continuitat. Així ràpidament els escapats agafen el minut i mig que conservaran fins al final, on en Joan Font imposarà aquest rush que tants triomfs li ha donat.

Per la nostra part, hem acudit a la cita amb en Tardiu, l'Oscar, en Lluis i en Rafa. Ens hem trobat amb alguns ja habituals i d'altres que teníem desubicats, hem provat algun cop de saltar, però si veieu la gràfica de velocitat, compto 14 vegades en 2h en que el ritme ha ratllat els 30 per hora. La resta a 40... Així, o ets un fuoriclassi, o na de na. Però en definitiva hem passat un bon matí.

W1004 : SOCIAL DE BESCANO

Com als vells temps, cadascú amb el seu puto maillot. Això vaig dir ahir en acabar mentre la Natalia ens feia la foto. Un comentari i una foto, que mesclats en tot aquest conjunt d'històries de merda d'aquests darrers 6 mesos, em fan pensar, una bona estona, de cara al futur. Pensar en fer una cosa, perquè ens agrada, o totalment el contrari, perquè de fet ningú ens ho ha demanat. I és que tot era molt bonic també, quan no ens buscàvem follons. Just ride & travel & enjoy. Potser com hauria d'haver sigut sempre...

Ahir un regust trist d'inici. Sabeu? En la única social gironina que vaig fer al 2009, a Sant Joan les Fonts, va ser on vaig coneixer al masaai. Em va sorpendre que, apart de tenir un bloc divertidíssim, el tio era un guerrer en bici. Ahir hi faltava...però no el seu esperit, i és que de gent amb ganes de donar tant o més pel sac, n'estava ple.

Tope d'inscrits, i de nou un circuit trencacames. Jo, com de costum, no em poso on no em demanen, així que em quedo darrera, i quan arriba el primer port, avanço uns llocs, però no podem enllaçar davant. Clar, només pugem a 30 per hora! Formem just a baix un segon grup, d'uns 30-40, encara que ja veiem la cursa lluny, doncs el pilot d'uns 80 se n'ha anat. Llàstima em col.loqui tant malament, xq les cames m'agrada com van.

Les Encies, el tomb per l'Estanyol, com vam fer amb l'Edu Ararà en la Volta a Girona, completen un recorregut atractiu, com sempre que hem acudit a les cites gironines, un pel cares, per cert.

Ara comencen les socials per les nostres terres. Morell, Canonja, Tortosa, Mont-Roig... fa bona pinta oi?

W1003 : EL BARÇA DE LES 6 COPES

'Nen, això no ho tornaré a veure mai mai més'. Aquesta frase l'hem sentida tots nosaltres algun cop, i la posem en general en boca d'algú amb una edat ben avançada. Però avui, jo, amb 32 anys, també ho he dit.

No ens enganyem, això és irrepetible. Ens hi podrem acostar algun cop, però arribar a una efectivitat total, dubto molt tornar-hi. I per tant, el moment, culé 100%, s'ha de viure, com si d'una peregrinació es tractés. Com anar a portar la carta als reis mags, sols que els nens som nosaltres, el rei és el bus i el regal són les copes.

I són només 15 segons, perquè els devots es compten a centenars, però s'ha de fer. I sents aquella gallina de piel que t'envaeix, i la gent que no coneixes de res s'apropa, i comenta que està tant emocionat com tu. Sobren les paraules, com quan les llàgrimes d'en Pep a Abu Dhabi.

I resulta que, al final, tot es resumeix en aquella frase que un francès futbolista, que l'any del triplet va exhibir amb la seva selecció una ma esquerra prodigiosa, va dir: 'Jo també sóc culé'. Sense cap més bandera que la blaugrana, sense polítiques pel mig, Visca el Barça!!!

W1001 : ATLANTIDA...EL MITE DE l'HIVERN

Per segon any consecutiu, he aprofitat el dia de Reis i el dinar que fem amb els tiets a Roda de Barà, per sortir en bici des d'allí direcció l'Atlàntida, emblemàtic punt de trobada en temporada d'estiu de moltes persones del món mundial.

Una sortida lineal, possiblement absurda, però realment relaxada. No té preu una sortideta suau amb el sol present tot el dia i amb 10-13º, que no són molts però que ja els voldria força gent. Rodant la major part del temps paral.lels a la platja. Comaruga, Calafell, Cunit, Cubelles...novament he comprovat que el dia de Reis no hi ha ni Déu per allí, és genial.

Unes fotos al costat de la Main Dancefloor (qui diria que això a l'estiu es posa com es posa), i tornada desfent camí. Tant de bo aquesta sortida agafi solidesa...això voldrà dir 3 coses : que fa bon dia, que seguim pedalant i la més important, que la familia continua unida i amb salut.

W1001 : MALES IDEES 2010

Encara que moltes més seran les cites durant l'any que acabem de començar, els objectius que a dia d'avui em plantejo amb especial il.lusió són 4. De tots ells, 3 sí que semblen més que segurs.

L'any començarà amb les curses socials. Sembla a Tarragona n'hi hauran un bon grapat. Això ens plantarà a les primeres marxes de l'any en un bon estat, espero, que tindrà un primer punt culminant el dissabte 3 d'abril, a Bruges. Serà el Tour de Flandes.

Apurant aquest estat en recorreguts trencacames, completarem l'abril del 2010 amb Racons i Monegros, abans de fer un petit boicot a les marxes de maig, per no saturar-nos, i començar així els recorreguts amb més pujades. Algun petit stage en muntanya, i clàssics com la Bonaigua o la Marxa dels amics andorrans serviran per provar, abans del segon gran test, la Marmotte, el dissabte 3 de juliol.

El més probable serà llavors agafar uns dies de descans i reposar de tant competir, però sense deixar caure la forma, i és que em fa especial il.lusió descobrir Suïssa i ports com el San Gotthard. Si no passa res, això serà l'agost.

Em deixo un objectiu més. La veritat és que alguna altra mala idea em ronda pel cap, i de ben segur alguna caurà. Aquí tenim un primer calendari de bons i mals propòsits...d'aquí uns mesos girarem el cap i revisarem quant d'això serà cert.