W4109: AUTOEVALUACIO I RESTART

Doncs ara sí que la temporada està més que finalitzada, però com diu un company meu, això és un continue on...i el 2010 ja ha començat.

2009 el tanco amb un balanç prudentment positiu. Tenint en compte que un dels objectius principals és apuntar-se a un bombardeig, si cal, llavors és lògic imaginar que tard o aviat, l'estat de forma començarà una lenta però imparable davallada.

Aquest any he aconseguit un moment òptim, com només 1 o 2 cops en ma vida, però també l'he cremat molt aviat i la temporada se m'ha fet molt més llarga del que m'esperava. Puc dir que des de principis de juny, el volum intersetmanal l'he voluntàriament baixat perquè ja estava petat.

El meu molt bon punt de forma en acabar abril (doblette rosa que el seu mèrit té inclòs), degut a una sobredosis de km d'hivern, de vegades exigents(sobre tot pel clima), i a les socials, on he patit com poques vegades, van derivar en una lògica caiguda massa aviat, just després de Remences. Aquest any caldrà entrenar entre setmana un pel més suau.

A la vegada, m'he afincat massa a Valls, per comoditat, com a terreny d'entrenaments. M'ha enfortit en pla i pujades curtes...però he fet pocs ports llargs, i ho he pagat a les marxes dures (Andorra, Aigua, Cadí, Time, Maratona...), només a Bonaigua i Ariegeoise la gamba ha funcionat. Pel 2010, possiblement durant el maig faci un parèntesi en les marxes i faci algun mini-mini-stage en muntanya. Amb això espero arribar a la Marmotte amb dignitat. I tb baixar de pes, que aquest any no m'he estat de res, i a les pujades es nota.

I dit això disposat a acumular km, això sí aquest cop sense pujar gaire de pulsacions. Aquesta setmana ja he retornat als entrenaments d'hora i quart al migdia...i ben aviat alguna friki-etapa AC77, que és el que toca.

W3909 : REUS-ANDORRA

Reus-Andorra, un clàssic de tota la vida al que no havia pogut assistir mai, es va plantejar en versió ‘otoño-invierno’. Tot i ser una ruta més aviat sosa, això de pedalar en recte (estil ForrestGump), i no en cercle (estil animal de circ), doncs tenia el seu què. Així que dissabte sortíem de Reus cap a les 7, com mussols en la foscor. El dia es va anar aclarint, i les comarques passant, i poc a poc tot allò que durant anys i anys he fet en cotxe, ho veia passar a cops de pedal. La recta de Tàrrega, l’esmorzar de Ponts, el tobogán del radar camí d’Oliana, el karting arribant a La Seu, el pas per l’aduana. Eren estampes de motor i no pas de bici. La veritat és que la pujada es va fer força amena, bona companyia, bon ritme, bon temps…

Per cert, injust seria no fer el reconeixement al Xaxo, que amb 40 i dinou anyets es va portar com un champion. Gat vell aquest! Però si una cosa tenia ben jurada, és que l’arribada a Andorra no seria com ‘les de tota la vida’. Per això estem al club on estem, i les coses diferents són les que ens distingeixen. Així que en arribar a Sant Julià, quan tothom pensava en dinar (jo també sóc tothom), vaig decidir atacar la pujada a Fontadeda, la última que em quedava al país dels Pirineus. Una maasaiada en la que, per sort meva, ningú em va veure. Mare meva quin globo! Però fet, i content! I passats uns dies, mil anècdotes i bons records d’aquest cap de setmana que segurament repetirem

W3909 : MAASAIS, FAVES I TRINXADES

Segurament digui molt del seu carisma el que hagi pogut crear, en el aquest submón, certs mots, certes formes d'expressar-se.

Segurament digui encara més que, des de la xarxa, ens hagi esgarrapat a més d'un i de dos un bon grapat de somriures.

Segurament sigui fruit de la passió que posava en pujar a la burra.

En Xavi et deixava emprempta, sempre recordaré que va ser el primer blogger que vaig saludar en persona, i la il.lusió que em va fer. De ben segur, aquesta sigui l'emprempta que en Xavi deixava als companys de trinxades dia rera dia.

Dissabte els companys de Reus travessarem el seu país per arribar als Pirineus, a Andorra. Serà el nostre humil homenatge, una bona trinxada de patata, una d'aquelles travesses a les que segur no faltaria.

No és just això Xavi, merda no és just! Però agafarem el teu testimoni i seguirem fotent-li fava!

W3709 : CULITO SPECIAL

...i de veres que comptava en anar a Andorra, a veure als meus amics pitufos en la darrera de les seves cronos...fins que un mail suplicant i una trucada amenaçadora em van alertar que, diumenge passat, en Miquel volia muntar la versió light de la seva especial vallesana.

Amb l'Oscar sortíem de bon matí, i a Sabadell ens trobàvem en Xavi, en Lluis i don Miquele. Més que una sortida, una trobada, feia força setmanes que no coincidíem i va valer prou la pena.

Una ruta que sortia per la part més densa del Vallès, per anar poc a poc oblidant-nos de l'estress de la capital, i acabant al Coll d'Estenalles, tot un clàssic de la zona, que encara no coneixia.

Descobrint Sant Feliu de Codines, Sant Miquel del Fai, la bonica i desolada carretera de Castellterçol (quin ajmurssar!!!) cap a Granera, i després cap al sifó. Una bon sortida, bon ritme i bona companyia. Cal alguna cosa més, ara que la temporada ja agonitza?

...o ja és 2010 i hem de començar el warm-up?

W3709 : UNA VUELTA DE MERDA

Tot i que blogs més mediàtics critiquen sense fre la Vuelta, trobant-ho tot 'cagat i pixat', intento creure que tot forma part d'aquesta mentalitat que tots tant coneixem de valorar només el de fora. Però de vegades, per positiu que es vulgui ser, els fets t'aboquen a reflexions depriments com aquesta. I possiblement tot vingui influenciat pel fet que fa 1 mes, vaig estar a Almeria i vaig fer el mateix recorregut. Bé, el mateix menys la segona ascensió final a Velefique(la primera, sí.

La Vuelta té un líder, a dia d'avui, que es dedica a amagar-se darrera dels seus companys, algun dels quals crec inclús més fort que el propi Valverde, refugiant-se en el seu poderós sprint i en la mentida de les bonificacions, gràcies a les quals vesteix l'or.

L'altre aspirant nacional, es refugia en caigudes de fa uns dies, per aguantar com pot el ritme. Ni ell ni el seu equip, autoproclamats favorits abans de començar, han fet de moment res de res. I així possiblement serà.

Els demés aspirants a guanyar, Gesink apart, lluny de buscar tàctiques per desbancar-lo, es dediquen a anar a roda de l'equip que no ha de fer res per mantenir el liderat, siguent incapaços de governar la cursa ni que sigui per 2km. Diuen a la tele, que agafen responsabilitats. Bé, dels 9 corredors d'un equip, que un d'ells tiri 1 minut i mig, què vols que et digui. I més encara quan el seu cap ni tan sols ho prova.

Els recorreguts, sovint criticats per avorrits, no s'aprofiten. Ni tan sols avui, autèntica etapa reina, on us ben juro que hi havia terreny de sobres per guerra, amb 4 ports duríssims. Ni tan sols avui, amb 20º menys que nosaltres fa un mes, quan estàvem a 39º. Això és culpa dels corredors, segurament l'actiu més interessant de la Vuelta, diuen. Manats pels seus miserables directors, prefereixen guardar i guardar, i seguir guardant, per a que així el líder actual els retalli segons de 20 en 20 en sprints de 300m. Per això podrien donar un tomb pel barri i acabar ràpid.

Finalment, la retransmissió. L'estament públic, que es pensa que això és un país del tercer món, o directament de subnormals, planta pauses i pauses en els moments decisius. El poble, que en un 40-50% no sap d'això del tédété, seguirà fidel a la RTVE, que continuarà embutxacant-se diners per publicitat, i diners de nosaltres. Menys mal de Teledeporte, o Eurosport, o Al-Jazzera si fa falta. Internet a vegades fa miracles. Com a mostra de l'inutilitat, mentre Valverde feia avui el seu sprint de líder per esgarrapar 3 segons, la realització mostrava com Hesjedal intentava respirar en creuar l'arribada. No s'han vist els 15 segons més interessants de l'etapa.

De reflexions d'aquestes n'hi ha 1000, aquesta és la meva. Seguirem mirant ciclisme buscant valents que lluitin per l'espectacle. En aquesta Vuelta, tant de bo en Gesink, l'únic amb pebrots de fer algo tot i estar més sol que la una, aconsegueixi guanyar als cures i canguros cagats.

W3609 : LA VUELTA - DEPART TGN (II)

I per acabar el bon repertori de corredors que em vaig trobar per Tarragona, aquí va la carta de foranis.

Sandi Casar

Manuel Quinziato

Andre GreipelTom Boonen Koos Moerenhout Stuart O'Grady Frank Schleck Andy SchleckKarsten KroonIvan Basso Kim KirchenPerrick FedrigoCadel Evans Tom Danielson Alekxander Vinokourov Alessandro Ballan Stijn Devolder Leonardo Duque Kurt Arle Arvesen

I després d'això tocaria Isaba, Larra-Larrau, amb clares intencions d'escaqueg de la llarga. Sempre l'he agafada fora de forma, i sempre he patit com un cuc. Aquesta vegada estic igualment petat, però faré cas del suposat seny català i faré el que el cos em demana, la curta.

W3609 : LA VUELTA - DEPART TGN (I)

Avui m'he escapat, però no en cursa, m'he escapat del curro un ratet, per anar a veure els corredors a la sortida de Tarragona. I què passava? Doncs que tothom darrera dels corredors, i resulta que a aquestes dues noies ningú els deia res.¿?

Bromes apart, un matí molt distret, amb en Mario, en Fran i en Parrigs, i amb els corredors, molt accessibles. Tota aquesta patrulla ens hem trobat. Avui poso la dels nacionals, alguns dels quals m'han semblat força col.legues, sobretot els Fuji Cobo i De La Fuente.

Egoi Martinez, molt combatiu durant el Tour.

Bisonte Cobo, amb qui em petat la xerrada un momentet.

Chente. Mil vegades l'he vist i mil fotos m'he fet. Un crack.

Chechu. Quan era més jovenet, el primer corredor que em va dedicar una foto, ho recordaré sempre.

Iñigo Cuesta. 5000 Vueltas i encara donarà que parlar. Segur.

David de la Fuente. M'ha sorprès. Molt bon xaval. Fent conya amb en Parrigs a qui encara recordava, Tant de bo rasqui alguna coseta.

Fran Perez. Treballador Caisse d'Epargne.

Haimar. Li he desitjat sort encara que fa 2 mesos ajudava a un multimilionari americà que s'avorria mirant el Tour per la tele. Suposo ho feia sense voler, xq el millor dormia sol a l'habitació del costat.

Samuel Sanchez. Un dels favorits, però prefereixo en Xavi. Tondo.

W3609 : CORRATEC REVOLUTION

Quan fa uns anys hi havia realment temps lliure, però molt, diversificar activitats era un plaer. Amb el temps, les hores van faltant...i les poques que tens les aprofites pel que realment t'agrada. El temps t'obliga a retallar i ser selectiu. Des d'aquells rústics pals per Pitch & Putt, he defugit entrar en nous hobbies, ja que jo ja tinc el meu, i no m'ha fet falta rebuscar-ne d'altres que em comportin despeses i espai.

Per això agafo aquesta nova adquisició amb prudència. Tornar a tastar camins, fàcils però camins, m'ha agradat molt aquest 2009, tant com per pillar una super Corratec Revolution, que traspassa abastament tot el que jo vull fer en BTT. De ben segur aquest hivern al migdia, la pujada a Miramar per camí sigui una segona casa...

Però clar, la prudència topa amb la il.lusió dels nous reptes...així que ja veurem què depara aquest cohet nou. De moment a disfrutrar-la!