...o el dia en que el Tridente no va guanyar a l'AC77! La veritat és que passades 36h de la cursa, resulta patètic i lamentable que la Delegació de Tarragona sigui incapaç de publicar els RESULTATS a ciclisme.cat. La setmana passada, després de la cursa de Sant Joan les Fonts, a les 17h d'un diumenge festiu, les classificacions eren disponibles. A les 2130 de dilluns, han publicat els resultats del ciclocross d'Avilés..i d'aquí res. També resulta trist, que haguem de passar-nos les fotos entre col.legues, que tots tinguem les mateixes. O algun company ve a animar (gràcies Ninu-Mise), o apareix la Mariona, o aquí no s'entera ni Déu de l'espectacle.
Una gota d'esperança blogger, però, per al company Carles Lara, a qui no conec, i que ahir va quedar 3º. Podeu llegir la seva visió de cursa des d'una òptica guanyadora, i sobre tot, i d'això m'alegro, podeu llegir un text sense faltes!!!
Felicitats també al company Jordi Cervantes, AC76 de naixement, corredor de cap a peus i just guanyador de la cursa. I felicitats als CCCP del Lokomotiv, que no van col.locar a cap corredor al segon grup. Déu meu, tots eren davant!!!
Després del reconeixement del circuit el dissabte amb la mantequilla andorrana, i de certs problemes amb ambulàncies diumenge, la cursa començava per fi a les 12. Ni més nimenys que 8 AC77's a la sortida!!! I la veritat, el pitjor de tot, personalment, van ser els primers 5km. Em pensava que no arribaria a anar mai amb el grup. Fent la goma de mala manera per la ronda de Montroig, i dient-me a mi mateix 'tanca el ulls i apreta el cul fins que no parin davant'. Per sort, van afluixar, i abans de Montbrió, ja érem al grup. La primera volta va ser força nerviosa amb constants moviments al capdavant. Com era de preveure, les 3 rampes seguides de Riudecanyes van fer la selecció. Baixant cap a Montroig per acabar la 1º volta, vaig poder per fi aixecar el cap en veure'm en alguna cosa semblant a un grup perseguidor. Lluny veia ja, un primer grup, d'uns 25 corredors, que segurament ja no agafaríem...
En començar la segona volta, apareixia el vent, i ningú volia tirar. Els valents AC77's Xavi Molons i Miquel Gubianas posaven un bon ritme, però ni molt menys com per contactar. Els forts eren davant. En Jose Luis Juanes i jo ens vam posar amb ells a mantenir un ritme digne. Gran estampa AC77 portant el grup!!! Amb això, els Esteve es van acabar posant a tirar també. I a les rampes dures, doncs la veritat em trobava força bé. Així van passar la 2º i 3º volta, amb les diferències voltant el fora de control. Per davant, diuen, un grup de 6 s'anava a jugar la cursa en la darrera volta que, contràriament al que pensava, ens van deixar fer.
En la darrera volta, em veia bé, en el grup. Vaig decidir posar-me en les primeres posicions, i provar a les rampes dures, pensant que en un grup gran com érem, alguns intentarien tallar el pilot. A la rampa de la piscina, vaig agafar uns metres, i en coronar a dalt, devia ser el 6-7 del grup, que es va estirar força i es va fraccionar lleugerament. Bé, unes boniques sensacions de força de cara a les marxes que ja s'oloren!
La curta prova, 55km, va començar bastant ràpida, extrany no? Encara així, la primera escapada que va durar una mica, tenia l’Oscar com a integrant. En aquell moment, alguns AC77 ens vam posar a fer tap...però no es feia forat. Durant uns kms, vorejant el riu, el ritme era més suportable, amb alguns intents però poc eficients. Poc abans de tornar enrera, per l’altra banda del riu, i per una carretera més estreta i refugiada, en Jose va pegar un atac molt intel.ligent, emportant-se 4 o 5 unitats més, entre elles ‘Il Angelus’ Monclús. El pal va ser perfecte, perquè en entrar a la nova carretera, el gran pilot va frenar bastant, i per davant es va poder fer força forat.
La cursa em va anar prou bé, la veritat. L’únic objectiu que em puc plantejar en aquestes curses és intentar arribar en el 1º grup ‘nombrós’ de cursa, i així va ser. El meu nivell és bo, però no tant com per aspirar a disputar res a aquests monstres. Vaig patir força a les 3 primeres voltes, fins a estabilitzar-me en el pilot, que va anar bastant controlat fins a meitat de cursa, quan els que havien de disputar van marxar per davant. Allí també vaig patir...però vaig aguantar. Les darreres voltes van ser un tràmit, i vaig acabar en un pilot d’uns 15, donant temps, crec, al 9º o 10º, a 1v de l’Eric de Miguel i a uns 30” del grup fort. 
En Hummer va tenir un problema mecànic en la primera pujada, i per poc no va poder enllaçar. En Jordi Sala es va atrevir a sortir, que no és poc, i en Jordi Tardiu va fer tota la cursa en el mateix grup que jo. El mític pot de mel com a regal de cloenda i cap a casa! No ens podem queixar!!!
Ja fa molt de temps que tenia ganes de veure de dia com devia ser allò, una excusa com qualsevol altre per arribar a Sitges. He improvitzat tota la ruta, passant de la general i anant sempre per carrers deserts per on rodar suau. Un cop arribats a Sitges, tomb clàssic per la urbanització...i per fi arribo al mite de l'estiu. Solitari, silenciós, petit, en obres, qualsevol cosa totalment diferent a la imatge que un té al cap. Però al cap i a la fi, força curiós.
Tornada molt molt tranquila, per acabar al Roc de Sant Gaietà, amb 70km, just per dinar, que ja toca!!!
I així avui s'ha tancat el bloc nadalenc. Tot i el mal temps que ha anat fent, dels 19 dies des de que vaig plegar per vacances, el balanç ha estat 15-4. Això vol dir que tanco la paradeta amb uns 1300km en vacances. Hi ha hagut dies per tot: tirades llargues de 150 i 170, tirades en muntanya com la de Benidorm, l'entranyable 25-D, i també força dies de descans amb el petit.
