W1409 : BTT RIUDECOLS...+ FLANDES!!!

Sense marxes aquesta setmana, però sense deixar-nos anar. Avui m'he decidit per un diumenge diferent. He anat a veure les 3h de BTT de Riudecols, en un circuit complet i molt guapo de 2'5km. He decidit agafar aire...la sortida ahir amb l'Iñaki cap a Prades no em va deixar molt fi, i he preferit fer d'espectador per conéixer una miqueta, a tota la patrulla rosa amiga de les pedres i el pols.

M'ha sorprès molt agradablement veure que l'AC77 ha sigut l'equip més nombrós. Fins a 8 equips tenien integrants del club. Més de 15 maillots roses competint, individualment o per equips. Així que el primer trofeu col.lectiu del club, important això de col.lectiu, ja ha caigut...i el pernil volarà un dia d'aquests!!! Felicitats a tots i gràcies. No us puc negar que personalment em fa molta il.lusió...i tb em fa pensar que això s'ha de potenciar.

La prova ha estat guanyada pels Biciaccion, amb els germans Martorell al capdavant, un equip (bé, equips, que n'hi havia un parell) absolutament superior a la resta.

I en acabar, ràpid cap a casa per contemplar el desenllaç de la millor prova d'un dia del món, el Tour de Flandes. Exhibició d'en Devolder per segon any consecutiu. Se m'han posat els pels de punta en veure com atacaven als murs de Taaienberg, al Tenbosse, al Muur de Grammont. Tant de bo la idea que tinc en ment fructifiqui i d'aquí un any es pugui muntar un escamot rosa per a anar a gaudir la cicloturista del dia abans i quedar-nos per la cursa. Ho tinc molt molt molt present per l'any vinent. De moment, 2 setmanes per anar a la Amstel...i el meu 'mur' de prova, el Vallmollberg, que treurà fum aquests dies.

W1309 : TORTOSA. ARRIVO IN SALITA

Doncs no pintava gaire bé el dia per una de les marxes que més il.lusió em feia. Acabar una cicloturista en un port de veritat és un regal que cal disfrutar. Les previsions gens positives: fred, pluja i vent. A més, canvi d'hora i poc temps per dormir. Encara així, poc més d'un centenar de valents, amb 6 AC77's (Jordis Sala Tardiu Rubio2 i jo, en Gubi i en Xavi Odena), ens ajuntem per fer la marxa de 'Lo Port'. Amb tot aquest preàmbil dir que, i això ja ho vaig notar ahir, les cames em van soles.

De sortida, ja remuntant direcció Tivenys per començar el Coll de Som, m'he ansiat i poc després del pal d'en Gubi, he provat, però ha durat poc. Vent en contra i poc forat, així que he preferit encarar Som en les primeres unitats i aguantar davant. Així ha sigut. El ritme alt, però no com a la social de fa un mes. Just en baixar, en arribar a Benifallet, on en Jose es va escapar fa un mes, he tornat a provar.

Intentava aquest cop sí, formar un grup, però ningú ha continuat, així que he seguit jo sol, i m'han agafat a la general direcció Mora, prop de Ginestar. S'ha reagrupat tot força, i quasi tots els AC77 ens hem trobat en un grup d'unes 30 unitats. Una estona de tranquilitat, i en arribar a Miravet, la carretera es tornava a enfilar. L'Alex Marrase ha provat, i en Pau, un triatleta de Xerta i jo, hem donat continuitat a l'atac.

La veritat és que aquest cop hem fet camí, hem passat alguns pobles escapats, i jo esperava sortir a la nacional per anar a bloc cap al Caro. No coneixia el terreny i m'ha enganyat...ja que era bastant trencacames i el vent donava pel sac. Ens hem buidat un pèl...i arribant a la nacional ens han agafat. Aquest cop la fuga ha durat algunes milles més...però allí ens han comunicat que a Lo Port, a dalt, nevava, i que retallàvem la pujada fins la famosa cabra. El camí de tornada, ha estat tranquil, però JR2 també s'ha sumat a la festa i s'ha regalat una entrada a Roquetes en solitari com a cap de cursa. Lo Port estava al caure.

El fals pla del principi, un camí de cabres, ha enfilat el grup de 30. De sobte, després d'unes accelerades d'en Gubi i l'Alex, m'he dit a mi mateix que ja que havia cremat molt avui, i em faltaria dipòsit, perquè no dinamitar una miqueta al grup. No tenia ganes de que a la primera rampa em passés tothom, així que gloria o muerte fins a rebentar. He provat algun mini-mini-pal, amb el que quedava, i la veritat és que ha fructificat. He començat Lo Port amb 5" respecte... unes 7 unitats!!! Ostres, havia fet mal. De seguida, 6 ciclistes s'han escapat, no gaire, però sense poder atrapar-los. La resta de pujada, m'he dedicat a conservar l'avantatge, mantenir la cadència i apretar el cul quan el vent bufés de cara. Resultat, 7è, però 2 components del davant no portàven dorsal...així que 5è. Ha guanyat en Miquel Escolà seguit de l'Alex Marrasé.

Avui m'he passat de generós, potser si hagués guardat fins al final, els hagués pogut aguantar una mica, això mai se sap...però tant se val perquè donant aquesta guerra avui m'ho he passat genial!!!

W1209 : Vilafranca vs Alien Resurrection

Doncs per fi ha començat la temporada de marxes, de 'pedalades populars', com m'ha dit un Mosso d'Esquadra quan m'he escapat al km5, i m'ha barrat el pas. Jo recomanaria que els Mossos que controlen les pedalades populars fossin també esportistes ocasionals, així sabrien on es posen. Certes conductes a l'inici de marxa-cursa o el que vulgueu, han sigut memorables. Però bé, avui, a Vilafranca, per fi els han sortit les coses, per tant és just felicitar-los. A més, el dia ha acompanyat força.

Tot i això, després de setmanes d'entrenament, ahir, just ahir, podria haver sigut un altre dia, tot semblava anar-se'n a norris quan va tornar un vell amic. Va ser una autèntica 'Alien Resurrection'.

El petit, el de dins, és un cabró, i fa mal. Hi ha qui ho porta en silenci, jo prefereixo portar-ho amb un somriure, una mica forçat, però somriure. Afortunadament, avui no s'ha acabat de despertar, així que durant uns dies, duc el dimoni dins.

Més d'una dotzena d'unitats roses ens hem trobat a la sortida. I això sol ja fa goig! De camí a Font-rubí, m'he escapat amb un company de Rubí, aprofitant una certa calma tensa. Ja en la pujada, l'incident amb el Mosso ha 'neutralitzat' la primera ascensió. Ens hem apilat moltíssima gent a Sant Jaume dels Domenys, i en començar l'ascensió a la Talaia, molts AC77's estàvem mal col.locats, no podíem progressar. Ha sigut una pujada sòlida, a ritme molt alt, sense parar de remuntar. En Jose s'ha pogut enganxar al grup del davant, en Gubi, jo, en Jordi Tardiu, l'Oscar, el Rafa i el David hem coronat no junts però tampoc gaire separats, i de camí a Santes Creus hi ha hagut un nou reagrupament.

La pujada a la Torreta ha tornat a decidir. Jo que creia que a La Seu d'Urgell no es podia pedalar a l'hivern...i com s'han posat a estirar!!! De nou, en Jose, avui inmens, s'ha enganxat al capdavant, unes 15 unitats. Darrera, a uns 40" en Gubi, jo, en Robert Ambatlle de l'ACA i un company del Munt Bikes hem fet camí, i pujant la Llacuna, amb el convenciment de no poder arribar davant, hem sigut capturats per un altre petit grupet. D'allí fins l'arribada rodant fort mantenint distàncies. El Gerard de La Seu ha guanyat amb 1' sobre un grupet d'uns 12 amb el Jose, uns 4 després a 5', i després uns 10 amb en Gubi i jo a 8'. En Jordi Tardiu ha entrat a menys d'1' en top-30 i el David Forn poc després també.

Dels RESULTATS en sabreu quan es publiquin, i fotos també espero!!!

Però per damunt d'Aliens i resultats, el bon sabor d'ajuntar, en tan poc temps, gent d'aquí i d'allà, de diferents edats i pretensions ciclo-turistes o ciclo-esportives, en un mateix club, per una banda, i de saludar a companys, per l'altra, companys de La Pobla, de Barna, del Maresme, o al company Juan Carlos Unzue, amb qui no coincidíem des de la Irati'08. En fi, de tornar a la normalitat!!!

W1109 : WEEKEND PRE-MARXES

Especialment atractiu aquest darrer cap de setmana, de marcat caràcter cicloturista, per fi, després de tanta carrereta.

Dissabte entranyable especial amb els llebrers de Montjuic, amb sortida des de Reus, per visitar indrets propers per mi i llunyans per ells. Coll d'Alforja, la dura Morera de Montsant, i el duet Arbolí-Castillejos, per rematar la jornada.

Integrants, doncs el grup principal de Montjuic, amb els Xavis, algun Sant Andreu, l'Alex Maymó, i algun AC77 de Reus, com en David Forn, a qui per fi vaig coneixer... Devíem ser més de 15, i vam gaudir d'un gran matí de sol, amb 110km trencacames.

Aquí no s'acabava tot. Aquest dissabte va ser l'aniversari del company Hummer, o Pepe, o Jose Luis. La seva ja tradicional i sempre sorprenent etapa d'aniversari, que seria a l'endemà, va venir precedida d'un bon sopar al que ens va convidar a casa seva.

Diumenge, sortida oficial AC'77. La IronJuanes'09 es posava en marxa a Mora. Ni més ni menys que 15 unitats de la marea rosa apareixem a la capital de la Ribera d'Ebre. Agradable sorpresa va ser veure al company Josep Ferrer, il Capo, que feia molts mesos que no havia vist, i que aprofitava uns dies a Arnes per ajuntar-se amb nosaltres. I al comando Mario-Cinta, i al Valerio i Luisito, que per fi sortien de les clàssiques rutes de sempre.

De sortida, nacional fins a Ascó, i ja allí trencàvem cap a la dura i sòlida pujada a La Fatarella, uns 9km bastant constants i durs. Baixada cap a Gandesa i pla fins a Bot, on encaràvem l'espectacular carretera dels miralls, el Coll de la Solana, un d'aquests racons de món que val la pena visitar. Baixada a Prat del Compte, una mica de ciclocross, i amunt cap a la Fontcalda, plat fort del dia. Sembla impossible que per allí es pugui pujar!. Finalment, tornada a Mora per Miravet i bon final de dia amb 115km més força divertits.

Agrair a tots aquells amb qui he compartit una estona del cap de setmana. Per fi gent diferent i rutes noves. Aire fresc per una temporada que per fi comença, i amb ella totes les 'males' intencions que hem anat dibuixant durant l'hivern.

W909 : SOCIAL DE MONT-ROIG

...o el dia en que el Tridente no va guanyar a l'AC77! La veritat és que passades 36h de la cursa, resulta patètic i lamentable que la Delegació de Tarragona sigui incapaç de publicar els RESULTATS a ciclisme.cat. La setmana passada, després de la cursa de Sant Joan les Fonts, a les 17h d'un diumenge festiu, les classificacions eren disponibles. A les 2130 de dilluns, han publicat els resultats del ciclocross d'Avilés..i d'aquí res. També resulta trist, que haguem de passar-nos les fotos entre col.legues, que tots tinguem les mateixes. O algun company ve a animar (gràcies Ninu-Mise), o apareix la Mariona, o aquí no s'entera ni Déu de l'espectacle.

Una gota d'esperança blogger, però, per al company Carles Lara, a qui no conec, i que ahir va quedar 3º. Podeu llegir la seva visió de cursa des d'una òptica guanyadora, i sobre tot, i d'això m'alegro, podeu llegir un text sense faltes!!!

Felicitats també al company Jordi Cervantes, AC76 de naixement, corredor de cap a peus i just guanyador de la cursa. I felicitats als CCCP del Lokomotiv, que no van col.locar a cap corredor al segon grup. Déu meu, tots eren davant!!!

Després del reconeixement del circuit el dissabte amb la mantequilla andorrana, i de certs problemes amb ambulàncies diumenge, la cursa començava per fi a les 12. Ni més nimenys que 8 AC77's a la sortida!!! I la veritat, el pitjor de tot, personalment, van ser els primers 5km. Em pensava que no arribaria a anar mai amb el grup. Fent la goma de mala manera per la ronda de Montroig, i dient-me a mi mateix 'tanca el ulls i apreta el cul fins que no parin davant'. Per sort, van afluixar, i abans de Montbrió, ja érem al grup. La primera volta va ser força nerviosa amb constants moviments al capdavant. Com era de preveure, les 3 rampes seguides de Riudecanyes van fer la selecció. Baixant cap a Montroig per acabar la 1º volta, vaig poder per fi aixecar el cap en veure'm en alguna cosa semblant a un grup perseguidor. Lluny veia ja, un primer grup, d'uns 25 corredors, que segurament ja no agafaríem...

En començar la segona volta, apareixia el vent, i ningú volia tirar. Els valents AC77's Xavi Molons i Miquel Gubianas posaven un bon ritme, però ni molt menys com per contactar. Els forts eren davant. En Jose Luis Juanes i jo ens vam posar amb ells a mantenir un ritme digne. Gran estampa AC77 portant el grup!!! Amb això, els Esteve es van acabar posant a tirar també. I a les rampes dures, doncs la veritat em trobava força bé. Així van passar la 2º i 3º volta, amb les diferències voltant el fora de control. Per davant, diuen, un grup de 6 s'anava a jugar la cursa en la darrera volta que, contràriament al que pensava, ens van deixar fer.

En la darrera volta, em veia bé, en el grup. Vaig decidir posar-me en les primeres posicions, i provar a les rampes dures, pensant que en un grup gran com érem, alguns intentarien tallar el pilot. A la rampa de la piscina, vaig agafar uns metres, i en coronar a dalt, devia ser el 6-7 del grup, que es va estirar força i es va fraccionar lleugerament. Bé, unes boniques sensacions de força de cara a les marxes que ja s'oloren!

W809 : SOCIAL DE ST.JOAN LES FONTS

Doncs per fi ha arribat el dia en que part del comando Tarragona de l'AC77 provés en alguna de les famoses socials de Girona. En Jose i jo hem pujat a Sant Joan les Fonts, per completar un recorregut no molt llarg, però sí prou exigent, de 68km. Allí ens hem trobat amb l'incombustible Miquel Gubianas.

Tot i que el finde ha sigut, un cop més, bastant intens. Divendres quasi 3h de bici empalmant tot seguit amb 2h d'spinning, i dissabte una clàssica de Bonastre amb el Baix Camp, a ritme interessant, de 140km més. Les cames eren una incògnita, i la veritat, ha tocat patir de debò.

La cursa era semblant a la part final de la Terra de Remences de fa uns anys, quan des de Banyoles s'enllaçaven una sèrie de pujades curtes i exigents, acabant a Santa Pau. Aquest cop, el recorregut era a la inversa. Primer el trencacames i després la carretera ample de tornada. Diuen que de vegades es corre més, que no ens hem arribat a enfilar. Bé, aquí teniu els RESULTATS, vosaltres mateixos podeu observar la mitja.

Ja de bon principi hem vist que avui era aguantar i gràcies. A les pujades es patia molt, però en les baixades, el pilot no anava molt catòlic, i es feien talls, cosa que obligava als que anàvem darrera del grup, a sobreesforços constants, a fer la goma, però al final agrupant-nos. Quan hem arribat a Banyoles, on la cosa es 'calmava', hem pogut aixecar el cap i veure que la cursa estava ja feta. En Jaume Morales, que va a part, ja havia obert el seu foradet. A uns 40", un grupet d'uns 4-5, i a 1', el pilot principal, o el que en quedava, d'uns 35 components. Tot i anar molt ràpid, tot estava ja venut, i així hem arribat a meta. En Jose ha punxat a Castellfollit, a 1'5km de meta, però ha estat allí, i en Gubi ha entrat amb mi al darrera del grup.

Personalment estic molt content. A Girona es corre una mica més, els M-30 tenen un nivellàs. He pogut saludar al company David Pàrraga, i també comprovar que darrera el blog, existeixen persones... Ens hem trobat al Xavi Novell, de qui m'ha sorprè lo guerrero que és, i l'Amat Artigas, que ha fet mitja cursa sense sillín!!! Però estic molt content d'haver aguantat aquest grup i aquest ritme amb la guerra que ja portava aquest finde.

W709 : SOCIAL DE TORTOSA

Doncs per fi una gran acumulació rosa en una cursa. Fins a 7 components AC77 ens vam donar cita ahir a Tortosa per aquesta social que no havia fet mai, i em va agradar força. En Jose Luis Juanes, gran prota del dia i al que us enllaço per una crònica més apassionada, l’Oscar Sola, en Xavi Molons i en Miquel Gubianas, en Joan Melich i en Jordi Tardiu. Un 10% dels participants érem AC77. No està gens malament. Aquí teniu els RESULTATS.La curta prova, 55km, va començar bastant ràpida, extrany no? Encara així, la primera escapada que va durar una mica, tenia l’Oscar com a integrant. En aquell moment, alguns AC77 ens vam posar a fer tap...però no es feia forat. Durant uns kms, vorejant el riu, el ritme era més suportable, amb alguns intents però poc eficients. Poc abans de tornar enrera, per l’altra banda del riu, i per una carretera més estreta i refugiada, en Jose va pegar un atac molt intel.ligent, emportant-se 4 o 5 unitats més, entre elles ‘Il Angelus’ Monclús. El pal va ser perfecte, perquè en entrar a la nova carretera, el gran pilot va frenar bastant, i per davant es va poder fer força forat.
Al cap d’unes milles, s’encarava una de les dificultats, el Coll de Som. Personalment el vaig començar mal situat, i em va passar factura, vaig poder remuntar posicions, però no vaig poder arribar al primer grup, que seguia sense agafar al company Juanes. Ja superada la baixada, direcció Tortosa, aconseguíem amb en Tardiu i algun altre, capturar el segon grup de cursa, amb en Molons, en Gubi i els pitufos andorrans. Anàvem en persecució del primer grup, remuntant-los a 45 per hora, a sac. Mentre tant, en Juanes havia seleccionat el seu grupet i només eren 2, i poc després se’ls unia un Sant Jordi. Entrant a Tortosa, capturàvem al primer grup, i en Jose mantenia uns segons d’avantatge.
Per Tortosa city vam circular 300m, perquè de sobte hi havia una rampa descomunal, a l’estil flamenc, més d’un 20% per fer l’entrada al Castell de Suda. Allí ja es va trencar tot. Els darrers 3km molt desiguals, amb fals pla + paelles al 15% + 500m finals que s’enganxaven moltíssim, sálvese quien pueda. En Jordi Cervantes va passar al Jose en el darrer km, i poc va poder fer, i a partir d’allí un rosari que calculo ens va reunir a tots al cim de l’Ermita de Mig Camí en uns 2’ de diferència...Quasi 38 de mitja i molt bones sensacions de la majoria de AC77's!

W609 : LUZ DE LUNA

En aquesta tònica de destacar moments entranyables del dia a dia, què menys que quedar-me amb un dia en el que...NO HA FET VENT!!!

Això s'havia de celebrar. Així que m'he decidit a fer una escapadeta de migdia, d'aquelles d'1 hora i gràcies, el que bonament es pot, la tercera de la setmana, a consolidar el meu nou tontòdrom Valls-Picamoixons-LaMasó-Vallmollberg i tornada a Valls per la carretera de Nulles. M'he trobat als corredors dos cops, al Ricard de Miguel, al Manolo i força patrulla més. Feien el recorregut a la inversa. Bé, feien un recorregut una miqueta més llarg.

Ja de tarda, amb la felicitat d'haver aprofitat el dia, he recordat que en Rafa i en Jordi Tardiu solen fer poligonades els dijous, i com que avui era especial, perquè NO FEIA VENT, doncs m'he marcat una segona sessió, ja sota la llum de la lluna, amb en Tardiu i en Bixente, pel polígon de Constantí. Han sigut quasi 4 voltes al circuit oficiós que ells tenen 'marcat'. Inclús ens hem posat el 'xaleco fosforito', per a que se'ns veiés, sobretot en alguna 'dark zone', quan coincidien 10 llums apagades!!! 35+45km per completar amb il.lusió els primers 2000km de l'any! Aquest 2009...me gusta!